Companys i companyes de diversos empreses i sectors estan col·laborant a tirar endavant aquesta vaga; i mentre L'Auditori de Barcelona segueix utilitzant cossos de seguretat privada per fer d'esquirols dels vaguistes - avançant en la militarització de la societat - segueixen les accions de protesta de militants de Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) a l'interior de L'Auditori: no podran parar la solidaritat!
Veure vídeo
Com és evident pel vídeo, el públic assistent també va mostrar la seva solidaritat amb l’acció de protesta i la va materialitzar a la sortida amb aportacions a la Caixa de Resistència, participant en la recollida de firmes i posant massivament reclamacions a L’Auditori. Són fets que per sí sols no decantaran la balança en favor dels vaguistes però s’agraeix tirar endavant la vaga al calor de la solidaritat dels demés.
Seguint amb la solidaritat dels treballadors, els músics del concert a l’aire lliure que hi havia planificat s’han solidaritzat amb la vaga i el piquet ha pogut llegir un manifest de solidaritat des de dalt de la tarima, davant de les cares atònites dels responsables de L’Auditori que han intentat, sense massa convicció, impedir la situació.
Ha quedat enrera el desvarieig de la Direcció de L’Auditori d’impedir la difusió de la vaga aferrant-se ni més ni menys que a la “llei de marques” i a la “llei de competència deslleial”, que va ser respost amb el menyspreu que es mereix una pretensió tan rastrera.
En relació a la via jurídica o “legal”. La vaga ha destapat un fet que constitueix una lliçó important per tots els treballadors assalariats. Resulta que l’advocat que portava el cas (cas que en 7 anys encara no té sentència ferma, la qual cosa és una anomalia patent en la jurisdicció social) ha renunciat automàticament en conèixer la decisió dels treballadors de tirar endavant la vaga amb Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT). Per què? Doncs perquè és l’advocat que ha articulat la repressió sindical contra les nostres companyes i companys a Serunion, tant a L’Auditori com a altres centres... En un sol matí al jutjat hem tret més informació sobre el propi procés que en 7 anys...
La lliçó és que la “maranya” del sistema judicial comença amb els propis advocats i té com a funció distreure els treballadors del camí que ens porta cap a ser una veritable força: la vaga i la seva extenció a tots els sectors.
Menció especial mereixen els Comitès d’Empresa del Consorci de l’Auditori i l’Orquestra així com el Comitè d’empresa de Manpower. ¿Perquè s’han solidaritzat amb la vaga? No precisament per això, no… El primer, després de venir a fer de missatger (per no dir ambaixador) de L’Auditori, ha publicat una nota en la que es renta les mans i calumnia els vaguistes. No content amb això, hem pogut veure avui mateix com el president d’aquest mateix Comitè d’Empresa de L’Auditori feia d’esquirol i substituia els acomodadors. El Comitè de Manpower (que inclou personal de RRHH i el personal que gestiona les licitacions) ha vingut també a defensar la subcontractació i a tantejar quina escletxa podria aprofitar Manpower per aplacar els vaguistes.
De qui són aquests Comitès? De sindicats subvencionats, és a dir, d’empreses de serveis sindicals. És lògic el seu comportament de defensors de la subcontractació i de l’Empresa. El que no és tan lògic és que es segueixi il·lusionant als treballadors amb que dels sindicats subvencionats pot sortir-ne una altra cosa que no sigui aquesta. El Comitè d’empresa de Manpower ha arribat a dir que no posarien diners a la Caixa de Resistència perquè la reclamació principal era ser fixos de L’Auditori i no de Manpower (!). Ells tenen les coses molt clares i saben de quina banda estan: de la banda de la Patronal. Cal que els treballadors les tinguem igual de clares, que caiguin totes les màscares i que es vegi clarament que són un instrument en mans de l’enemic de classe.
Després de 14 dies de vaga, perseverem en l’intent d’extendre la lluita, defugint dreceres i camins fàcils, però en la convicció de que tenim un problema comú i que és necessària l’extensió – real i no només de paraula – de la lluita de la classe obrera.
 octaveta 20150511.pdf | [ ] | 71 kB |