Novedades


Designed by:
SiteGround web hosting Joomla Templates

Hoja enseñanza abril 2020 / Fulla ensenyament abril 2020

 

A todos los trabajadores de los centros de enseñanza

 

 

         Lo hemos estado viendo y lo estamos viviendo. La alta mortalidad del virus es debida a la total falta de recursos en sanidad, al exiguo presupuesto y también a la falta de contratación de personal. Lo que ha pasado con el sistema sanitario, por mucho maquillaje que le quieran poner ahora (donaciones, campañas de lavado de cara de las empresas, voluntariados, etc.) es lo que viene pasando en el sector de la enseñanza desde hace mucho tiempo. Por nombrar lo más reciente:

 

-      aumento de la carga laboral al no suplir a los compañeros enfermos

 

-       el aumento de la ratio -nuestros auténticos “ritmos de producción”

 

-   la renuncia voluntaria a derechos de todo tipo: reducciones de las horas lectivas por edad, a no poder adaptar el puesto de trabajo por motivos de salud, al retraso de la jubilación...

 

-       aceptación de la congelación salarial durante años y recorte de las pagas

 

-     plantillas inestables con un 30% de interinos que cada año van cambiando

 

-     cese de las substituciones en el estado de alarma, aunque la baja siga

 

Pero lo importante ahora sigue siendo sacar como sea y a costa de nuestra salud “el curso”. No importa si las condiciones para teletrabajar son las adecuadas o no y si hay posibilidad o no de conciliar con la familia. No importa si tenemos que asumir los costes: conexión, ordenadores y teléfonos particulares.

 

 

¿En qué condiciones se encuentran los hijos e hijas de la clase obrera?

 

En las casas donde ahora pasan el confinamiento tienen situaciones de agobio derivadas de la situación de explotación en que viven sus familiares: salario de miseria o ausencia del mismo, horarios imposibles, precios de los alquileres desorbitados y casas pequeñas e insalubres en su mayoría.

 

Y se repite la escena en los centros educativos de cualquier edad: aulas atestadas y cada vez más pequeñas, supresión de los refuerzos y de las aulas de acogida, supresión de la 6ª hora en primaria, becas comedor y de libros que no alcanzan, decreto de inclusión sin recursos... Y ante esta situación…

 

¿Cuál es la única orden que el Gobierno y el Departament de la Generalitat y Consejerías de Educación han dejado clara? A ningún alumno se le aprueba sin más.

 

¿Cuál debe ser nuestra posición?

 

Hay que entender que la única oposición consecuente y con alguna garantía de éxito a las medidas adoptadas por el Estado contra nuestras condiciones de vida pasa por organizarnos junto con el resto de trabajadores, empezando por los propios trabajadores del resto de servicios de nuestros centros, con los padres, madres y familiares de los hijos e hijas de la clase obrera.

 

El estado y la patronal tienen una cosa clara: esta crisis capitalista la pagan los trabajadores, todos los trabajadores, también los asalariados de SU Estado.

 

Sólo como trabajadores podremos entender que los problemas que se manifiestan en las aulas no son sino síntomas de la profunda enfermedad social que es el capitalismo y que las exigencias y deberes que quieren que les pongamos sólo agrava la situación: parecen haber descubierto AHORA la brecha digital mientras que ANTES no había presupuesto para reducirla, la misma situación que en sanidad.

 

Compañeros/as de la enseñanza a todos los niveles, tanto estatal como privada y concertada, limpiadores/as, auxiliares de control, trabajadores en el mantenimiento, enseñantes de todo tipo, fijos o eventuales, funcionarios o laborales e interinos, monitores de comedor, auxiliares, técnicos/as de infantil... os invitamos a romper con la sumisión cotidiana buscando la solidaridad y el compañerismo. Sólo mediante la organización en el sindicato de clase SUT podremos romper todas estas barreras que nos dividen y acabar con el corporativismo. Organicémonos todos los trabajadores y trabajadoras del centro para conseguir mediante una huelga:

 

·        El paso a fijos de la empresa principal: fuera las subcontratas

 

·      Aumento de las horas, del salario y del personal de limpieza y monitores, técnico/as de infantil, auxiliares de EE, conserjes y administrativos/vas

 

·    Reducción de la ratio en aulas y comedores a 15 como máximo y menos alumnos en situaciones específicas (aulas de infantil, aulas de apoyo…)

 

·    Reducción drástica de las horas lectivas semanales sin reducción salarial y contratación masiva de todo el personal que sea necesario

 

·       Jubilación voluntaria a los 55 años con el 100% del salario

·   Puesto de trabajo o subsidio indefinido de paro mínimo de 1500€

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

A tots els treballadors/es dels centres d'ensenyament

 

Ho hem estat veient i ho estem vivint. L'alta mortalitat del virus és deguda a la total manca de recursos en sanitat, a l'exigu pressupost i també a la manca de contractació de personal. El que ha passat amb el sistema sanitari, per molt maquillatge que li vulguin posar ara (donacions, campanyes de rentat de cara de les empreses, voluntariats, etc.) és el que ve passant en el sector de l'ensenyament des de fa molt de temps. Per anomenar el més recent:

 

- augment de la càrrega laboral al no suplir els companys malalts

 

- l'augment de la ràtio -els nostres autèntics "ritmes de producció"

 

- la renúncia voluntària a drets de tota mena: reduccions de les hores lectivesper edat, a no poder adaptar el lloc de treball per motius de salut, l’endarreriment de la jubilació...

 

- acceptació de la congelació salarial durant anys i retallada de les pagues

 

- plantilles inestables amb un 30% d'interins que cada any van canviant

 

- cessament de les substitucions en l'estat d'alarma, tot i que la baixa segueixi

 

Però l'important ara mateix és aconseguir treure, com sigui i a costa de la nostra salut, "el curs". No importa si les condicions per teletreballar són les adequades o no i si hi ha possibilitat o no de conciliar amb la família. Tant se val si hem d'assumir els costos: connexió, ordinadors i telèfons particulars.

 

En quines condicions es troben els fills i filles de la classe obrera?

 

A les cases on ara passen el confinament tenen situacions d'aclaparament derivades de la situació d'explotació en què viuen els seus familiars: salaris de misèria o absència del mateix, horaris impossibles, preus dels lloguers desorbitats i cases petites i insalubres en la seva majoria.

 

I es repeteix l'escena en els centres educatius de qualsevol edat: aules plenes i cada vegada més petites, supressió dels reforços i de les aules d'acollida, supressió de la 6ª hora a primària, beques menjador i de llibres insuficients, decret d'inclusió sense recursos... I davant d’aquesta situació...

 

Quina és l'única ordre que el Govern i el Departament de la Generalitat i Conselleries d'Educació han deixat clara? A cap alumne se l’aprova sense més.

 

Quina ha de ser la nostra posició?

 

Cal entendre que l'única oposició conseqüent i amb alguna garantia d'èxit a les mesures adoptades per l'Estat contra les nostres condicions de vida passa per organitzar-nos juntament amb la resta de treballadors/es, començant pels propis treballadors de la resta de serveis dels nostres centres, amb els pares, mares i familiars dels fills i filles de la classe obrera.

 

L'estat i la patronal tenen una cosa clara: aquesta crisi capitalista la paguen els treballadors, tots els treballadors, també els assalariats del SEU Estat.

Només com a treballadors podrem entendre que els problemes que es manifesten a les aules no són sinó símptomes de la profunda malaltia social que és el capitalisme i que les exigències i deures que volen que els hi posem només agreugen la situació: sembla que han descobert ARA la bretxa digital mentre que ABANS no hi havia pressupost per reduir-la, es repeteix la mateixa situació que a la sanitat.

Companys/es de l'ensenyament a tots els nivells, tant estatal com privada i concertada, netejadors/es, auxiliars de control, treballadors en el manteniment, ensenyants de tot tipus, fixos o eventuals, funcionaris o laborals i interins, monitors de menjador, auxiliars, tècnics/es d'infantil... us convidem a trencar amb la submissió quotidiana buscant la solidaritat i el companyerisme. Només mitjançant l'organització en el sindicat de classe SUT podrem trencar totes aquestes barreres que ens divideixen i acabar amb el corporativisme. Organitzem-nos tots els treballadors i treballadores del propi centre per tal d’aconseguir mitjançant una vaga:

·        El pas a fixes de l'empresa principal: fora les subcontractes

·  Augment de les hores, del salari i del personal de neteja i monitors, tècnics/es d'infantil, auxiliars d'EE, conserges i personal administratiu

·   Reducció de la ràtio en aules i menjadors a 15 com a màxim i menys alumnes en situacions específiques (aules d'infantil, aules de suport...)

·   Reducció dràstica de les hores lectives setmanals sense reducció salarial  i contractació massiva de tot el personal que sigui necessari

·       Jubilació voluntària als 55 anys amb el 100% del salari

·    Lloc de treball o subsidi indefinit d'atur mínim de 1500 €

 

 

 

 

 

 

 

 

SUT , Powered by Joomla! and designed by SiteGround web hosting