Novedades


Designed by:
SiteGround web hosting Joomla Templates

16-M ensenyament: de nou, la convocatòria sembla feta per no tenir cap seguiment

 

 

A tots els treballadors i treballadores dels centres d’ensenyament

 

 

 

         Un cop més, aquest 16 de maig de 2019, les empreses de serveis sindicals ens han convocat a una aturada, amb una taula reivindicativa que creiem insuficient ja que es reclamen una sèrie de millores que en termes generals recolzem i creiem necessàries, però que no deixen de ser un retorn a condicions similars a les que teníem fa uns 9 anys, no pas una millora real de les mateixes. De nou, la convocatòria, que sembla feta per no tindre un seguiment massiu als centres de treball, es fa en el marc de moment àlgid del circ parlamentari, inoculant d’aquesta manera als treballadors la falsa i verinosa creença de que la solució a tots els nostres problemes passa pel parlament.

 

         Una taula reivindicativa de la que s’exclou els centres no públics i que, al no ser l’expressió de l’organització col·lectiva i real dels treballadors, converteix la vaga en una decisió individual: converteix l’esquirolatge en una decisió igual de vàlida que la de secundar la vaga.

 

         El plantejament del sindicalisme subvencionat és sempre el mateix: en lloc de solidaritat i lluita obrera en defensa dels interessos de tota la classe obrera i, en primer lloc, dels treballadors en pitjors condicions, organització d’aturades i/o moviments socials per camuflar la defensa dels interessos corporatius dels treballadors més ben pagats i del propi aparell de serveis sindicals.

 

 

Quina és la situació en la que ens trobem?

 

 

·     Plantilles poc estables i amb condicions precàries derivades de la temporalitat en la contractació i de la quantitat de subcontractes: menjadors, extraescolars, auxiliars i educadors d’educació especial, neteja, manteniment...  

 

·        Períodes de prova anuals per tal de no rebre a fi de curs la temuda proposta de no continuïtat, eufemisme del període de prova no superat.

 

·     Contractació mitjançant contracte laboral d’interinatge fraudulent (sense especificar més motiu d’interinatge que el fet que la plaça no ha estat proveïda).

 

·    Direccions de centres incontestables i amb competència amb els altres centres pels millors estudiants, el que significa, a la pràctica, desentendre’s dels problemes dels fills dels treballadors i, si pot ser, dels propis nens i les seves famílies.

 

·  Decret d’inclusió que a la pràctica significa estalviar en tots els recursos que els alumnes d’educació especial necessiten. Derivar-los a l’escola ordinària sense recursos, que és el que s’ha fet, és sotmetre’ls a condicions que empitjoren la seva salut, la dels seus companys i la de la resta de treballadors del centre.

 

·    Obligats a competir de forma fratricida amb els propis companys quan hi ha oposicions i ara ja constantment per l’assoliment dels perfils professionals.

 

 

 

Quina és l’alternativa davant aquest panorama?

 

 

·       Organització real de la vaga:  la vaga és l’arma principal que tenim els treballadors i treballadores per pressionar i aconseguir les millores que ens proposem, i com a tal no podem acostumar-nos ni permetre’ns fer-nos d’esquirols els uns als altres, i per això i per tots els abusos que patim, des del SUT seguim i cridem a seguir les convocatòries.    

 

·   El necessari retorn als plantejaments, memòria històrica, organització i mètodes de lluita obrera. Necessitem una organització sense alliberats sindicals ni subvencions de cap tipus, radicalment independent en el pla econòmic, organitzatiu, polític i en l’acció. Necessitem el sindicat de classe SUT. El sindicat de classe no viu ni s’alimenta més que de l’esforç solidari dels treballadors i treballadores que s’acosten a ell per organitzar-se i lluitar pels interessos generals de la nostra classe, sense distincions entre treballadors estatals o privats, eventuals o fixos, d’aquí o de fora, homes o dones, vells o joves...

·        Hem d’organitzar la defensa col·lectiva de les nostres condicions de treball i de vida, assumint per part de les categories més ben pagades, la lluita per l’augment dels salaris pitjor pagats, oposant-nos a que hi hagi condicions de treball precàries entre els propis companys i al mateix centre.

·   Cal organitzar l’oposició col·lectiva a tots els abusos quotidians, organitzant-nos conjuntament personal fix i interí, contractat per l’empresa principal (Generalitat) o subcontractat per les diverses empreses que es reparteixen els negocis dels centres d’ensenyament, rebutjant que als docents se’ns consideri autoritat i estenent la solidaritat i el companyerisme a ultrança. Organitzem el sindicat de classe, sense subvencions ni alliberats, estenent la lluita a tots els centres, empreses i sectors. Aquesta és la única forma amb la qual podrem plantar cara l’Estat-Patró i a la Patronal en general.

 

 

 Eventuals, interins i subcontractats a fixos sense la tortura i la competencia fraticida de les oposicions!
 Reducció de les hores lectives setmanals a 18 hores lectives a primària i 15 a secundària sense reducció salarial!
 Reducció de la ràtio a 15 alumnes per aula!
 Beques de menjador i escolars per a tots els fills i filles de la classe obrera!
 Jubilació voluntària als 55 anys amb el 100% del salari!
 Lloc de treball o subsidi indefinit d’atur mínim de 1500€!
 
 

 

 

SUT , Powered by Joomla! and designed by SiteGround web hosting