Novedades


Designed by:
SiteGround web hosting Joomla Templates

Luchas

 

A tota la classe obrera

 

 

Els treballadors d’Atenció i Informació al visitant del Museu de Ciències Naturals de Barcelona subcontractats per l’empresa Euro Tomb Barcelona SL, organitzats des de la secció sindical del SUT hem convocat una jornada de vaga per al dia 24 de setembre del 2023.

 

Des de ja fa anys el Museu ve reduint posicions i horaris en detriment de les nostres jornades i llocs de treball, agrupant tasques que abans feien 2 i 3 treballadors diferents en 1 de sol, així com classificant a la majoria de treballadors en la categoria més baixa “Controlador de Sala” (salari mínim interprofessional) quan les nostres tasques són com a mínim d’”Informadors”. Les jornades cada cop més reduïdes i canviants, i els salaris misèrrims cada cop ens estrangulen més en un context de preus desorbitats de lloguers a l’àrea metropolitana de Barcelona i d’enormes pujades de l’IPC.

 

A més, l’Empresa i el Museu no respecten les mesures de prevenció de riscos laborals, tot i que des de la Secció Sindical del SUT hi hem contactat reiteradament perquè compleixin amb el què regula la llei. Els treballadors ens veiem obligats a estar llargues estones en exposició al sol, sense protecció, ni EPIs adequats (ulleres, gorra...) i l’únic espai on algunes hores del dia a l’estiu tenim ombra, no hi ha prou visibilitat per fer les nostres tasques. A sales i a posicions fixes, on els treballadors ens veiem obligats a estar llarga estona de peu, en posició estàtica, el Museu i l’Empresa posen traves per posar uns tamborets ergonòmics per poder descansar adequadament i canviar de posició física. Com excepció pretenen que ens asseiem a un tamboret situat sota una columna en pendent on no hi cabem o a les incomodíssimes cadires modernes de disseny del Museu: són tan incòmodes que ni els visitants s’hi volen asseure, però per a ells sí que hi ha uns tamborets a disposició. També reclamem poder fer rotacions amb totes les posicions.

 

Com si tot això no fos prou, els treballadors del centre hem de sentir acusacions (fins i tot de robatori!?!) abusos i persecucions per part de certs treballadors funcionaris del Museu. Fins aquí hem arribat!

 

El Museu es vesteix de gala cada vegada que en té ocasió, com per exemple per la Mercè i pretén fer veure que tot són flors i violes mentre va reduint les condicions dels treballadors que fem funcionar el Museu. Però els treballadors no tenim res a celebrar i hem decidit convocar una aturada el 24 de setembre: ja en tenim prou de tots aquests abusos.

 

 

Qui són els responsables d’aquesta situació d’abús en serveis subcontractats?

 

Les empreses principals són les veritables responsables d’aquesta situació (ja siguin, públiques, privades o mixtes), encara que s’escudin en la subcontracta de torn, i no deixen passar cap ocasió per reduir-nos les condicions. Cada nou concurs de licitació és una subhasta a la baixa de les nostres condicions de treball i de vida; els hi és ben igual quants de nosaltres anem al carrer o a quants ens deixen en jornades miserables. Cal dir que no pot ser de cap altra manera en aquest sistema capitalista basat en l’explotació del treball assalariat, on les empreses estan en plena competència entre elles, i, o bé augmenten els guanys, o bé desapareixen; sistema en el que nosaltres (la nostra força de treball) som una mera mercaderia més.

 

Euro Tomb és una empresa més de les que gestionen el pastís de la subcontractació i ho fa, com les altres, imposant-nos una sèrie de condicions abusives. Aquesta situació no només la patim els treballadors subcontractats per Euro Tomb, és la situació dels companys dels serveis de neteja, de manteniment, d’activitats educatives, restauració… La subcontractació és la divisió dels treballadors dins del mateix centre de treball i al mateix temps dificulta conèixer els companys que treballem per a la mateixa subcontracta en altres centres de treball. Aquesta divisió només afavoreix les empreses que ens mantenen en condicions de treball miserables. Tots a fixos de l’empresa principal, fora ETTs i fora subcontractes!

 

 

Què hem aconseguit organitzats al SUT al llarg d’aquests anys?

 

Molts de nosaltres portem més de 5 i 10 anys treballant al Museu, i vam començar a organitzar-nos quan vam començar a veure com ens reduïen les condicions. Des que vam constituir la secció sindical del SUT hem aconseguit que no ens imposin modificacions en el calendari de vacances, parar les modificacions que pretenien imposar a una dotzena de nosaltres fins a tres vegades, aturar sancions que l’empresa pretenia imposar de forma abusiva a companys. Però les vies judicials i administratives mai resolen el fons del problema i la vaga és l’arma de la classe obrera.

 

Al llarg d’aquests darrers anys, companys i companyes que treballem per a subcontractes ens hem organitzat en el Sindicat SUT i ens hem oposat a diferents abusos, mitjançant l’organització i l’extensió de la solidaritat i el companyerisme, les reclamacions legals i la vaga. Millorant així les condicions de cada cop més treballadors i més centres (contractació indefinida, aplicació íntegra del Conveni Col·lectiu del Lleure, augments de jornada i augments salarials, subrogació de tot el personal, període de vacances més flexible, categories adequades, pagament de deutes salarials, correcció de cotitzacions, retorn de vacances no gaudides ni pagades...).

 

Tot això s’ha aconseguit perquè ens hem organitzat en el sindicat de classe, trencant qualsevol divisió entre nosaltres, mantenint la continuïtat organitzativa i el vincle amb les lluites passades, amb l’experiència històrica i amb la resta de companyes i companys d’altres empreses que també lluiten i s’organitzen avui per defensar les condicions de la classe obrera. LA NOSTRA MILLOR ARMA, LA SOLIDARITAT!

 

 

Què reivindiquem?

  

La TAULA REIVINDICATIVA de la VAGA és la següent:

 

- Fi dels contractes temporals: pas a indefinit de totes les contractacions.

- Reposició de les posicions reduïdes i manteniment dels treballadors que les ocupaven (dinamitzador, reforç de taquilles, sales exposició permanent i temporal, - recepció, taquilles i botiga amb tasques per separat).

- Actuacions en compliment de la normativa PRL: lloc d’ombra adequat al Terrat Viu, disposició de cremes solars, barret/ gorra, ulleres de sol, paraigües, uniforme (hivern i estiu), rotacions, tamborets ergonòmics accessibles per a totes les posicions de sales, i dinamització.

- Categoria mínima d’Informador per a tots els treballadors

- Superació immediata de tots els periodes de prova.

- Pas a Fixe Indefinit de totes les contractacions.

 

 

 

Us animem a organitzar-vos en el SUT i a col·laborar en la caixa de resistència!

Contacteu amb la secció per a organitzar-nos conjuntament: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

setembre 2023

 

 

 

 

VULNERACIÓN DEL DERECHO DE HUELGA

EN LAS INSTALACIONES DEPORTIVAS DE LA UAM (EMTESPORT)

 

 

Sustitución ilegal de huelguistas

El Juzgado Social nº45 de Madrid ha confirmado que EMTESPORT - previamente sancionada por la Inspección de Trabajo a pagar una multa de 25.000€ - sustituyó ilegalmente a los huelguistas con contrataciones y con la movilidad funcional descendente de los coordinadores. Lo más importante, sentencias a parte, es que no han quebrado la huelga con sus jugarretas, gracias a la solidaridad y unidad de los huelguistas.

 

 

El Rectorado de la UAM es quien permite, incentiva y se aprovecha de la sustitución ilegal de huelguistas, igual que permite que no haya actividades, ni programa de créditos, ni piscina, ni servicio en fin de semana y festivos, etc. Tiene un responsable: el Rectorado de la UAM que se niega a negociar mientras en la sombra bloquea la negociación y mantiene el flujo de dinero para que la empresa aguante sin negociar. Les da igual que esto perjudique a trabajadores subcontratados, profesores, personal de administración y servicios…

 

 

¿Para qué sirven los “servicios mínimos”?

El 27 de febrero se han decretado unos servicios mínimos por parte de la Comunidad de Madrid, a petición del Rectorado de la UAM y cuya impugnación está pendiente de resolución. Los servicios mínimos consisten en que la Facultad de Profesorado puede seguir alquilando (pagando por ello) las instalaciones de la propia UAM, el despropósito no puede ser mayor.

 

Los servicios mínimos son el esquirolaje legalizado. Es un mecanismo por el que se obliga a trabajar a un huelguista bajo amenaza de despido: son trabajos forzados.

 

Los servicios mínimos son el modo en que el interés de la Patronal se impone a través del Estado, disfrazado de “interés general” para restringir el derecho de huelga. La excusa es la docencia, pero es sólo esto: una excusa.

 

Aunque sea obvio, este decreto de servicios mínimos pone en evidencia una sencilla realidad: que antes no existían y que la actuación de la UAM de imponer el acceso a instalaciones y material era ilegal.

 

Al rectorado de la UAM le ha dado igual que las condiciones laborales se degraden hasta llegar a la situación actual en la que 40 compañeros y compañeras están dispuestos a no cobrar el salario (por estar en huelga) antes que seguir sufriendo las mismas condiciones laborales. Del mismo modo, le ha dado igual y le sigue dando igual que las clases se hayan tenido que hacer fuera, que no haya actividades ni piscina, que se sustituya ilegalmente a los huelguistas, etc.

 

Por lo tanto, en realidad, estos servicios mínimos sirven para que la UAM pueda seguir sin resolver el problema de fondo, para que las instalaciones sigan siendo deficientes y para que las condiciones sigan sin permitir llegar a fin de mes. Esta es la trampa que condena a todos los afectados a seguir sufriendo la situación que el Rectorado se niega a resolver, mientras desde su torre de marfil se esconde detrás de la empresa, de la policía y de los servicios mínimos.

 

 

La raíz de la situación: la subcontratación

Toda esta situación se produce porque la UAM tiene externalizado un servicio que debería ser interno: sus propias instalaciones de deportes.

 

El rectorado de la UAM prefiere gastar el dinero en garantizar las ganancias de EMTESPORT, una empresa que no ha hecho más que degradar las condiciones laborales, el servicio y las propias instalaciones.

 

Por paradójico y ridículo que parezca, la propia Facultad de Profesorado tiene que pagar los alquileres de los espacios de las instalaciones deportivas de la propia UAM.

 

Para ilustrar las prioridades del Rectorado de la UAM, bastará con observar que el presupuesto para los vigilantes de seguridad es de 1.000.000€ anuales mientras que el de deportes es de 800.000€.