Novedades


Designed by:
SiteGround web hosting Joomla Templates

Reivindicaciones y métodos de lucha clasista, a proponer y propagar

Propagar y defender el aumento lineal de los salarios. Así se consigue que no continúe creciendo la diferencia de los que ganan más con los que ganan menos, como sucede con los aumentos porcentuales (%).

Propagar y defender la necesidad de eliminar las primas y los pluses a la producción, a la puntualidad, al transporte, a la alimentación, al vestido, etc., exigiendo que todos los pluses o primas pasen a formar parte del salario base directamente. Denunciando las horas extras y los destajos a la vez que propaga y se propone la lucha por un salario suficiente...

Propagar y defender la necesidad de la reducción drástica de la jornada de trabajo, sin reducción de salarios. Llamando a luchar por las 30 horas semanales. Así podrían apoyar los activos la reducción efectiva de la masa de parados.

Propagar y defender que todos los contratados pasen a fijos de plantilla. Que también los trabajadores de las contratas o subcontratas pasen a fijos de la plantilla en la empresa matriz.

La huelga es el principal instrumento de presión de la clase obrera tanto para oponerse al empeoramiento como para conseguir mejoras en el capitalismo. Podemos constatar que durante la huelga se hace efectiva la abolición de la competencia entre los trabajadores asalariados y que reina el compañerismo.

Un movimiento clasista debe luchar por propagar y expandir la huelga a todas las empresas y a todos los sectores, y en el futuro, a todos los países, no encerrándose en los muros del centro de trabajo, ni del sector.

Las huelgas que se sometan a la legislación vigente en cada momento y en cada país ya nacen castradas, e impotentes para defender de un modo efectivo, los intereses de los trabajadores. Los servicios mínimos son el esquirolaje legalizado, quien lo acepta está ahogando la huelga.

El movimiento sindical clasista no puede existir sin abrazar y practicar la ACCIÓN DIRECTA. Es decir, debe oponerse a todo tipo de arbitrajes, o de comisiones paritarias con o sin un árbitro, en las relaciones de fuerza entre el capital y el trabajo asalariado, entre el sindicato de clase y la patronal, ya sean agentes directos del gobierno burgués o los llamados "hombres buenos", porque las comisiones paritarias y árbitros sólo tienen por objetivo maniatar a los trabajadores, haciéndoles creer que las instituciones burguesas están por encima de los intereses de las clases.

Los trabajadores, para convocar o desconvocar una huelga, deben proponer, defender y cuando sea posible imponer las votaciones a mano alzada. Con este método, todos los trabajadores se ven las caras. Todos saben lo que propone cada uno. De este modo se hace presión sobre los indecisos a la hora de convocar o desconvocar la huelga. Se conoce a los esquiroles desde el primer día. Cada uno y el movimiento organizado puede saber con quién puede contar y con quién no.

Por lo tanto, debemos oponernos y rechazar el voto secreto y los referéndum como democracia burguesa, como un medio para proteger y enmascarar a los esquiroles, a los agentes de la patronal.

El tipo de propaganda, la petición de solidaridad de los núcleos proletarios en huelga debe estar enfocada y dirigida no a los ciudadanos en general, sino a los demás obreros; no al pueblo en general, sino a la clase obrera. haciendo los llamamientos de solidaridad como clase al resto de la propia clase. Si nos dirigimos al usuario en lugar de al proletario, estamos desclasando a los trabajadores asalariados no implicados directamente en las huelgas, ya que el usuario, el ciudadano, es el individuo que compra y paga productos o servicios, es el exigente pequeño-burgués que todos llevamos dentro cuando vamos de compras, y no es el obrero, el proletario, que va al mercado a vender la única mercancía que posee, sus brazos, su fuerza de trabajo.

La propaganda se dirige a los/as trabajadores/as que van a cumplir la condena diaria que nos impone nuestra condición de esclavos modernos en la empresa-cárcel capitalista, sabiendo que estamos condenados a cadena perpetua, y que en el capitalismo, sólo la teoría puede cambiarle a algunos la suerte de explotados. Sabiendo que vamos a la empresa para que nos curtan cada día un poco de nuestra piel, pero sabiendo que vamos obligados por la disciplina que impone el hambre a los sin-propiedad, a los desheredados en la sociedad capitalista.

Las comisiones negociadoras son los portavoces de las decisiones tomadas en las asambleas del sindicato de clase y del movimiento huelguístico organizado, siendo elegibles y revocables todos sus miembros en todo momento.

La información y la propaganda de un núcleo de la clase obrera en lucha, tanto en huelgas como en cualquier otra lucha reivindicativa de la clase obrera, debe realizarse directa y exclusivamente por los organismo que convocan la huelga o la lucha en cuestión. Esta tarea de gran importancia político-social no puede y o debe dejarse en manos de los medios de comunicación oficiales (TV, radio y prensa burguesa) porque falsificarán las reivindicaciones, los métodos de lucha y las finalidades que se persigan, llenando siempre de mierda a todo movimiento obrero reivindicativo clasista. Esto no quiere decir que renunciemos y que no intentemos dar a conocer los problemas y las luchas a través de la TV, radio y prensa burguesa. Siempre debemos intentarlo, pero realizando, a la vez, la información directa a todos los trabajadores que podamos llegar.

***

REIVINDICACIONS I MÈTODES DE LLUITA CLASSISTA, A PROPOSAR I A PROPAGAR

a) Propagar i defensar l'augment linial dels salaris. Per exemple, 10.000 Ptes. per tota la plantilla. Així
s'aconsegueix que no continui creixent la diferència dels que guanyen més amb els que guanyen menys,
com succeeix amb els augments percentuals (%), del 5% o del 50%.

Propagar i defensar la necessitat d'eliminar les primes i els plusos a la producció, a la puntualitat, al
transport, a l'alimentació, al vestit, etc., exigint que tots els plusos o primes passin a formar part del
salari base directament. Denunciant les hores extres i el treball a preu fet a la vegada que es propaga i
es proposa la lluita per un salari suficient...

b) Propagar i defensar la necessitat de la reducció dràstica de la jornada de treball, sense reducció de
salaris, cridant a lluitar per les 30 hores setmanals. Així els actius podrien recolzar la reducció efectiva
de la massa d'aturats.
Propagar i defensar que tots els contractats passin a fixes de plantilla. Que també els treballadors de
les contractes o subcontractes passin a fixos de plantilla a l'empresa matriu.

c) La vaga és el principal instrument de pressió de la classe obrera tant per oposar-se a
l'empitjorament de les condicions com per aconseguir millores en el capitalisme. Podem constatar que
durant la vaga es fa efectiva l'abolició de la competència entre els treballadors assalariats i que regna
el companyerisme.
Un moviment classista ha de lluitar per propagar i expandir la vaga a totes les empreses i a tots els
sectors, i en el futur, a tots els països, no tancant-se en els murs del centre de treball ni del sector.
Les vagues que se sotmeten a la legislació vigent en cada moment i en cada país ja neixen castrades i
impotents per defensar d'una manera efectiva els interessos dels treballadors. Els serveis mínims són
l'esquirolatge legalitzat, qui l'accepta està ofegant la vaga.

d) El moviment sindical classista no pot existir sense abraçar i practicar l'ACCIÓ DIRECTA. És a dir, ha
d'oposar-se a tot tipus d'arbitratges, o de comissions paritàries amb o sense un àrbitre, en les relacions
de força entre el capital i el treball assalariat, entre el sindicat de classe i la patronal, ja siguin agents
directes del govern burgès o els anomenats "homes bons", perquè les comissions paritàries i àrbitres
només tenen per objectiu lligar de mans els treballadors, fent-los creure que les institucions burgeses
estan per damunt dels interessos de les classes.

e) Per convocar o desconvocar una vaga, els treballadors han de proposar, defensar i quan sigui
possible imposar les votacions a mà alçada. Amb aquest mètode, tots els treballadors es veuen les
cares. Tots saben el que proposa cadascú. D'aquesta manera es fa pressió sobre els indecisos a l'hora
de convocar o desconvocar la vaga. Es coneixen els esquirols des del primer dia. Cadascú i el moviment
organitzat pot saber amb qui pot comptar i amb qui no.

Per tant, hem d'oposar-nos i refusar el vot secret i els referèndums com a democràcia burgesa, com un
mitjà per protegir i emmascarar els esquirols, els agents de la patronal.

f) El tipus de propaganda, la petició de solidaritat dels nuclis de proletaris en vaga ha d'estar enfocada
i dirigida no als ciutadans en general, sinó als demés obrers; no al poble en general, sinó a la classe
obrera. Fent les crides de solidaritat com a classe a la resta de la propia classe. Si ens dirigim a l'usuari
en lloc de al proletari, estem desclassant els treballadors assalariats no implicats directament en les
vagues, ja que l'usuari, el ciutadà, és l'individu que compra i paga per productes o serveis, és l'exigent
petit-burgès que tots portem a dins quan anem de compres, i no és l'obrer, el proletari, que va al
mercat a vendre l'única mercaderia que posseeix, els seus braços, la seva força de treball.

La propaganda es dirigeix als/es treballadors/es que van a complir la condemna diària que ens imposa
la nostra condició d'esclaus moderns a l'empresa-presó capitalista, sabent que estem condemnats a
cadena perpètua, i que en el capitalisme, només la loteria pot canviar-li a alguns la sort d'explotats.
Sabent que anem a l'empresa per a que ens curteixin cada dia una mica de la nostra pell, però sabent
també que si no ho fem ens morim de gana, o sigui sabent que hi anem obligats per la disciplina que
imposa la gana als sense-propietat, als desheredats a la societat capitalista.

g) Les comissions negociadores han de ser les portaveus de les decisions preses a les assamblees del
sindicat de classe i del moviment vaguístic organitzat, sent elegibles i revocables tots els seus membres
en qualsevol moment.

h) La informació i la propaganda d'un nucli de la classe obrera en lluita, tant en vagues com en
qualsevol altra lluita reivindicativa de la classe obrera, ha de realitzar-se directa i exclusivament
pels organismes que convoquen la vaga o la lluita en qüestió. Aquesta tasca de gran importància
político-social no pot i no s'ha de deixar en mans dels mitjans de comunicació oficials (televisió, ràdio
i premsa burgesa) perquè falsificaran les reivindicacions, els mètodes de lluita i les finalitats que es
persegueixen, omplint sempre de merda tot moviment obrer reivindicatiu classista. Això no vol dir que
renunciem i que no intentem donar a conèixer els problemes i les lluites a través de la televisió, ràdio
i premsa burgesa. Sempre hem d'intentar-ho, però realitzant, alhora, la informació directa a tots els 
treballadors a qui puguem arribar. 

SUT , Powered by Joomla! and designed by SiteGround web hosting