Hem rebut aquest correu per part d'un director d'una escola (cal recordar que la direcció del centre té també personal subcontractat i és el responsable de la continuïtat o no dels interins, etc.) que creiem interessant publicar, juntament amb la nostra resposta, a la nostra web:


Hola,
Com he fet a les altres parts amb responsabilitat en aquest conflicte laboral, ara em dirigeixo a vosaltres.
He observat la molt encertada imatge que heu triat a la web. El famós quadre de Pellizza. En el quadre hi ha en molt primer pla, una mare i un nen.
Si fos possible, estarieu disposat a fer algun gest negociador per no convertir en "dany col·lateral" la molta feina de 3500 nens i nenes de la ciutat, la dels seus mestres de música i la il·lusió de les seves famílies?
Disculpeu l'atreviment, sóc un simple director d'una petita escola pública ***, si esteu a temps reconsidereu el plantejament.
El seny també ens farà lliures i qui sap si fins i tot no és una mala  decisió estratègica?

Moltes gràcies.

Atentament,

--------------------------------------------

Vagi per davant que l'assemblea de treballadors d'ahir va encomanar al Comitè de Vaga que reclami a L'Auditori i a l'Ajuntament que, un cop es resolgui el conflicte, es reprogramin les cantànies que s'havien suspès i el concert "ara et toca a tu".

Et remetem també al comunicat del Comitè de Vaga:

http://www.sindicatosut.org/index.php/luchas/470-ultims-esdeveniments-de-la-vaga-del-liceu-i-l-auditori-ultimos-acontecimientos-de-la-huelga-del-liceo-y-l-auditori

Un cop dit això volem fer-te com a sindicat la següent reflexió.

Parles de les "parts responsables" i creiem que és de cínics equiparar una part que no es juga el propis diners, que utilitza vigilants de seguretat i que té a les forces armades al seu costat, amb una altra part que ha de renunciar al propi salari, que ha de posar en joc la seva pròpia integritat física en la reivindicació i que reclama que es respectin els seus drets laborals mentre són trepitjats els seus drets fonamentals.

Els vaguistes porten 44 dies sense cobrar. Durant 44 dies hem vist com els vaguistes eren substituïts per policia privada i s'imposava aquest fet fent ús de la repressió policial.

No hem vist cap pronunciament des de les direccions de les escoles per tal de que es deixi de vulnerar el dret de vaga ni tampoc per què no es porti als nens a cantar a un lloc que sembla més una presó que un auditori. No hem vist cap pronunciament des de les direccions de les escoles en el sentit de recolzar la Caixa de resistència dels treballadors. Això malgrat que les direccions sabeu perfectament de la situació des del primer moment.

Durant aquest temps, sí que hem vist com es portava als nens a fer concerts a una sala en què s'estava aixafant uns treballadors en vaga i se'ls ensenyava que el correcte era passar per sobre d'aquests treballadors que lluiten contra la subcontractació i la precarietat laboral. Aquesta és la "il·lusió" que cultiveu en els nens. I aquesta il·lusió és pur verí pels que demà no trobaran una feina que els permeti arribar a final de mes i no podran exercir el dret de vaga precisament perquè avui s'ha trepitjat els que lluitaven per a què això sigui possible.

L'Auditori i vosaltres pensàveu que la vaga seria trepitjada sense més i per això estàveu tranquils, confiats de que el més fort acabaria aixafant els nostres companys. Per això no heu fet res perquè us semblava la mar de bé.

La mare i el nen que apareixen al nostre logo formaven part i marxaven al capdavant del proletariat agrícola del nord d'Itàlia que lluitava per una nova societat sense classes.

Nosaltres lluitem perquè aquests nens i tota la nostra classe no haguem d'arrossegar-nos pidolant unes engrunes per tal de seguir treballant per l'enriquiment d'un altre.

No tenim res més a afegir.


Solidaritat i Unitat dels Treballadors