(més avall en català)
La guerra en Ucrania es el resultado de un juego macabro del que son parte tanto EEUU como la UE, Rusia, China y la propia burguesía ucraniana. No se trata de una guerra entre Rusia y Ucrania. En esta guerra están involucradas todas las potencias mundiales cada una con sus intereses imperialistas, es un episodio más de la guerra mundial para el reparto del mundo que se está gestando desde hace años y que se nos viene encima.
Una guerra que no sólo se libra en Ucrania, sino que estalla aquí y allá (Sahel, Etiopía, Taiwán, Kazajistán, etc.) en la que todas las potencias son igualmente culpables y en la que el único objetivo es el lucro, la ganancia y el reparto del mundo.
La muerte directa, la sobreexplotación y los desplazamientos forzados, el sufrimiento derivado de la destrucción de los suministros e infraestructuras, el derivado de las sanciones y bloqueos económicos, todo ello se va a cebar sobre la clase obrera mundial: no lo podemos permitir.
Basta con un atentado, con un resultado colateral intencionado o no, basta cualquier excusa para que pasemos de la situación de “espectadores” a ser carne de cañón en la guerra. Todas las potencias se van a presentar como las víctimas y van a enseñar los actos de los otros para convencernos que les apoyemos contra la locura de aquel o el otro monstruo, pero el verdadero monstruo al que hay que abatir es el capitalismo.
Es el capitalismo el que genera las crisis y las guerras debido a la anarquía de la producción mercantil, la competencia por los mercados y la crisis de sobreproducción que es el fin inevitable de cada nuevo ciclo capitalista y en la que nos encontramos desde 2008.
Ya hemos pasado por dos grandes guerras mundiales e infinidad de conflictos militares. Siempre con la promesa de que aquel sería el último, de que era posible un capitalismo sin guerras y hasta que la guerra mundial era “imposible”. Pero no es así, no ha sido así y no será así mientras siga habiendo capitalismo.
Ahora nos van a venir con que hay que arrimar el hombro y hacer “sacrificios” para la economía nacional, para superar la crisis y ganar la guerra, que combatamos o nos dejemos explotar en la retaguardia para que ellos conquisten mercados y áreas de influencia. La unidad nacional es la tumba de la clase obrera, es el desarme ideológico de los asalariados y su entrega atados de pies y manos a la clase explotadora.
Debemos negarnos rotundamente a participar en la guerra imperialista, en cualquiera de los bandos. La única guerra que merece la pena combatir es la guerra social contra la explotación asalariada, contra la propiedad privada y el régimen de empresa. Es decir, la lucha por la superación del capitalismo que produce inevitablemente estas crisis y guerras.
Sólo hay dos salidas a la crisis: la burguesa y la proletaria. La salida burguesa a la crisis es el nacionalismo y la guerra. La salida proletaria a la crisis es la reanudación de la lucha de clase y la revolución social. Si tenemos que matar y morir, que sea por una nueva sociedad y no para que los distintos grupos de caníbales se vuelvan a repartir el mundo entre ellos.
Organicemos y extendamos la solidaridad de clase, sólo así podremos defendernos de la explotación a la que nos someten empresas públicas y privadas.
Por todo ello, la consigna del sindicalismo de clase en todo el mundo sólo puede ser el internacionalismo proletario:
- Ninguna concesión al nacionalismo (ni ruso, ni ucraniano, ni europeo, ni español, ni catalán, ni ningún otro).
- Ninguna solidaridad con nuestros propios explotadores.
- No detener sino alimentar la lucha de clase contra la propia burguesía.
- Extender la lucha a todas las empresas, sectores y estados.
- Responder a la entrada en la guerra con la huelga general revolucionaria.
¡Si el capitalismo sobrevive reventando a la clase obrera, que reviente el capitalismo!
¡Por la reanudación de la lucha de clase y la transformación de la guerra imperialista en guerra civil revolucionaria!
----------------------------------
(más arriba en castellano)
La guerra a Ucraïna és el resultat d'un joc macabre del qual són part tant els EEUU com la UE, Rússia, la Xina i la mateixa burgesia ucraïnesa. No és una guerra entre Rússia i Ucraïna. En aquesta guerra estan involucrades totes les potències mundials cadascuna amb els seus interessos imperialistes, és un episodi més de la guerra mundial pel repartiment del món que s'està gestant des de fa anys i que se'ns ve a sobre.
Una guerra que no només es lliura a Ucraïna, sinó que esclata aquí i allà (Sahel, Etiòpia, Taiwan, Kazakhstan, etc.) en la que totes les potències són igualment culpables i en la que l'únic objectiu és el lucre, el guany i el repartiment del món.
La mort directa, la sobreexplotació i els desplaçaments forçats, el patiment derivat de la destrucció dels subministraments i infraestructures, el derivat de les sancions i bloquejos econòmics, tot això caurà sobre la classe obrera mundial: no ho podem permetre.
Només cal un atemptat, amb un resultat col·lateral intencionat o no, n'hi ha prou amb qualsevol excusa perquè passem de la situació d'”espectadors” a ser carn de canó a la guerra. Totes les potències es presentaran com les víctimes i ensenyaran els actes dels altres per convèncer-nos que els recolzem contra la bogeria d'aquell o l'altre monstre, però el veritable monstre que cal abatre és el capitalisme.
És el capitalisme el que genera les crisis i les guerres a causa de l'anarquia de la producció mercantil, la competència pels mercats i la crisi de sobreproducció que és la fi inevitable de cada nou cicle capitalista i on ens trobem des del 2008.
Ja hem passat per dues grans guerres mundials i una infinitat de conflictes militars. Sempre amb la promesa que aquell seria el darrer, que era possible un capitalisme sense guerres i fins i tot que la guerra mundial era “impossible”. Però no és així, no ha estat així i no serà així mentre hi segueixi havent capitalisme.
Ara ens vindran amb que cal posar-hi el coll i fer “sacrificis” per l'economia nacional, per superar la crisi i guanyar la guerra, que combatem o ens deixem explotar a la rereguarda perquè ells conquereixin mercats i àrees d'influència.
La unitat nacional és la tomba de la classe obrera, és el desarmament ideològic dels assalariats i el seu lliurament lligats de peus i mans a la classe explotadora.
Hem de negar-nos rotundament a participar a la guerra imperialista, en qualsevol dels bàndols. L'única guerra que val la pena combatre és la guerra social contra l'explotació assalariada, contra la propietat privada i el règim d'empresa. És a dir, la lluita per la superació del capitalisme que produeix inevitablement aquestes crisis i guerres.
Només hi ha dues sortides a la crisi: la burgesa i la proletària. La sortida burgesa a la crisi és el nacionalisme i la guerra. La sortida proletària a la crisi és la represa de la lluita de classe i la revolució social. Si hem de matar i morir, que sigui per una nova societat i no perquè els diferents grups de caníbals es tornin a repartir el món entre ells.
Organitzem i estenem la solidaritat de classe, només així podrem defensar-nos de l'explotació a què ens sotmeten empreses públiques i privades.
Per tot això, la consigna del sindicalisme de classe a tot el món només pot ser l'internacionalisme proletari:
- Cap concessió al nacionalisme (ni rus, ni ucraïnès, ni europeu, ni espanyol, ni català, ni cap altre).
- Cap solidaritat amb els nostres propis explotadors.
- No aturar sinó alimentar la lluita de classe contra la pròpia burgesia.
- Extensió de la lluita a totes les empreses, sectors i estats.
- Respondre l'entrada a la guerra amb la vaga general revolucionària.
Si el capitalisme sobreviu rebentant la classe obrera, que rebenti el capitalisme!
Per la represa de la lluita de classe i la transformació de la guerra imperialista en guerra civil revolucionària!