Luchas
(més avall en català, below in English)
¡A TODA LA CLASE OBRERA!
Este lunes se inicia el 5º día de la huelga indefinida convocada por Solidaridad y Unidad de los Trabajadores (SUT) a la empresa Giesecke+Devrient Mobile Security Iberia SA (G+D MSI).
La huelga empezó el pasado 3 de noviembre de 2022 en los dos centros de la empresa, en el Prat de Llobregat y en Torrejón de Ardoz, con un seguimiento de más del 90% en el área industrial.
El Comité de Huelga mantuvo una reunión con la empresa el viernes en la que la empresa siguió sin dar una respuesta ni hacer ninguna contrapropuesta. La realidad es que la empresa no se esperaba este seguimiento y su impotencia se manifestó con la aparición estelar desde detrás de la valla del Director que se dirigió al piquete diciendo que no veía trabajadores de G+D sino “chusma”. La prepotencia de la dirección determinó a la plantilla a continuar la huelga indefinida.
A continuación del éxito de las jornadas de huelga de jueves y viernes, el “cuarto turno” ha hecho huelga también y nadie se ha sumado en las horas extras convocadas por la empresa por el fin de semana.
Hay que tener en cuenta que, a partir de noviembre incluido, los fines de semana son como días normales de funcionamiento porque la empresa siempre intenta llegar a los objetivos de producción de final de año convocando horas extras en los fines de semana. Este fin de semana, sin embargo, la fábrica era un desierto.
En resumen, a pesar de sus intentos de romper la huelga, la empresa está teniendo que cancelar numerosos encargos y remesas. Y esto sucede después de varios días de cierre previo por efecto del puente que hacen que la fábrica lleve prácticamente 10 días sin producir.
¡Contra la prepotencia de la patronal, huelga indefinida!
¡Por la extensión de la lucha a todas los centros, empresas y sectores!
------------------------------------------------------------------------
(más arriba en castellano)
A TOTA LA CLASSE OBRERA!
Aquest dilluns s’inicia el 5è dia de la vaga indefinida convocada per Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) a l’empresa Giesecke+Devrient Mobile Security Iberia SA (G+D MSI).
La vaga va començar el passat 3 de novembre de 2022 als dos centres de l’empresa, al Prat de Llobregat i a Torrejón de Ardoz, amb un seguiment de més del 90% en l’àrea industrial.
El Comitè de Vaga va mantenir una reunió amb l’empresa el divendres en la que l’empresa va seguir sense donar una resposta ni fer cap contraproposta. La realitat és que l’empresa no s’esperava aquest seguiment i la seva impotència es va manifestar amb l’aparició estel·lar des de darrera de la tanca del Director que va dirigir-se al piquet dient que no veia treballadors de G+D sinó “xusma”. La prepotència de la direcció va determinar a la plantilla a continuar la vaga indefinida.
A continuació de l’èxit de les jornades de vaga de dijous i divendres, el “quart torn” ha fet vaga també i ningú s’ha sumat a les hores extres convocades per l’empresa pel cap de setmana.
Cal tenir en compte que a partir de novembre inclòs, els caps de setmana són com dies normals de funcionament perquè l’empresa sempre intenta arribar als objectius de producció de final d’any convocant hores extres als caps de setmana. Aquest cas de setmana, però, la fàbrica era un desert.
En resum, malgrat els seus intents de trencar la vaga, l’empresa està havent de cancel·lar nombrosos encàrrecs i remeses. I això succeeix després de diversos dies de tancament previ per efecte del pont que fan que la fàbrica porti pràcticament 10 dies sense produir.
Contra la prepotència de la patornal, vaga indefinida!
Per l'extensió de la vaga a tots els centres, empreses i sectors!
----------------------------------------------------
TO THE ENTIRE WORKING CLASS!
This Monday marks the 5th day of the indefinite strike called by Solidarity and Unity of Workers (SUT) at the company Giesecke+Devrient Mobile Security Iberia SA (G+D MSI).
The strike began on 3 November 2022 in the company's two centres, in El Prat de Llobregat and Torrejón de Ardoz, with more than 90% of the industrial area following the strike.
The strike committee held a meeting with the company on Friday in which the company still did not give an answer or make any counter-proposal. The reality is that the company did not expect such a high turnout and its impotence was shown by the stellar appearance from behind the fence of the Director who addressed the picket line saying that he did not see G+D workers but "riff-raff". The arrogance of the management determined the workers to continue the indefinite strike.
Following the success of the strike days on Thursday and Friday, the "fourth shift" also went on strike and nobody joined in the overtime called by the company for the weekend.
It should be noted that, from November onwards, weekends are like normal working days because the company always tries to reach the end-of-year production targets by calling overtime on weekends. This weekend, however, the factory was a desert.
In short, despite its attempts to break the strike, the company is having to cancel numerous orders and shipments. And this comes after several days of shutdown due to the long weekend, which means that the factory has been out of production for almost 10 days.
Against the arrogance of the employers, indefinite strike!
For the extension of the struggle to all centres, companies and sectors!
(més avall en català)
¡A TODA LA CLASE OBRERA! ¡HUELGA EN G+D!
Compañeros y compañeras,
La Sección Sindical de Solidaridad y Unidad de los Trabajadores ha convocado huelga a partir del día 3 de noviembre en los centros de Barcelona (El Prat de Llobregat) y de Madrid (Torrejón de Ardoz) de la empresa Giesecke+Devrient (G+D).
Los incrementos salariales de enero de 2022 se quedaron lejos de la inflación que en aquel entonces ya estaba en el 6,5% y, por su lado, la empresa G+D, tanto a nivel español como global, no para de mejorar sus cifras. Desde entonces, el IPC ha llegado a estar en un 10% pero la inflación real que sufre la clase obrera es mucho mayor: los productos de primera necesidad se encarecen mucho más, los alquileres siguen por las nubes, el precio de la gasolina se dispara, etc. En resumen, nosotros no hemos parado de perder poder adquisitivo.
Cuando vamos al supermercado, no podemos llevarnos el carro lleno pagando la mitad del precio que marca el ticket. Si lo intentásemos, rápidamente intervendría seguridad e incluso la policía. La mercancía fuerza de trabajo (nosotros) es la única que se compra sistemáticamente incluso por debajo de su valor. Y cuando nuestros salarios “suben” menos de lo que sube la inflación real, significa que nuestros salarios bajan.
En G+D, como en tantas otras empresas, la empresa subió los salarios por debajo de la inflación en enero de 2022 haciendo que los trabajadores perdiéramos nuestro poder adquisitivo. Mientras tanto, las empresas subían los precios y obtenían ganancias récord.
En G+D, como en tantas otras empresas, la empresa cuenta con sus instrumentos en el seno de las plantillas: los “sindicatos” subvencionados o “empresas de servicios sindicales”, auténticas sucursales de RRHH que están siempre dispuestas a firmar a espaldas de los trabajadores y a vender a sus compañeros para asegurar sus prebendas.
En G+D, como en tantas otras empresas, CCOO y UGT han firmado un acuerdo a la baja, a espaldas de la plantilla, para ayudar a la empresa a sabotear las condiciones salariales de la plantilla. Y esto pese a que CCOO y UGT son la minoría de la representación en El Prat y no cuentan con ningún representante en Torrejón. Para acabar de cumplir su función, ambas empresas de servicios sindicales se han encargado de organizar las tentativas de esquirolaje.
Contra esta encerrona y para conseguir una subida que compense la inflación y la subida de los carburantes, es por lo que estamos en HUELGA.
Durante años la Patronal se ha estado quedando con el dinero que han ganado con nuestro trabajo (apropiándose el plusvalor) con la excusa de que ellos “asumían los riesgos”… ¿Por qué cuando las cosas van “bien” a nosotros no nos toca nada y cuando las cosas van “mal” tenemos que pagar nosotros las consecuencias?
Pero no debemos resignarnos, no es ninguna ley natural que nosotros tengamos que seguir siendo explotados, nosotros lo producimos todo y nosotros lo podemos cambiar: ORGANICEMOS EL SINDICATO DE CLASE para organizar la lucha contra todos estos abusos, hacia la abolición del trabajo asalariado.
¡CONTACTA PARA ORGANIZAR EL SINDICATO DE CLASE!
¡BASTA DE QUE CREZCAN SUS GANANCIAS MIENTRAS DISMINUYEN NUESTROS SALARIOS!
¡LUCHEMOS POR SUBIDAS SALARIALES LINEALES QUE COMPENSEN LA INFLACIÓN!
---------------------------------------------------------
(más arriba en castellano)
A TOTA LA CLASSE OBRERA! VAGA A G+D!
Companys i companyes,
La Secció Sindical de Solidaritat i Unitat dels Treballadors ha convocat vaga a partir del dia 3 de novembre en els centres de Barcelona (El Prat de Llobregat) i de Madrid (Torrejón de Ardoz) de l'empresa Giesecke+Devrient (G+D, GyD).
Els increments salarials de gener de 2022 es van quedar lluny de la inflació que en aquells dies ja estava en el 6,5% i, per la seva banda, l'empresa G+D, tant a nivell espanyol com global, no para de millorar les seves xifres. Des de llavors, l'IPC ha arribat a estar en un 10% però la inflació real que pateix la classe obrera és molt més alta: els productes de primera necessitat s'encareixen molt més, els lloguers segueixen pels núvols, el preu de la gasolina es dispara, etc. En resum, nosaltres no hem parat de perdre poder adquisitiu.
Quan anem al supermercat, no podem endur-nos el carro ple pagant la meitat del preu que marca el tiquet. Si ho intentéssim, ràpidament intervindria seguretat i fins i tot la policia. La mercaderia força de treball (nosaltres) és l'única que es compra sistemàticament fins i tot per sota del seu valor. I quan els nostres salaris “pugen” menys del que puja la inflació real, significa que els nostres salaris baixen.
A G+D, com en tantes altres empreses, l'empresa va pujar els salaris per sota de la inflació al gener de 2022 fent que els treballadors perdéssim el nostre poder adquisitiu. Mentrestant, les empreses pujaven els preus i obtenien guanys rècord.
A G+D, com en tantes altres empreses, l'empresa compta amb els seus instruments en el si de les plantilles: els “sindicats” subvencionats o “empreses de serveis sindicals”, autèntiques sucursals de RRHH que estan sempre disposades a signar a esquena dels treballadors i a vendre als seus companys per a assegurar les seves prebendes.
A G+D, com en tantes altres empreses, CCOO i UGT han signat un acord a la baixa, a esquena de la plantilla, per a ajudar l'empresa a sabotejar les condicions salarials de la plantilla. I això malgrat que CCOO i UGT són la minoria de la representació al Prat i no compten amb cap representant a Torrejón. Per acabar de complir la seva funció, totes dues empreses de serveis sindicals s’han encarregat d’organitzar les temptatives d’esquirolatge.
Contra aquest bruta jugada i per a aconseguir una pujada que compensi la inflació i la pujada dels carburants, és pel que estem en VAGA.
Durant anys la Patronal s'ha estat quedant amb els diners que han guanyat amb el nostre treball (apropiant-se el plusvalor) amb l'excusa que ells “assumien els riscos”… Per què quan les coses van “bé” a nosaltres no ens toca res i quan les coses van “malament” hem de pagar nosaltres les conseqüències?
Però no hem de resignar-nos, no és cap llei natural que nosaltres haguem de continuar sent explotats, nosaltres ho produïm tot i nosaltres ho podem canviar: ORGANITZEM EL SINDICAT DE CLASSE per a organitzar la lluita contra tots aquests abusos, cap a l'abolició del treball assalariat.
¡CONTACTA PER ORGANITZAR EL SINDICAT DE CLASSE!
¡JA PROU DE QUE CREIXIN ELS SEUS GUANYS MENTRE DISMINUEIXEN ELS NOSTRES SALARIS!
¡LLUITEM PER PUJADES SALARIALS QUE COMPENSIN LA INFLACIÓ!
(below in English)
La Sección Sindical de SUT en Servizurich ha convocado una jornada de huelga para el día 30 de mayo de 2022.
El día de protesta se ha convocado después de que la empresa incumpliera un punto del acuerdo de Teletrabajo/Flexwork y en vista de la falta de subidas salariales que compensen la inflación.
La empresa ha anunciado beneficios récord en 2020 y 2021 pero lo que hemos obtenido los trabajadores es congelación salarial en 2021 y un incremento raquítico en 2022. La Empresa no sólo se ha anotado ganancias record, sino que ha aumentado un 10% el dividendo por acción, mientras los salarios han subido de promedio solo un 2,8%.
Sumándose al discurso mediático, la Empresa ha tenido el cinismo de justificar la reducción de facto de nuestro salario como medida para contener la inflación.
- Si este argumento fuera correcto, Servizurich debería haber aumentado drásticamente nuestros salarios cuando había deflación. En aquel entonces, sin embargo, les pareció conveniente congelar los salarios de todos modos.
- Desde el mismo momento en que Zurich ha subido los precios de los seguros, no hay razón para congelar nuestros salarios.
- Los accionistas han obtenido un aumento del 10% en sus dividendos por acción: ¿el consumo del accionista es neutral para la inflación y solo el consumo de la clase obrera hace que el precio de las cosas suba?
Esta charlatanería de que la subida de los salarios comporta el aumento de los precios (inflación) ya fue completamente desmontada en 1865 en Salario, precio y ganancia (K. Marx) lo que no evita que se siga repitiendo un siglo y medio después como una excusa barata para no subir el salario.
El único efecto real que tiene una subida de salarios es un descenso de la ganancia. Y esto es exactamente lo que reclamamos: que, en lugar de agrandar el saco de la ganancia, se mantenga el poder adquisitivo de los salarios.
De hecho, llueve sobre mojado dado que las horas extras se pagan por debajo del 75% que marca el convenio (de hecho, en muchos casos se pagan por debajo de una hora ordinaria), la herramienta de control horario es un desastre premeditado, la empresa no abona el complemento de antigüedad (trienios), etc. Lo que si tiene la empresa es dinero para remodelar las oficinas a lo grande.
Por todo lo anterior hemos convocado el día de protesta el lunes 30 de mayo de 2022, porque:
- No podemos aceptar que lleguemos a acuerdos y que la empresa sea la que decida cuando los cumple o no.
- No podemos aceptar que con una inflación del 10%, con beneficios récord de la Empresa, con un aumento del 10% de los dividendos por acción, nuestros salarios suban sólo el 2,8% de promedio después de un año de congelación salarial.
- Si a esto le sumamos que el complemento de antigüedad (trienios) se absorbe y las horas extras se pagan incluso por debajo de la hora ordinaria, cuando se pagan, el despropósito es evidente.
- No podemos aceptar que, teniendo dinero para remodelar las oficinas, se desdeñen nuestros salarios en la situación actual: la empresa se está gastando nuestra subida salarial en muebles…
Saludos solidarios
Sección Sindical de SUT en Servizurich
¡Por la extensión de la lucha a todos los centros, empresas y sectores!
¡Nuestra mejor arma, la solidaridad!
https://twitter.com/servizurichVaga
-----------------------------
(más arriba en castellano)
The SUT Union Section at Servizurich has called a day of strike action for May 30, 2022.
The day of protest has been called after the company breached a point of the Telework/Flexwork agreement and in view of the lack of wage increases to compensate for inflation.
The company has announced record profits in 2020 and 2021 but what we workers have gotten is a wage freeze in 2021 and a meager increase in 2022. The Company has not only notched record profits, but has increased the dividend per share by 10%, while wages have gone up only by an average of 2.8%.
(més avall en català)
A toda la clase obrera
¿Si a cualquiera de nosotros alguien nos metiera la mano en el bolsillo para quitarnos la cartera, le dejaríamos que nos robara sin oponernos a ello? Evidentemente que no, pero, entonces... ¿por qué debemos permitir que nuestro empresario nos robe nuestro tiempo, nuestro salario, nuestras condiciones?
No hay ninguna diferencia: un empresario es un ladrón de nuestro tiempo y de nuestra fuerza de trabajo. Y es precisamente de la parte de nuestro tiempo de trabajo que no retribuye (el plusvalor) de donde saca su ganancia: esta es la esencia del sistema de explotación y esclavismo moderno del trabajo asalariado.
Esto se ve claramente en la subcontratación, las empresas principales le abonan a las subcontratas un precio por cada hora de nuestro trabajo del que después nosotros sólo recibimos míseras migajas mientras la subcontrata se lleva la ganancia que no sale más que de nuestro sobreesfuerzo.
En un mismo centro de trabajo no es extraño encontrar ¡hasta cinco o más empresas diferentes subcontratadas por la empresa principal! ¿Por qué? La subcontratación libera a las empresas principales de encargarse de los despidos y de la contratación, y con ello, de las situaciones en que la ley de la oferta y la demanda se inclina a favor de los trabajadores, pagando salarios más bajos, así como manteniendo plantillas menores ya que cuenta con trabajadores de otros centros para cubrir bajas, vacaciones... además de imponer reducciones con la única justificación de que sale en los pliegos. Todo esto es un ataque a nuestras condiciones de salario y de vida.
La línea de la patronal es única: menos trabajadores tienen que hacer igual o más trabajo, y esta línea se aplica tanto si estamos contratados por la empresa principal como subcontratados, si la empresa es pública o privada, si es española, catalana o de cualquier otro lugar. La crisis de sobreproducción del sistema capitalista empeora e impone una nueva tanda de recortes masivos sobre los ingresos directos e indirectos de la masa de los trabajadores y pensionistas, medidas brutales que aplicará el gobierno de turno para salvaguardar los negocios de la patronal.
Nuestra línea también debe ser única: todos a fijos de plantilla, a igual trabajo igual salario. La Patronal nos divide entre subcontratados y no subcontratados, entre indefinidos y eventuales, entre trabajadores de un sector o de otro sector, etc.
Rechazamos estas divisiones corporativistas: todos trabajamos en el mismo centro y sólo unificando nuestras luchas podremos parar el centro y presionar al empresario principal para acabar con la subcontratación (no importa que la empresa principal sea una sala de conciertos, un hospital, una escuela o instituto, una empresa de informática, un museo...). "Limpieza", "mantenimiento", "información", "atención al público", "restauración", "acomodación", "informática", "oficinas", "conserjería", etc. sólo si dejamos de vernos como cosas separadas entre nosotros podremos hacer frente a los gestores públicos y privados de nuestra explotación.
La empresa Sedena SL ha cedido fundamentalmente en todos los puntos planteados por el Comité de Huelga. La Asamblea de Huelguistas ha decidido desconvocar la huelga de mañana, miércoles y días sucesivos.
La huelga estaba convocada en la plantilla de Atención al público y Mediación cultural del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía para los días 14 y 18 de mayo y siguientes por parte del sindicato Solidaridad y Unidad de los Trabajadores (SUT).
Después de varios días de negociaciones se han conseguido, los siguientes puntos de la tabla reivindicativa:
1.- carta de subrogación con toda la información (básico pero importante para dificultar futuros mangoneos).
2.- cobertura de los puestos cuando haya bajas o similares, para no tener que hacer el trabajo de dos.
3.- que no nos birlen los días de vacaciones liquidadas por la anterior subcontrata, pero no disfrutados y mantenimiento del sistema de elección de vacaciones.
4.- plus de 30€ por trabajar en festivo más un día compensatorio remunerado (llevamos años sin días compensatorio).
5.- librar los fines de semana alternos (¡llevamos años sin un fin de semana libre, excepto en vacaciones!), respetando los descansos de 15’, 1h y 15’ los sábados que se trabaje.
6.- conversión a indefinidos de todos los contratos temporales previos.
7.- restitución de los horarios en los distintos equipos.
8.- hora de comida remunerada en caso de doblar turno.
9.- equiparación inmediata de todo el equipo de atención al público como Informador/a (lo que representa un aumento salarial del 8%).
10.- equiparación por arriba a fin de año del equipo de mediación (lo que representa un aumento salarial del 6%).
Lo que hemos conseguido son reivindicaciones modestas, pero con un impacto importante en nuestras condiciones de vida y trabajo. Lo más importante ha sido la piña realizada por la plantilla y el apoyo recibido por parte de compañeros y compañeras de otras empresas y sectores.
La plantilla llevaba años con estas reivindicaciones, siendo burlada por la maraña institucional: el museo, la inspección, las empresas de servicios sindicales... Solo cuando se ha emprendido el camino del sindicalismo de clase y de la huelga, la Patronal ha tenido que ceder.
No ha sido sin múltiples intentos de encorsetarnos con su camisa de fuerza: desde los intentos de “conocernos” de la empresa y la hipocresía del Museo a las encerronas de las empresas de servicios sindicales y de sus chiringuitos con la patronal (el ILM), etc.
En cada huelga vemos descarnadamente el papel del Estado en todas sus facetas: instituciones (museo), gobierno, inspección, juzgado, sindicatos subvencionados (mejor denominadas empresas de servicios sindicales) ... todos en defensa de la empresa.
No hay nada como ver en directo cómo el ILM intervino para evitar que la empresa aceptara las reivindicaciones (cuando estaba a punto de hacerlo) y cómo le aconsejaron después; para percatarse del grado de integración y traición completa de los sindicatos subvencionados.
Podemos y debemos organizarnos fuera y contra de las empresas de servicios sindicales, recuperando los métodos del sindicalismo de clase, rompiendo su camisa de fuerza.
¡Por la extensión de la lucha a todas las empresas y sectores!
Contra la prepotencia patronal, ¡huelga indefinida!
La plantilla de Atención al público y Mediación cultural del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía convoca huelga los días 14 y 18 de mayo
Después de años reclamando infructuosamente que se solucionen las irregularidades que venimos sufriendo, la plantilla de Atención al público y Mediación del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) ha dicho basta.
La plantilla ha decidido constituir una Sección Sindical en la empresa subcontrata organizándose con el sindicato Solidaridad y Unidad de los Trabajadores (SUT) y convocar huelga los días 14 y 18 de mayo (Día de los Museos). La Asamblea de Huelguistas decidirá si se mantiene de manera indefinida a partir del 18.La entrada de la nueva empresa Sedena SL ha empeorado las condiciones de golpe
La empresa Sedena SL entró a ambos servicios entregando cartas de subrogación sesgadas y engañosas, que las trabajadoras y trabajadores afectados se negaron a firmar. La empresa reconocía solo una parte de las condiciones para tratar de subvertir el resto, intentando hacer firmar nuevos contratos a miembros de la plantilla con varios años de antigüedad.
(més avall en català)
A toda la clase obrera
El circo parlamentario ha aprobado la REFORMA LABORAL exigida por la UE y acordada por la Patronal, PSOE-UP y las empresas de servicios sindicales. Esta reforma es básicamente una ESTAFA para la clase obrera. Nos dicen que con ella han derogado la reforma de 2012 pero esto es tratarnos como a NIÑOS DE TETA: se mantiene la facilidad general para despedir, la indemnización reducida a 33/20 días por año y 24/12 meses máximo, los contratos de formación e interinidad, la eliminación de los salarios de tramitación, descuelgues de los convenios, los ERTEs, los contratos por circunstancias de la producción, los contratos fijos discontinuos, las ETTs, el abuso de las horas “complementarias”, etc. Esta reforma es simplemente una operación de propaganda de cara a la galería y de MAQUILLAJE de las estadísticas para que los parados cuenten como activos y los temporales cuenten como indefinidos.
Ante esto, algunos llaman a “derogar” esta reforma, la anterior o la de más allá. Este planteamiento solo sirve para llenar programas electorales parlamentarios para después incumplirlos impúdicamente. No sirve de nada a la clase obrera más que para desorganizarnos y quemarnos desviando nuestras fuerzas hacia luchas estériles.
La legislación laboral es sólo un reflejo tardío de la relación de fuerzas entre la clase obrera y la Patronal. La cruda realidad es que las empresas incumplían la ley antes de la reforma y lo seguirán haciendo después. En los centros de trabajo se reconocen categorías siempre inferiores a las tareas, se hacen firmar fichajes falsos retroactivamente o los modifica la empresa directamente, no se pagan las horas extras, se mantiene a los compañeros en ERTE mientras nos obligan a hacer horas extras, se obliga a firmar como “acuerdos” las modificaciones sustanciales, se hacen nóminas oscuras e incomprensibles para que no podamos ni saber qué reclamar, nos imponen jornadas que no alcanzan las 2 horas o superan las 10 horas, nos hacen trabajar en festivo, no se respetan los descansos diarios y semanales, nos quitan días de vacaciones, nos dan de alta y nos envían a trabajar enfermos, etc.
El sistema judicial y la inspección de trabajo se encargan de que las empresas puedan seguir incumpliendo su propia ley, obligando a los trabajadores a aceptar acuerdos a la baja para no tener que hacer sentencias ni levantar actas de infracción, interpretando la ley con todas las excepciones que necesite la Patronal.
Mientras tanto, nos tienen divididos en más de 4.000 convenios colectivos diferentes, cada uno con su docena de categorías con salarios diferentes. Esta división de la clase obrera es una bola de plomo atada a los pies de nuestras condiciones mientras asegura que una pléyade de vendeobreros profesionales cobren sus comisiones y se peguen una vidorra negociando convenios miserables.
Ante esta situación, es un SEÑUELO ponerse a predicar la derogación de esta reforma o la otra como si antes la situación fuese sustancialmente mejor. La burguesía está prolongando también la edad de jubilación, pero… ¿vamos a dar por buena la edad previa de 65 años que es una brutalidad igualmente? Nuestra lucha es por arrancar mejoras en nuestras condiciones, por frenar los abusos de la Patronal y para abolir la esclavitud que supone que nuestra fuerza de trabajo sea una mercancía más.
Mientras no estemos organizados o, peor, las supuestas organizaciones “sindicales” estén a sueldo de la Patronal para controlarnos, la realidad es que estamos atados de pies y de manos ante cualquier abuso. El derecho es la fuerza para imponerlo. Solamente organizándonos en los centros de trabajo y arrancando a las empresas nuestras reivindicaciones con la lucha podremos mejorar nuestras condiciones de trabajo y de vida. Es necesario volver a tejer los lazos de solidaridad y compañerismo propios del SINDICALISMO DE CLASE, arrancar como una mala hierba a los parásitos vendeobreros que ayudan a nuestros explotadores a chuparnos la sangre, expulsar a las empresas de servicios sindicales de los centros de trabajo.
A través de la lucha podemos conseguir lo que no va a caer nunca del cielo ni del parlamento:
- Reducción de jornada a 30 horas semanales sin reducción salarial
- Jubilación a los 55 años con el 100% del salario
- Opción de readmisión para el trabajador en caso de improcedencia
- Salario mínimo de 1.800€ al mes (no los raquíticos 1.000€ actuales)
- Puesto de trabajo o subsidio indefinido de desempleo de 1.800€ al mes
- Fuera ETTs y subcontratas: todos a fijos en la empresa principal
A los atropellos de la Patronal hay que oponerse en el día a día, en cada centro de trabajo, devolviendo golpe por golpe frente a cada abuso, preparando y organizando el SINDICATO DE CLASE para convertir los centros de trabajo en avisperos de lucha clasista. Que todo lo que la Patronal nos impone como empeoramiento de las condiciones generales a través de su Estado tenga que abandonarlo en cada empresa y cada centro por la presión organizada de la clase obrera, coordinada y apoyada solidariamente desde el exterior. Estas luchas hay que extenderlas al resto de centros, empresas y sectores hacia una movilización general en la que la clase obrera pase a una lucha de ofensiva.
Compañeros y compañeras, necesitamos recuperar los métodos del SINDICALISMO DE CLASE: las asambleas de trabajadores con decisiones tomadas a mano alzada, la acción directa (sin intermediarios ni “hombres buenos”), la HUELGA INDEFINIDA y sin servicios mínimos, el rechazo a las subvenciones y a los liberados y profesionales del sindicalismo, sin dejarnos utilizar como comparsa de las reivindicaciones de la pequeña burguesía, extendiendo la lucha a todas las empresas y sectores, superando la impotencia individual con la SOLIDARIDAD y el COMPAÑERISMO a ultranza.
------------------------------------------------------------------------
(más arriba en castellano)
A tota la classe obrera
El circ parlamentari ha aprovat la REFORMA LABORAL exigida per la UE i acordada per la Patronal, PSOE-UP i les empreses de serveis sindicals. Aquesta reforma és bàsicament una ESTAFA per a la classe obrera. Ens diuen que amb ella han derogat la reforma del 2012 però això és tractar-nos com a NENS DE TETA: es manté la facilitat general per acomiadar, la indemnització reduïda de 33/20 dies per any i 24/12 mesos màxim, els contractes de formació i interinitat, l'eliminació dels salaris de tramitació, despenjaments dels convenis, els ERTOs, els contractes per circumstàncies de la producció, els contractes fixos-discontinus, les ETTs, l'abús de les hores “complementàries”, etc. Aquesta reforma és simplement una operació de propaganda de cara a la galeria i de MAQUILLATGE de les estadístiques perquè els aturats comptin com a actius i els temporals comptin com a indefinits.
(más abajo en castellano)
Companys i companyes,
Per què el sindicalisme subvencionat convoca 5 dies d’aturades ara?
L’aprovació de la LOMLOE (desembre del 2020), la reforma del sistema universitari, l’aprovació del nou currículum que s’implantarà el curs vinent, l’aprovació del Projecte de llei de mesures urgents per la reducció de la temporalitat (procés d’estabilització dels interins i el consegüent ERE massiu que pot provocar), l’avançament del calendari escolar (apropant-nos al calendari europeu), l’obligació d’aplicar els programes de mentoria digital i d’educació sòcio-emocional, entre d’altres, són requisits imposats per l’Estat europeu a l’Estat espanyol per rebre els fons Next Generation, que ja han començat a rebre un cop aprovada la reforma laboral.
Tant aquestes notícies, com l’exigència d’obtenir el nivell C2 de català pel curs 2024 (resposta del Departament a la sentència del 25% del castellà) signifiquen a la pràctica un empitjorament de les condicions, i el sindicalisme subvencionat en ple es veu obligat a obrir el tap de l’olla a pressió per aconseguir que les mesures s’imposin i cremar el personal que realment s’hi vulgui oposar.
Amb aquesta convocatòria del mes de març la contradicció a la que ens aboquen torna a aparèixer: volem fer vaga però per a què servirà? La taula reivindicativa que ens plantegen suposarà una millora real de les nostres condicions? Quan i qui decidirà si es desconvoca abans d’hora o si volem que sigui indefinida?
Quina ha de ser la nostra posició davant aquesta situació?
La defensa i la millora de les condicions laborals independentment de la llei educativa que toqui aplicar. El retorn a una llei anterior no ens situa en un escenari millor. Reclamar que un 6% del PIB del pressupost es destini a educació, sense major precisió, és una reivindicació que no té per què implicar una millora real (l’augment de la despesa podria repercutir només en els equips directius o en els guanys de les subcontractes, per exemple), com tampoc ho és la reversió de les últimes retallades, ja que la crisi de sobreproducció s’ha agreujat i l’IPC està al 7,4%.
Respecte a l’avançament del calendari, la nostra reclamació hauria de ser que hi hagués més vacances i dies de descans pel conjunt de la classe obrera, perquè només d’aquesta manera es pot conciliar la vida laboral i familiar. A més, l’avançament del calendari al dia 5 i 7 de setembre només amb jornada intensiva posa damunt la taula el conflicte real que hi ha al darrera: la competència comercial sobre qui es queda el negoci del temps de les extraescolars.
Pel què fa a la resta d’activitats, la nostra reivindicació és que l’empresa principal, la Generalitat S.A. és qui ha de pagar i contractar tots els treballadors necessaris per oferir activitats més enllà de l’horari escolar. A dia d’avui els companys i companyes de l’espai de migdia estan cobrant dels salaris més baixos del conveni del lleure i assumint unes ràtios desproporcionades. El mateix val per la resta de subcontractes dels centres escolars: neteja, manteniment, menjador, etc.
Per revertir-ho ens cal una taula reivindicativa que contempli com a mínim:
- La reducció de la ràtio a 4 lactants per adult, 6 quan tenen d’1 a 2 anys i 8 quan tenen de 2 a 3 anys, 10 pels de 4 i 5 anys, 10 alumnes al cicle inicial i entre 12 i 15 als cicles mitjà i superior, l’ESO, cicles formatius i batxillerat.
- Contractació directa amb contracte indefinit: fora les subcontractes i fora les oposicions i el concurs de mèrits.
- Supressió de les diferències salarials per raó d’antiguitat. Augments salarials lineals anualment: a igual feina, igual salari!
- Cap prevalença d’una llengua sobre una altra. Formació gratuïta i en horari laboral de totes aquelles llengües que calguin per qüestions laborals (la classe obrera parla a part de català i castellà i anglès, urdú, xinès, tagàlog, àrab, amazic, rus, wòlof, etc.)
- Reducció de les hores lectives a 15 hores setmanals i conseqüentment contractació de tots els treballadors en funció d’aquestes ràtios.
- Organització amb la resta de companys i companyes del propi centre i dels centres concertats i privats, rebutjant el corporativisme i les divisions.
- Reducció de jornada sense reducció salarial a 30 hores/setmanals.
- Jubilació voluntària als 55 anys amb el 100% del salari.
- Lloc de treball o subsidi indefinit d’atur mínim de 1.800 €.
- Rebuig de la condició d’autoritat. La situació a Ucraïna ens ensenya que la guerra imperialista s’acosta i cal refusar el paper repressor que l’estat ens pretén assignar.
Com superem la desorganització que patim?
Per poder frenar l’empitjorament de les nostres condicions laborals hem de preparar-nos pacientment, superant la desorganització cultivada pel sindicalisme subvencionat, estendre el companyerisme a tot el centre de treball i a les famílies de la classe obrera, per poder comptar amb la seva solidaritat per quan arribi el moment oportú de convocar vaga i assegurant que aconseguim el que demanem. Per reprendre els mètodes del sindicalisme de classe necessitem:
- Fer assemblees (i no claustres) amb tots els treballadors i treballadores del centre: fixes, interins, personal laboral i subcontractats.
- Necessitem continuïtat i experiència en l’organització: enlloc de deixar les assemblees a la mera espontaneïtat, organitzem-nos conjuntament amb la resta de la classe obrera.
- Ampliar la taula reivindicativa amb els problemes concrets de cada centre.
- Recollir caixa de resistència per poder fer front a una vaga indefinida.
- Rebutjar que les reclamacions laborals estiguin lligades al parlamentarisme.
- Reclamar la contractació directa de tot el personal, eliminant les subcontractes.
- Organitzar-nos al sindicat de classe, sense subvencions ni alliberats.
PEL SINDICALISME DE CLASSE, SENSE SUBVENCIONS NI ALLIBERATS!
CONTRA LA IMPOTÈNCIA INDIVIDUAL I LA IL·LUSIÓ PARLAMENTÀRIA: ORGANITZA’T AL SINDICAT DE CLASSE!
----------------------------------------------------------------------------------------
Compañeros y compañeras,
¿Por qué el sindicalismo subvencionado convoca 5 días de paros ahora?
La aprobación de la LOMLOE (diciembre del 2020), la reforma del sistema universitario, la aprobación del nuevo currículum que se implantará el curso siguiente, la aprobación del Proyecto de ley de medidas urgentes para la reducción de la temporalidad (proceso de estabilización de los interinos y el consecuente ERE masivo que puede provocar), el adelanto del calendario escolar (acercándonos al calendario europeo), la obligación de aplicar los programas de mentoría digital y de educación socio-emocional, entre otros, son requisitos impuestos por el Estado europeo al Estado español para recibir los fondos Next Generation, que ya han comenzado a recibir una vez aprobada la reforma laboral.
Tanto estas noticias, como la exigencia de obtener el nivel C2 de catalán para el curso 2024 (respuesta del Departamento a la sentencia del 25% del castellano) significan en la práctica un empeoramiento de las condiciones, y el sindicalismo subvencionado en pleno se ve obligado a abrir el tapón de la olla a presión para conseguir que las medidas se impongan y quemar al personal que realmente se quiera oponer.
Con esta convocatoria del mes de marzo la contradicción a la que nos abocan vuelve a aparecer: queremos hacer huelga, pero ¿para qué servirá? ¿La tabla reivindicativa que nos plantean supondrá una mejora real de nuestras condiciones? ¿Cuándo y quién decidirá si se desconvoca antes de tiempo o si queremos que sea indefinida?
¿Cuál debe ser nuestra posición ante esta situación?
La defensa y mejora de las condiciones laborales independientemente de la ley educativa que toque aplicar. El retorno a una ley anterior no nos sitúa en un escenario mejor. Reclamar que un 6% del PIB del presupuesto se destine a educación, sin mayor precisión, es una reivindicación que no tiene por qué implicar una mejora real (el aumento del gasto podría repercutir sólo en los equipos directivos o en las ganancias de las subcontratas, por ejemplo), como tampoco lo es la reversión de les últimos recortes, ya que la crisis de sobreproducción se ha agravado y el IPC está al 7,4%.
Respecto al adelanto del calendario, nuestra reclamación debería ser que hubiera más vacaciones y días de descanso para el conjunto de la clase obrera, porque sólo así se puede conciliar la vida laboral y familiar. Además, el adelanto del calendario al día 5 y 7 de septiembre sólo con jornada intensiva pone sobre la mesa el conflicto real que hay detrás: la competencia comercial sobre quién se queda el negocio del tiempo de las extraescolares.
En cuanto al resto de actividades, nuestra reivindicación es que la empresa principal, la Generalitat S.A. es quien debe pagar y contratar todos los trabajadores necesarios para ofrecer actividades más allá del horario escolar. A día de hoy los compañeros y compañeras del espacio de mediodía están cobrando de los salarios más bajos del convenio del lleure y asumiendo unas ratios desproporcionadas. Lo mismo vale para el resto de subcontratas de los centros escolares: limpieza, mantenimiento, comedor, etc.
Para revertirlo necesitamos una tabla reivindicativa que contemple como mínimo:
- La reducción de la ratio a 4 lactantes por adulto, 6 cuando tienen d’1 a 2 años y 8 cuando tienen de 2 a 3 años, 10 para los de 4 y 5 años, 10 alumnos en el ciclo inicial y entre 12 y 15 en los ciclos mediano y superior, la ESO, ciclos formativos y bachillerato.
- Contratación directa con contrato indefinido: fuera las subcontratas y fuera las oposiciones y los concursos de méritos.
- Supresión de las diferencias salariales por razón de antigüedad. Aumentos salariales lineales anualmente: ¡a igual trabajo, igual salario!
- Ninguna prevalencia de una lengua sobre otra. Formación gratuita y en horario laboral de todas aquellas lenguas que sean necesarias para cuestiones laborales (la clase obrera habla aparte de catalán y castellano e inglés, urdú, chino, tagalo, árabe, amazig, ruso, wolof, etc.)
- Reducción de las horas lectivas a 15 horas semanales y consecuentemente contratación de todos los trabajadores en función de estas ratios.
- Organización con el resto de compañeros y compañeras del propio centro y de los centros concertados y privados, rechazando el corporativismo y las divisiones.
- Reducción de jornada sin reducción salarial a 30 horas/semanales.
- Jubilación voluntaria a los 55 años con el 100% del salario.
- Puesto de trabajo o subsidio indefinido por desempleo mínimo de 1.800 €.
- Rechazo de la condición de autoridad. La situación en Ucrania nos enseña que la guerra imperialista se acerca y es necesario rechazar el papel represor que el estado nos pretende asignar.
¿Cómo superamos la desorganización que sufrimos?
Para poder frenar el empeoramiento de nuestras condiciones laborales debemos prepararnos pacientemente, superando la desorganización cultivada por el sindicalismo subvencionado, extender el compañerismo a todo el centro de trabajo y a las familias de la clase obrera, para poder contar con su solidaridad para cuando llegue el momento oportuno de convocar huelga y asegurando que conseguimos lo que pedimos. Para reprender los métodos del sindicalismo de clase necesitamos:
- Hacer asambleas (y no claustros) con todos los trabajadores y trabajadoras del centro: fijos, interinos, personal laboral y subcontratados.
- Necesitamos continuidad y experiencia en la organización: en lugar de dejar las asambleas a la mera espontaneidad, organicémonos conjuntamente con el resto de la clase obrera.
- Ampliar la tabla reivindicativa con los problemas concretos de cada centro.
- Recoger caja de resistencia para poder afrontar una huelga indefinida.
- Rechazar que las reclamaciones laborales estén ligadas al parlamentarismo.
- Reclamar la contratación directa de todo el personal, eliminando las subcontratas.
- Organizarnos en el sindicato de clase, sin subvenciones ni liberados.
POR EL SINDICALISMO DE CLASE, ¡SIN SUBVENCIONES NI LIBERADOS!
CONTRA LA IMPOTENCIA INDIVIDUAL Y LA ILUSIÓN PARLAMENTARIA: ¡ORGANÍZATE EN EL SINDICATO DE CLASE!
Desconvocada la vaga indefinida a La Pedrera
La plantilla de l’atenció al visitant va convocar vaga indefinida a partir del 22 de desembre de 2021 (inclòs) a través de la Secció Sindical de Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) i del propi sindicat per les problemàtiques i taula reivindicativa exposades que es poden trobar en aquesta notícia.
Després de 3 dies consecutius de vaga, l’Assemblea de Vaguistes ha decidit desconvocar la vaga amb efectes d’avui 24 de desembre a les 23h ja que l’empresa ha cedit i ha acceptat els següents punts:
- Augments sobre els salaris anuals:
- control de sales: 14.000 => 16.500 (+17,86%)
- venta d’entrades: 15.152,53 => 17.000 (+12,19%)
- coordinació: 18.493 => 20.000 (+8,15%)
- Abonament del plus del 60% en cas de treballar en festiu (a més del dia compensatori)
- Descans en caps de setmana alterns
- Remuneració de 20’ dins de l’hora de dinar
- Conversió a indefinits dels contractes temporals
D’aquesta manera es redueixen les diferències salarials entre categories, elevant les pitjor pagades a una quantitat substancialment superior a la del conveni sectorial amb augments del 17,86% i del 12,19% respectivament.
No volem amagar que segueixen sent salaris baixos pel volum de beneficis que obté La Pedrera i pel cost de la vida a Barcelona, però al mateix temps és obvi que és una millora substancial en relació a la situació anterior.
Més informació aquí.
Seguiment complet i l’intent de substitució de vaguistes
Com sempre, quan hi ha vaga l’empresa descobreix qui fa la feina realment necessària, la que realment mou el centre de treball, i intenta substituir els vaguistes utilitzant tots els que normalment no fan res mentre cobren sous més alts, corren a contractar nous treballadors per tal que facin d’esquirols, etc.
Davant del seguiment complet per part de la plantilla, l’empresa va recórrer a aquestes estratègies en el primer dia.
La vaga va començar el seu segon dia amb un requeriment de la Inspecció de Treball que instava a l’empresa a “restablir íntegrament el dret a la vaga dels treballadors vaguistes (...) cessant en la pràctica d’atribució de funcions de treballadors vaguistes a llocs d’altres departaments o grups professionals superiors, així com la de treballadors contractats amb posterioritat a la convocatòria de vaga.”. Cal notar que aquest requeriment s’emet “sense perjudici de la possible proposta de sanció que pugui correspondre” al tractar-se d’una infracció tipificada com a molt greu en l’article 8.10 LISOS castigada amb multes d’entre 7.000€ i 100.000€.
Més informació aquí.
La importància de la solidaritat de classe
La possibilitat de superar les tretes de l’empresa es troba en la solidaritat de classe.
En primer lloc, dins de la pròpia plantilla amb el suport massiu de les reivindicacions que afecten a les categories pitjor pagades.
En segon lloc, els piquets informatius han estat possibles gràcies a la participació del conjunt dels treballadors organitzats en el sindicat de classe Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT), independentment de l’empresa o del sector on treballen. És fonamental trencar les barreres artificials amb les que la burgesia ens intenta separar i aïllar en diferents empreses, sectors i categories per tal que no puguem ser prou forts per plantar-li cara.
En tercer lloc, la solidaritat dels propis visitants i dels treballadors que passaven pel piquet a peu de carrer. Tan uns com altres han col·laborat àmpliament amb la caixa de resistència per si la vaga s’allargava més. La solidaritat dels visitants, molts d’ells treballadors en els seus països d’origen, s’ha manifestat en la negativa a entrar a un centre en vaga i l’exigència de la devolució dels diners a La Pedrera.
Les decisions de l’assemblea de vaguistes
La Fundació Catalunya La Pedrera i la seva empresa testaferro han hagut de rendir-se a l’evidència de que no podien mantenir l’activitat malgrat les seves tretes, ni tan sols saltant-se el requeriment de la Inspecció, per falta de personal i pel rebuig general dels propis visitants.
En aquesta tessitura, l’empresa va prometre el dimarts al vespre que augmentaria els salaris de control de sales a 16.000€, els de venta d’entrades a 17.000€ i els de coordinació a 20.000€.
Quan al dia següent, tercer dia de vaga, els treballadors han començat a muntar el piquet, el Director ha sortit al carrer sorprenent-se de que la vaga continués.
El motiu és senzill, els vaguistes havien considerat insuficient el comunicat de l’empresa ja que deixava sense resoldre diversos punts de la taula reivindicativa i han decidit mantenir la convocatòria de vaga.
Després de diverses negociacions entre el Comitè de Vaga i l’Empresa durant el dia de vaga, l’empresa ha accedit als punts que encapçalen aquesta notícia i s’ha convocat una Assemblea general de vaguistes per valorar l’oferta de l’empresa. L’Assemblea de vaguistes ha decidit per unanimitat acceptar la proposta i desconvocar la vaga amb efectes de final del dia
Les empreses s’han hagut de rendir a l’evidència
Això és una demostració de la força de la classe obrera quan actua de forma organitzada. D’aquesta evidència ens hem de convèncer sectors cada cop més amplis de la classe obrera i a aquesta evidència hem de fer rendir sectors cada cop més amplis de la Patronal.
Contra la prepotència de la patronal, vaga indefinida!
Per l'extensió de la lluita a tots els centres, empreses i sectors!
A tota la classe obrera
Convocatòria de vaga a La Pedrera!
Les treballadores i treballadors del servei d’atenció al visitant de LA PEDRERA hem convocat VAGA a partir del demà dimecres 22 de desembre de 2021.
La convocatòria és a l’empresa Serveis Personals Transversals FCLP SL, l’empresa testaferro que va crear la Fundació Catalunya La Pedrera per subcontractar amb salaris ridículament baixos el seu propi personal d’atenció al públic.
L’empresa no ha après la lliçó de l’anterior vaga
La plantilla d’atenció al visitant ja va convocar vaga a l’agost del 2020 contra els abusos de la Fundació La Pedrera i la seva empresa testaferro. Malgrat que es va aconseguir frenar els abusos més descarats, la realitat és que l’empresa no va complir posteriorment una part dels seus compromisos i la situació s’ha anat fent insostenible un altre cop.
Retallada del complement de l’ERTO
El primer que va intentar l’empresa va ser suspendre’ns massivament el contracte un altre cop, al mateix temps que ens treia el complement de l’ERTO que s’havia compromès a pagar.
Una retallada de condicions que significava una pèrdua salarial de 300.000€ pel conjunt de la plantilla. Aquesta retallada va ser anul·lada per part del TSJC i automàticament l’empresa va fer tornar a treballar tothom, ja no li sortia a compte que el finançament en base als diners de la seguretat social si ells també n’havien de posar.
A això van seguir jornades maratonianes de més de 200 hores mensuals a l’agost, que han suposat més de 10 baixes voluntàries davant de la pressió de les condicions de treball. Aquestes baixes no s’han cobert, igual que tampoc es cobreixen les baixes per incapacitat temporal ni les 6 excedències.
L’avarícia de la Fundació La Pedrera no té límits i, encara que han recuperat una part del públic i les entrades es venen entre 24€ i 34€, segueix pagant els salaris més baixos del sector, mantenint a tota la plantilla com a controladors de sala, ha tornat a la contractació temporal i amb un número completament insuficient de treballadors.
Per què tornem a la vaga?
Els motius que ens han portat a convocar vaga són els següents:
- Els contractes temporals estan en frau de llei.
- Els treballadors de Transversal a La Pedrera no cobrem el plus del 60% quan es treballa en dies festius, incomplint el que diu el conveni.
- Tenim categories per sota de les tasques que fem. Mentre informem al visitant en diferents idiomes sobre l’edifici, els seus continguts i les activitats que es fan, l’empresa ens posala categoria més baixa del conveni.
- L’empresa fa una distribució irregular de jornada abusiva dels nostres horaris, però a més els canvien a discreció amb la conseqüència que durant mesos gairebé no tenim hores i d’altres en els que no descansem ni un cap de setmana i treballem més de 200 hores, com a l’agost.
- Els dies que ens fan fer una jornada de 9 hores, l’empresa descompta l’hora de “dinar” al mateix temps que han eliminat el descans retribuït que teníem. A més, les hores per dinar van canviant contínuament i - per falta de personal - són en horaris completament inversemblants.
- Ens demanen la petició dels dies compensatoris de festius i vacances i després ens modifiquen l’horari per a què els dies que hem demanat desapareguin o ni tan sols ens la envien com els treballadors que fan menys hores.
- La pressió de l’empresa contra la plantilla és tal que hi ha hagut més de 10 baixes voluntàries en 6 mesos. Això s’hi han sumat 6 excedències i 5 baixes mèdiques, però l’empresa no ha fet noves contractacions la qual cosa fa que la situació de falta de personal sigui insostenible.
Què demanem?
Els quatre punts principals que agrupen les nostres reivindicacions són els següents:
- Conversió a indefinits dels contractes temporals en frau de llei. La plantilla està sota mínims així que no es pot considerar que s’estigui assumint un excés de plantilla que no es podrà mantenir, tot el contrari. Falten treballadors i no hi ha justificació perquè els contractes siguin temporals.
- Pagament del plus de festiu (tal com marca el conveni). No en tenen prou en fer-nos treballar en caps de setmana i festius qui ni paguen el plus corresponent i ens posen limitacions a la compensació de dies festius.
- Reconeixement de la categoria d’informador. Malgrat que la plantilla realitza funcions d’informació (i també taquilles i també coordinació), l’empresa aplica indiscriminadament la categoria més baixa del conveni.
- La superació de tots els períodes de prova dels contractes vigents. No estem disposats al fet que després de fer vaga l’empresa decideixi fer servir aquesta clàusula per fer fora, sense cap mena de garantia, als treballadors en aquesta situació.
Què diu i fa l’empresa?
El Comitè de Vaga ha mantingut dos reunions amb l’empresa. En cap d’aquestes reunions l’empresa ha fet cap proposta concreta de resolució dels problemes que els hem plantejat: s’han limitat a negar que els problemes existissin.
Aquesta situació de negació de la realitat ha impedit que la negociació ni tan sols comencés, malgrat haver mantingut dues reunions amb ells i que una d’elles la demanessin ells en seu mediadora del Departament de Treball. El primer pas per resoldre un problema és admetre que existeix.
L’ambient de treball a La Pedrera: interrogatoris a porta tancada
Com ja va succeir en l’anterior convocatòria, l’empresa ha anat cridant a treballadores i treballadors a reunions individuals en la que se’ls ha fet un interrogatori inquisitiu ple de retrets i amb una agressivitat inacceptable, amenaçant amb “conseqüències” en cas de sumar-se a la vaga, etc.
Un és el que fa, no el que diu
La Fundació Catalunya La Pedrera projecta cap a l’exterior una determinada imatge lligada al que consideren els seus “valors” com a Fundació. Però s’obliden que, sense anar més lluny, a La Pedrera, en el seu propi centre, no es respecten les condicions laborals bàsiques elementals i es paguen els salaris més baixos del sector.
La carcassa i el discurs exterior de la Fundació Catalunya La Pedrera podrien ser pràcticament modèlics (no diem que ho siguin) però no serveix de res si la realitat al centre de treball s’assembla més a una comissaria que a un museu.
CONTRA LA PREPOTÈNCIA DE LA PATRONAL, VAGA INDEFINIDA!
Què pots fer per donar-nos suport:
- DIFON LA VAGA (Twitter: @sut_bcn, @vagaLaPedrera)
- DÓNA SUPORT A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA, ALS PIQUETS O A TRAVÉS DEL NÚMERO DE COMPTE: ES82-2085-9288-14-0330443946
- CONTACTA PER EXTENDRE LA VAGA AL TEU CENTRE DE TREBALL
Més avall en català
Compañeros y compañeras de varias empresas del Polígono junto con afiliados y afiliadas del sindicato se manifestaron el día 29 de noviembre desde la rotonda de la parada de ZAL | Riu Vell hasta la rotonda de entrada al Polígono Pratense para denunciar el estado de los accesos, la falta de pasos de peatones y carriles bicis y el peligro que todo ello conlleva para quienes tenemos que ir diariamente allí a que nos curtan la piel.
A la inseguridad que sufrimos en el trabajo los trabajadores asalariados, hay que añadir la inseguridad en los accesos y en el desplazamiento, donde también cada año muertos y heridos se suman a los compañeros y compañeras muertos en el puesto de trabajo.
El año pasado en el estado español, a pesar de todos los confinamientos y restricciones, más de 800 compañeros y compañeras fueron asesinados por la patronal en los mal llamados accidentes laborales. Una auténtica sangría deliberadamente ocultada por los medios de comunicación.
Si no presionamos, las administraciones no harán nada hasta que atropellen a alguien, e incluso ni así. Ésta es la importancia que dan a las vidas obreras. Al capital le da igual que nos atropellen yendo al trabajo, porque en el capitalismo nuestra fuerza de trabajo sólo es una mercancía más y, además, reemplazable sin pérdida.
Hemos trasladado la situación reiteradamente a todas las administraciones implicadas y lo seguiremos haciendo, aunque por ahora siguen sin tomar medidas. Con la manifestación del día 29 conseguimos parar el tráfico al Polígono Pratense y al ZAL2 durante una hora. Si les da igual que terminemos debajo de un camión cuando vamos al campo de explotación: ¡Les seguiremos parando sus camiones!
¡BASTA DE ACCIDENTES: ACCESOS SEGUROS YA!
¡ACCIDENTE LABORAL: TERRORISMO PATRONAL!
Más información aquí.
Companys i companyes de diverses empreses del Polígon juntament amb afiliats i afiliades del sindicat es van manifestar el dia 29 de novembre des de la rotonda de la parada de ZAL | Riu Vell fins a la rotonda d'entrada al Polígon Pratenc per denunciar l'estat dels accessos, la manca de passos de vianants i carrils bicis i el perill que tot això comporta per als que hem d'anar diàriament allà que ens curteixin la pell.
A la inseguretat que patim a la feina els treballadors assalariats, cal afegir la inseguretat als accessos i en el desplaçament, on també cada any morts i ferits se sumen als companys i companyes morts al lloc de treball.
L'any passat a l'estat espanyol, malgrat tots els confinaments i restriccions, més de 800 companys i companyes van ser assassinats per la patronal en els mal anomenats accidents laborals. Una autèntica sagnia deliberadament amagada pels mitjans de comunicació.
Si no pressionem, les administracions no faran res fins que atropellin algú, i fins i tot ni així. Aquesta és la importància que donen a les vides obreres. Al capital li és igual que ens atropellin anant a la feina, perquè en el capitalisme la nostra força de treball només és una mercaderia més i, a més, reemplaçable sense pèrdua.
Hem traslladat la situació reiteradament a totes les administracions implicades i ho seguirem fent, encara que per ara segueixen sense prendre mesures. Amb la manifestació del dia 29 vam aconseguir aturar el trànsit al Polígon Pratenc i al ZAL2 durant una hora. Si els és igual que acabem sota un camió quan anem al camp d'explotació: els seguirem parant els camions!
PROU ACCIDENTS: ACCESSOS SEGURS JA!
ACCIDENT LABORAL: TERRORISME PATRONAL!
Més informació aquí.
DESPRÉS DE TOTS AQUESTS ANYS FINALMENT OBREN EL METRO DE LA L10 SUD, PERÒ I ELS PASSOS DE VIANANTS?
Creuar des de la parada de ZAL/Riu Vell al Polígon Pratenc, a banda de ser una odissea, comporta un risc de lesió i fins i tot mort pels qui treballem allà, degut a l'absència de passos de vianants i l'estat dels vorals, més encara si plou. Per què a més del risc que vivim als llocs de treball hem d’arriscar la vida per arribar-hi?
Els mal anomenats "accidents de treball", que no paren de créxier, no són en realitat més que assassinats patronals. Un terrorisme patronal que comporta una sagnia per a la classe obrera completament silenciada pels mitjans de comunicació, i que no només passa al lloc de treball sinó també anant a que ens hi curteixin la pell. La seguretat en el desplaçament és tan important com en el lloc de treball, i la patronal i el seu estat són els únics responsables de la inseguretat que patim.
Des del Sindicat SUT ja hem tingut diverses reunions amb l'AMB, l'Ajuntament del Prat i el Departament de Territori i Sostenibilitat, i sempre s’han tirat la pilota els uns als altres sense fer absolutament res. Les estacions s'han obert finalment (per fi) però no s'han habilitat passos de vianants, ni parades de bus addicionals per poder accedir sense risc d'atropellament al Polígon Pratenc i altres parts del ZAL i del ZAL-2.
L'obertura de les parades ha comportat un augment de vianants i les administracions no es posaran les piles fins que realment atropellin algú. Per això cal exigir la instal·lació de passos de vianants i la millora del camí de vianants d'accés al Polígon Pratenc.
MANIFESTACIÓ DE DENÚNCIA PER LA FALTA DE PASSOS I VIES PER A VIANANTS
Estació ZAL/Riu Vell (L-10 Sud)
29 de novembre de 2021 a les 14h
PER NO HAVER DE JUGAR-NOS LA VIDA PER ARRIBAR A LA FEINA!
DINS I FORA DE LA FEINA: ORGANITZEM-NOS EN EL SINDICAT DE CLASSE!
-----------------------------------------------------
DESPUÉS DE TODOS ESTOS AÑOS FINALMENTE ABREN EL METRO DE LA L10 SUD, PERO ¿Y LOS PASOS DE PEATONES?
Cruzar desde la parada de ZAL/Riu Vell al Polígono Pratense, aparte de una odisea, conlleva un riesgo de lesión e incluso muerte para quienes trabajamos allí, ante la ausencia de pasos de peatones y el estado de los arcenes, más todavía si llueve. ¿Por qué además del riesgo que vivimos en los puestos de trabajo tenemos que arriesgar la vida para llegar al tajo?
Los mal llamados "accidentes de trabajo", que no paran de crecer, no son en realidad más que asesinatos patronales. Un terrorismo patronal que conlleva una sangría constante para la clase obrera completamente silenciada por los medios de comunicación, y que no solo ocurre en el lugar de trabajo sino también yendo allí a que nos curtan la piel. La seguridad en el desplazamiento es tan importante como en el puesto de trabajo, y la patronal y su estado son los únicos responsables de la inseguridad que sufrimos.
Desde el Sindicato SUT hemos tenido varias reuniones con el AMB, el Ayuntamiento del Prat, y el Departament de Territori i Sostenibilitat, y siempre se han tirado la pelota unos a otros sin hacer absolutamente nada. Las estaciones se han abierto finalmente (por fin) pero no se han habilitado pasos de peatones, ni paradas de bus adicionales para acceder sin riesgo de atropello al Polígono Pratense y otras partes del ZAL y del ZAL2.
La apertura de las paradas ha conllevado un aumento de peatones y las administraciones no se pondrán las pilas hasta que realmente atropellen a alguien. Por ello debemos exigir la instalación de pasos de peatones y carriles bici y la mejora del camino peatonal de acceso al Polígono Pratense.
MANIFESTACIÓN DE DENUNCIA POR LA FALTA DE PASOS Y VÍAS PARA PEATONES
Estación ZAL/Riu Vell (L-10 Sud)
29 de noviembre de 2021 a las 14h
¡PARA NO TENER QUE JUGARNOS LA VIDA PARA LLEGAR AL TRABAJO!
DENTRO Y FUERA DEL TRABAJO: ¡ORGANICÉMONOS EN EL SINDICATO DE CLASE!
(més avall en català)
ERE anti-huelguístico en la Casa Batlló disfrazado de obra social
Maniobra de Casa Batlló para deshacerse de trabajadores en huelga
Casa Batlló pretende deshacerse de los trabajadores del servicio de atención al visitante en huelga mediante una maniobra empresarial disfrazada de obra social que es en realidad una acción anti-sindical y anti-huelguística.
La Casa Batlló es propiedad de la familia Bernat Serra; uno de los hermanos propietarios es a su vez CEO de Specialisterne. La maniobra empresarial anti-sindical y anti-huelguistica ha consistido en hacer que la empresa dirigida por uno de los Bernat Serra pase a gestionar el servicio de atención al visitante para controlar que no se subrogue a la plantilla; subrogación que sí se había dado con la misma plantilla un año atrás y que está marcada por el convenio del sector.
Paralelamente, la subcontrata Staffpremium anunciaba a los trabajadores su intención de realizar un ERE y despedirlos a todos.
Sustitución de huelguistas por Casa Batlló, Staffpremium y Sforza Seguridad
Esta maniobra no es más que la culminación por parte de la empresa principal de anular la lucha de los trabajadores por las mejoras de sus condiciones. De hecho, tanto Casa Batlló como Staffpremium sustituyeron ilegalmente a la plantilla en huelga desde el primer día, tal y como ha constatado la Inspección de Trabajo (se adjunta Informe de Inspección de Trabajo constatando la sustitución ilegal de huelguistas).
Casa Batlló contrató una empresa de seguridad sin presencia en el centro antes de la huelga (Sforza Seguridad) para que sustituyera el personal en huelga en las funciones de gestión de colas y entrada, hecho que también ha sido probado por la Inspección de Trabajo.
La Casa Batlló sustituyó a los huelguistas ilegalmente durante la huelga y ahora los despide a pesar de que el Convenio de aplicación obliga a la subrogación del personal y pretenden vestir estos abusos como obra social.
Mentiras de Casa Batlló para justificar el cierre del edificio
Después de 21 días de sustitución ilegal de huelguistas por parte de la Casa Batlló y aprovechando la baja afluencia de público a causa del contexto de restricciones, Casa Batlló decidió cerrar el edificio para realizar obras en el mismo, que es lo que han venido haciendo estos meses que ha permanecido cerrado y motivo por el que días antes del cierre la propia Casa Batlló había iniciado un nuevo ERTE para la plantilla contratada directamente.
Sin embargo, no contenta con vulnerar flagrantemente el derecho a huelga de los trabajadores de atención al visitante en huelga, usó el piquete informativo a modo de cabeza de turco orquestando un montaje que pretendía simplemente difamar la huelga: https://www.sindicatosut.org/index.php/luchas/649-resposta-al-comunicat-de-la-casa-batllo
La subcontratación como arma de la empresa principal
Toda la estrategia de Casa Batlló para sacarse de encima a una plantilla en huelga gira entorno a la subcontratación.
Mediante la treta de la subcontratación, el empresario principal pasa a llamarse cliente, y sus decisiones quedan disfrazadas de exigencias del servicio. Sin embargo, la empresa principal es la que impone las condiciones a los trabajadores y pone intermediarias para dificultar ver con claridad quien es el empresario y que los trabajadores de un mismo centro puedan organizarse al completo.
Esta es la principal herramienta de la burguesía: dividir a la clase obrera incluso dentro del mismo centro de trabajo. Es por eso que los trabajadores y trabajadoras debemos ignorar esta división artificiosa, debemos extender lazos de compañerismo y de solidaridad para poder acabar juntos con esta lacra que sólo hace empeorar cada día nuestras condiciones de trabajo, que son nuestras condiciones de vida. ¡Fuera Ett’s y subcontratas! ¡Todos a fijos de la empresa principal!
Resultados actuales de la huelga
Al inicio de la huelga una buena parte de la plantilla tenía amputado más de medio salario y la empresa subcontratista le había reducido unilateralmente el porcentaje de cotización a la Seguridad Social, lo que dejaba a los trabajadores en una situación pésima de cara a los previsibles ERTES.
Pese a todos los atropellos, a día de hoy, los trabajadores organizados y en huelga indefinida han conseguido el reconocimiento de la deuda salarial, de las vacaciones pendientes y recuperar el porcentaje de cotización real para el ERTE, lo que los ha llevado a una situación de mayor seguridad que la que hubiesen vivido de haber dejado a las empresas seguir rebajando las condiciones sin más.
Pero es necesario sacar lecciones de todo esto. La situación que estamos viviendo es una clara demostración de que las crisis que genera el capitalismo, la burguesía, las descarga sobre la clase obrera, más todavía allí donde no hay ninguna fuerza para oponerse, por lo que debemos organizarnos y luchar por mejorar nuestras condiciones y las de nuestros compañeros.
Nuestra mejor arma, ¡la solidaridad!
(más arriba en castellano)
ERO anti-vaguístic a la Casa Batlló disfressat d’obra social
Maniobra de Casa Batlló per a desfer-se de treballadors en vaga
Casa Batlló pretén desfer-se dels treballadors del servei d'atenció al visitant en vaga mitjançant una maniobra empresarial disfressada d'obra social que és en realitat una acció anti-sindical i anti-vaguística.
La Casa Batlló és propietat de la família Bernat Serra; un dels germans propietaris és al seu torn CEO de Specialisterne. La maniobra empresarial anti-sindical i anti-huelguistica ha consistit a fer que l'empresa dirigida per un dels Bernat Serra passi a gestionar el servei d'atenció al visitant per a controlar que no se subrogui a la plantilla; subrogació que sí s'havia donat amb la mateixa plantilla un any enrere i que està marcada pel conveni del sector.
Paral·lelament, la subcontracta Staffpremium anunciava als treballadors la seva intenció de realitzar un ERO i acomiadar-los a tots.
Substitució de vaguistes per part de Casa Batlló, Staffpremium i Sforza Seguridad
Aquesta maniobra no és més que la culminació per part de l'empresa principal d'anul·lar la lluita dels treballadors per les millores de les seves condicions. De fet, tant Casa Batlló com Staffpremium van substituir il·legalment a la plantilla en vaga des del primer dia, tal com ha constatat la Inspecció de Treball (s'adjunta Informe d'Inspecció de Treball constatant la substitució il·legal de vaguistes).
Casa Batlló va contractar una empresa de seguretat sense presència en el centre abans de la vaga (Sforza Seguretat) perquè substituís el personal en vaga en les funcions de gestió de cues i entrada, fet que també ha estat provat per la Inspecció de Treball.
La Casa Batlló va substituir els vaguistes il·legalment durant la vaga i ara els acomiada a pesar que el Conveni d'aplicació obliga a la subrogació del personal i pretenen vestir aquests abusos com a obra social.
Mentides de Casa Batlló per justificar el tancament de l’edifici
Després de 21 dies de substitució il·legal de vaguistes per part de la Casa Batlló i aprofitant la baixa afluència de públic a causa del context de restriccions, Casa Batlló va decidir tancar l'edifici per a realitzar obres en aquest, que és el que han fet aquests mesos que ha romàs tancat i motiu pel qual dies abans del tancament la pròpia Casa Batlló havia iniciat un nou ERTO per a la plantilla contractada directament.
No obstant això, no contenta amb vulnerar flagrantment el dret a vaga dels treballadors d'atenció al visitant en vaga, va usar el piquet informatiu a manera de cap de turc orquestrant un muntatge que pretenia simplement difamar la vaga:https://www.sindicatosut.org/index.php/luchas/649-resposta-al-comunicat-de-la-casa-batllo
La subcontractació com a arma de l’empresa principal
Tota l'estratègia de Casa Batlló per a treure's de damunt a una plantilla en vaga gira entorn a la subcontractació.
Mitjançant l'ardit de la subcontractació, l'empresari principal passa a dir-se client, i les seves decisions queden disfressades d'exigències del servei. No obstant això, l'empresa principal és la que imposa les condicions als treballadors i posa intermediàries per a dificultar veure amb claredat qui és l'empresari i que els treballadors d'un mateix centre puguin organitzar-se al complet.
Aquesta és la principal eina de la burgesia: dividir a la classe obrera fins i tot dins del mateix centre de treball. És per això que els treballadors i treballadores hem d'ignorar aquesta divisió artificiosa, hem d'estendre llaços de companyonia i de solidaritat per a poder acabar junts amb aquesta xacra que només fa empitjorar cada dia les nostres condicions de treball, que són les nostres condicions de vida. Fora Ett’s i subcontractes! Tots a fixos de l'empresa principal!
Resultats actuals de la vaga
A l'inici de la vaga una bona part de la plantilla tenia amputat més de mig salari i l'empresa subcontractista li havia reduït unilateralment el percentatge de cotització a la Seguretat Social, la qual cosa deixava als treballadors en una situació pèssima de cara als previsibles ERTES.
Malgrat tots els atropellaments, avui dia, els treballadors organitzats i en vaga indefinida han aconseguit el reconeixement del deute salarial, de les vacances pendents i recuperar el percentatge de cotització real per a l'ERTO, la qual cosa els ha portat a una situació de major seguretat que la que haguessin viscut d'haver deixat a les empreses continuar rebaixant les condicions sense més.
Però és necessari treure lliçons de tot això. La situació que estem vivint és una clara demostració que les crisis que genera el capitalisme, la burgesia, les descarrega sobre la classe obrera, més encara allí on no hi ha cap força per a oposar-se, per la qual cosa hem d'organitzar-nos i lluitar per millorar les nostres condicions i les dels nostres companys.
La nostra millor arma, la solidaritat!
(més avall en català)
¿Si a cualquiera de nosotros alguien nos metiera la mano en el bolsillo para quitarnos la cartera, le dejaríamos que nos robara sin oponernos a ello? Evidentemente que no, pero, entonces... ¿por qué debemos permitir que nuestro empresario nos robe nuestro tiempo, nuestro salario, nuestras condiciones, nuestra vida y la de los nuestros?
No hay ninguna diferencia: un empresario es un ladrón de nuestro tiempo y de nuestra fuerza de trabajo. Y es precisamente de la parte de nuestro tiempo de Trabajo que no retribuye que saca su ganancia.
Esto se ve claramente en la subcontratación, las empresas principales le dan un presupuesto a las subcontratas y le abonan un precio por cada hora de nuestro trabajo del que después nosotros solo recibimos miserables migajas que no nos permiten ni llegar a fin de mes mientras la subcontrata se lleva la ganancia que no sale más que de nuestros riñones.
No contenta con el plusvalor que ya extrae de cada hora de trabajo que nosotros realizamos, la empresa Osventos Innovación en Servizos SL, que empezó a gestionar el Servicio de atención al público del Museo Etnológico y de las Culturas el 20 de marzo de 2021, no ha pagado todos los salarios correspondientes a las horas realizadas por contrato, a las horas extras, a los pluses de festivo, a los pluses por cubrir posiciones de una mayor categoría...¡En tan solo un mes y medio, la empresa debe a la plantilla más de 3.000 euros!
No contenta con robarnos parte de nuestros salarios, además ha elaborado unos calendarios con los que reduce nuestras jornadas, nos cambia turnos, y ni tan solo incorpora en los calendarios a los compañeros con contratos temporales...
Pero, precisamente porque no dejaríamos que nadie nos sacara la cartera del bolsillo, la plantilla de atención al visitante del Museo Etnológico y de las Culturas ha dicho basta.
La Sección Sindical de SUT en Osventos Innovación en Servizos SL ha convocado huelga para la Noche de los Museos durante toda la jornada (15 de mayo) para reclamar que la empresa abone las deudas salariales, para que elabore nóminas comprensibles que permitan corroborar bien lo que nos están pagando, la conversión a indefinidos de los compañeros que están fraudulentamente en contratos temporales ¡A igual trabajo iguales condiciones de trabajo!;para que la empresa cubra las vacantes que hay en el centro de trabajo cuando los compañeros tienen algún permiso o están de baja; para que elabore calendarios laborales anuales que respeten las horas que tenemos por contrato y las vacaciones que hemos solicitado ¡Estamos en el mes de mayo y más de la mitad de la plantilla no sabe cuándo va a disfrutar este año de sus vacaciones!
De esta situación no solamente es responsable la empresa Osventos, el Ayuntamiento de Barcelona por medio del ICUB, subcontrata los servicios del Museo al mejor postor, rebajando el presupuesto licitación tas licitación y adjudicándole el servicio a la empresa que se lo haga más barato. Después de haber pasado por el servicio las subcontratas Magmacultura y Ciut’art que se vieron obligadas a mejorar las condiciones de la plantilla por las huelgas que los trabajadores de los museos estábamos llevando a cabo organizados en el Sindicato SUT, el ICUB ha decidido darle el servicio a una nueva empresa para que se encargue de rebajar nuestras condiciones. ¡El ICUB le ha adjudicado el servicio a la segunda empresa con la oferta económica más baja! ofreciéndole una rebaja del presupuesto del 5%... ¿de dónde sale esa rebaja? Claramente de las condiciones de trabajo de los trabajadores…y nuestras condiciones de trabajo no son más que nuestras condiciones de vida.
Por medio de la subcontratación el Museo se asegura tener a trabajadores y trabajadoras de tercera y cuarta categoría a los que va subastando cada dos años a ver quién los explota más barato. Además, de este modo se asegura que los trabajadores del mismo centro estemos divididos en diferentes subcontratas (atención al visitante, mantenimiento, limpieza, etc…), creando divisiones artificiales entre trabajadores contratados por el propio museo y subcontratados, entre temporales y fijos…
¡Compañeras y compañeros! Tenemos que romper con estos muros artificiales que nos intentan dividir para hacer caer nuestros salarios. Necesitamos organizarnos como un solo bloque, si nos enfrentamos todos juntos a los abusos a los que las subcontratas nos someten con el beneplácito y bajo la orden de la empresa principal podremos conseguir una mejora de nuestras condiciones laborales!
¡Basta de división entre fijos y subcontratados!
¡Todos a fijos de la empresa principal!
(más arriba en castellano)
Si a qualsevol de nosaltres algú ens fiqués la mà en la butxaca per a robar-nos la cartera, li deixaríem que ens robés sense oposar-nos-hi? Evidentment que no, però, llavors... per què hem de permetre que el nostre empresari ens robi el nostre temps, el nostre salari, les nostres condicions, la nostra vida i la dels nostres?
No hi ha cap diferència: un empresari és un lladre del nostre temps i de la nostra força de treball. I és precisament de la part del nostre temps de Treball que no retribueix que treu el seu guany.
Això es veu clarament en la subcontractació, les empreses principals li donen un pressupost a les subcontractes i li abonen un preu per cada hora del nostre treball del qual després nosaltres només rebem miserables engrunes que no ens permeten ni arribar a fi de mes mentre la subcontracta s'emporta el guany que no surt més que dels nostres ronyons.
No contenta amb el plusvalor que ja extreu de cada hora de treball que nosaltres realitzem, l'empresa Osventos Innovació en Servizos SL, que va començar a gestionar el Servei d'atenció al públic del Museu Etnològic i de les Cultures el 20 de març de 2021, no ha pagat tots els salaris corresponents a les hores realitzades per contracte, a les hores extres, als plusos de festiu, als plusos per cobrir posicions d'una major categoria...En tan sols un mes i mig, l'empresa deu a la plantilla més de 3.000 euros! No contenta amb robar-nos part dels nostres salaris, a més ha elaborat uns calendaris amb els quals redueix les nostres jornades, ens canvia torns, i ni tan sols incorpora en els calendaris als companys amb contractes temporals...
Però, precisament perquè no deixaríem que ningú ens tragués la cartera de la butxaca, la plantilla d'atenció al visitant del Museu Etnològic i de les Cultures ha dit basta.
La Secció Sindical de SUT en Osventos Innovació en Servizos SL ha convocat vaga per a la Nit dels Museus durant tota la jornada (15 de maig) per a reclamar que l'empresa aboni els deutes salarials, perquè elabori nòmines comprensibles que permetin corroborar bé el que ens estan pagant, la conversió a indefinits dels companys que estan fraudulentament en contractes temporals ¡A igual treball iguals condicions de treball!; perquè l'empresa cobreixi les vacants que hi ha en el centre de treball quan els companys tenen algun permís o estan de baixa; perquè elabori calendaris laborals anuals que respectin les hores que tenim per contracte i les vacances que hem sol·licitat ¡Estem el mes de maig i més de la meitat de la plantilla no sap quan gaudirà aquest any de les seves vacances!
D'aquesta situació no solament és responsable l'empresa Osventos, l'Ajuntament de Barcelona per mitjà de l’ICUB, subcontracta els serveis del Museu al millor postor, rebaixant el pressupost licitació tas licitació i adjudicant-li el servei a l'empresa que li ho faci més barat. Després d'haver passat pel servei les subcontractes Magmacultura i Ciut’art que es van veure obligades a millorar les condicions de la plantilla per les vagues que els treballadors dels museus estàvem duent a terme organitzats en el Sindicat SUT, l’ICUB ha decidit donar-li el servei a una nova empresa perquè s'encarregui de rebaixar les nostres condicions. L’ICUB li ha adjudicat el servei a la segona empresa amb l'oferta econòmica més baixa! oferint-li una rebaixa del pressupost del 5%... d'on surt aquesta rebaixa? Clarament de les condicions de treball dels treballadors…i les nostres condicions de treball no són més que les nostres condicions de vida.
Per mitjà de la subcontractació el Museu s'assegura tenir a treballadors i treballadores de tercera i quarta categoria als quals va subhastant cada dos anys a veure qui els explota més barat. A més, d'aquesta manera s'assegura que els treballadors del mateix centre estiguem dividits en diferents subcontractes (atenció al visitant, manteniment, neteja, etc…), creant divisions artificials entre treballadors contractats pel propi museu i subcontractats, entre temporals i fixos…
Companyes i companys! Hem de trencar amb aquests murs artificials que ens intenten dividir per a fer caure els nostres salaris. Necessitem organitzar-nos com un sol bloc, si ens enfrontem tots junts als abusos als quals les subcontractes ens sotmeten amb el beneplàcit i sota l'ordre de l'empresa principal podrem aconseguir una millora de les nostres condicions laborals!
Prou divisió entre fixos i subcontractats!
Tots a fixos de l'empresa principal!
(más abajo en castellano)
La Generalitat i Ferroser acomiaden a tota la plantilla del servei d’Scouts-Rastrejadors Covid-19 amb la col·laboració del sindicalisme subvencionat
El 28 de desembre de 2020 el Departament de Salut va anunciar en roda de premsa la seva intenció de rescindir el contracte amb Ferroser el 31 de gener de 2021 i passar a prestar el servei de rastrejadors COVID directament. Això suposava l’acomiadament dels aproximadament 850 treballadors subcontractats.
Davant els acomiadaments imminents, diversos treballadors de la plantilla es van organitzar a través de SUT constituint una secció sindical de SUT a Ferroser.
Plantejament del sindicalisme de classe
La taula reivindicativa que podia assegurar el manteniment dels llocs de treball era la conversió a indefinits de tots els contractes i la subrogació de la plantilla per part de l’empresa principal.
Per tenir una posició de força que permetés aconseguir aquesta taula reivindicativa el millor instrument de pressió era la vaga indefinida, sense serveis mínims.
La Secció Sindical de SUT va difondre diverses octavetes a la plantilla en les que es plantejava la necessitat de la vaga per poder aconseguir el pas a indefinits i la subrogació, advertint que els partits parlamentaris voldrien fer-nos servir per treure’n rèdit electoral (més encara, tenint en compte que estaven en precampanya), que el sindicalisme subvencionat té per funció castrar les lluites, i que ni els parlamentaris ni la premsa aconseguirien el manteniment dels nostres llocs de treball.
Ferroser i el Departament van reaccionar tractant de dividir a la plantilla oferint borses de treball a les quals podrien accedir una part dels treballadors un cop acomiadada (com finalment ha succeït). L’empresa també va imposar la figura del suposat “representant” de part de la plantilla, sense que hi hagués cap tipus d’elecció formal, amb l’objectiu de no haver de relacionar-se amb la totalitat de la plantilla i fer córrer el rellotge en la nostra contra, anestesiant la necessitat d’organitzar-se dels treballadors i profunditzant les diferències entre la plantilla.
La Secció Sindical de SUT va convocar i va realitzar un total de 6 assemblees, tant al local del Sindicat com a la porta dels centres de treball per plantejar col·lectivament les reivindicacions amb la resta dels treballadors i conformar la pinya per convocar una vaga que fos realment secundada per la plantilla sense sotmetre’s als serveis mínims que es dictessin, sense amagar que en cas de no aconseguir-ho només ens quedaria la via judicial.
El boicot del sindicalisme subvencionat
Aquesta labor d’organització de la Secció Sindical de SUT per organitzar la vaga indefinida va ser boicotejada des d’un inici pel sindicalisme subvencionat.
CCOO no va veure la possibilitat de fer negoci a través de les subvencions per representació al tenir la plantilla els dies comptats i simplement va ajudar en les seves suposades assessories jurídiques a sembrar dubtes sobre les possibilitats d’aconseguir guanyar la subrogació tant des d’un punt de vista sindical com jurídic.
En aquest cas qui va assumir veritablement el rol de desorganitzador del plantejament de classe i difusor de les il·lusions del parlamentarisme va ser la IAC. Aquesta organització agrupa a vàries empreses de serveis sindicals subcorporativistes del funcionariat de l’ensenyament o de l’administració com USTEC o CATAC, rep subvencions d’aquestes administracions, té alliberats i una estreta relació amb grups parlamentaris lligats al nacionalisme (català, en aquest cas), a més de defensar obertament la creació d’empreses cooperatives per part dels assalariats com a solució a les nostres problemàtiques laborals, com van fer amb els repartidors a domicili, i així convertir-nos en empresaris, el súmmum de l’anti-sindicalisme.
La IAC es va posicionar en contra de la vaga des del minut zero dient que era més efectiu fer concentracions davant del Departament, contactar amb els mitjans de comunicació, aconseguir el suport dels grups parlamentaris i oblidar-se de la vaga.
Per aquesta labor de boicot es va dotar de l’ajuda del bufet d’abocats Col·lectiu Ronda, que defensa també a empresaris contra treballadors (ells mateixos són empresaris…) que va organitzar una espècie de reunió informativa a tota pressa abans que es realitzessin les primeres assemblees convocades pel SUT per bàsicament dir que no es podia fer res per frenar el acomiadaments.
L’anti-vaga
La pretensió de la IAC era que l’arma de la vaga no estigués en mans dels treballadors organitzats en el Sindicat de Classe. Per això a més de boicotejar l’organització de la vaga havien d’assegurar-se el seu control: havien d’agafar l’arma amb les seves mans i a més treure la munició.
Així van esterilitzar l’arma de la vaga: mentre es posicionaven públicament en contra de la vaga en les assemblees organitzades per la Secció Sindical de SUT van registrar una convocatòria de vaga a esquenes de la plantilla; la taula reivindicativa de la convocatòria que van registrar NO incloïa el pas a indefinits dels treballadors ni la seva subrogació per part de la Generalitat sinó només que es prorroguessin els contractes fins el 31 de maig de 2021:
Dies més tard van repartir una enquesta, de la qual no van donar mai la participació real, per saber suposadament si els treballadors estaven a favor de la vaga o de fer concentracions; i llavors van comunicar que havien convocat vaga i es van atorgar la representació de la plantilla davant l’empresa en las suposades negociacions amb un Comitè de Vaga que NO va fer cap assemblea; vanacceptar, es van sotmetre i van sotmetre a la plantilla a un 90% de serveis mínims, i cridar a apuntar-se per Whatsapp a una llista per seguir o no la vaga de forma voluntària i amb complet “respecte” a fer d’esquirol:
L’existència de la seva convocatòria era una assegurança perquè, en el cas d’una altra convocatòria, se pogués mantenir el control sobre la direcció de la reivindicació evitant que es dirigís cap a la subrogació real. A més, tot el soroll mediàtic i en grups de WhatsApp que havien generat havia bloquejat la possibilitat que els plantejaments del sindicalisme de classe poguessin madurar en la plantilla.
La convocatòria els va permetre també fer varis actes de ressò mediàtic per enlairar noms i sigles i fer la campanya electoral a alguns sectors parlamentaris lligats a la IAC; com per exemple a un parlamentari de la CUP i advocat del Col·lectiu Ronda que, mentre el seu bufet per la porta de darrere boicotejava l’organització real en les seves reunions, es vanagloriava en la tribuna parlamentària de donar suport a la “vaga” per la subrogació dels treballadors, subrogació que ni tan sols estava a la taula reivindicativa... Una bona demostració de cretinisme parlamentari. El resultat ha estat que els parlamentaris que segons el sindicalisme subvencionat ens havien de salvar no ens han salvat i ni tan sols han allargat la duració del contracte. I no serà perquè no hagin fet sortir els seus noms en tots els famosos mitjans.
Què és i què no és una vaga?
Una vaga és una decisió col·lectiva d’una plantilla que deixa de treballar de forma coordinada per pressionar per la millora de les seves condicions. Una vaga NO és una qüestió que hagi de deixar-se a una decisió voluntària de cada treballador, aquest plantejament és l’anti-vaga. Precisament per la serietat que comporta la realització d’una vaga, els treballadors afiliats a SUT en Ferroser no van anar a treballar.
Si perquè la vaga pugui ser legal hem de sotmetre’ns a uns serveis mínims del 90% tenim dos camins, o denunciar la situació (i impugnar els serveis mínims) assumint que no podem anomenar vaga a una aturada del 10% de la plantilla, o bé no ens sotmetem als servei mínims en una decisió coordinada i conscient de les possibles conseqüències disciplinàries. Però no es pot anomenar vaga a una situació en la qual el 90% de la plantilla (o més) està treballant.
Les vagues no sempre es guanyen, però el que està clar és que si neixen castrades des d’un inici només poden dur a la impotència. Aquest és un dels resultats que busca el sindicalisme subvencionat i el cretinisme parlamentari: cremar als treballadors fent-los pensar que la vaga no serveix per res.
El negoci dels bufets d’advocats
Després dels acomiadaments han fet aparició plenament a l’escena els voltors dels advocats que pretenen fer negoci amb l’arbre caigut. Els mateixos que abans de l’acomiadament no veien opcions legals i s’oposaven a l’acció sindical…morta la vaga i executat l’acomiadament no volen perdre les restes que puguin caure de la impugnació individual de cada acomiadament (i són més de 800…aquí es veu perquè la vaga no suposava un negoci pels advocats), sense fer menció a més a l’impacte que pot tenir una demanda col·lectiva.
Lliçons i perspectiva
Companys i companyes, la patronal està en plena ofensiva i precisament per això una de les lliçons més importants que hem d’aprendre és que els treballadors hem d’estar organitzats en el sindicat de classe abans que vinguin els acomiadaments i les reduccions.
La Secció Sindical de SUT impugnarà col·lectivament l’acomiadament, però som conscients que, tot i que segons les pròpies lleis burgeses l’acomiadament hauria d’anul·lar-se i la plantilla ser subrogada, qualsevol reclamació judicial té una alta component arbitrària i de valoració política dels jutges i tribunals, i és per això que hem defensat la necessitat d’aconseguir la subrogació a través d’una vaga real des d’un principi.
Les actuacions que planteja el sindicalisme subvencionat ens porten a la desorganització i a la derrota, i ningú, ni cap parlamentari, ni cap mitjà, ni cap trepa, baixarà del cel per salvar-nos, i només el que puguem fer nosaltres mateixos té algun valor per millorar les nostres condicions en el capitalisme. Hem d’entendre que el motiu pel qual el sindicalisme subvencionat té com a funció castrar les nostres lluites és perquè no són sindicats sinó empreses de serveis sindicals, que a més reben subvencions tant de l’Estat com de la patronal i això fa no només que no mosseguin la mà que els dona de menjar, sinó que la manera d’assegurar-se que els continuïn donant de menjar és vendre a la classe obrera.
Per tot això, us animem a organitzar-vos en el Sindicat de Classe no subvencionat ni pel patró ni per l’Estat i sense alliberats, on es desmitifiqui i desemmascari el carrerisme polític o sindical i la il·lusió parlamentària en els centres de treball i en els ambients obrers. El sindicat de classe no pot donar suport a ningú, ni a persones ni a partits ni a coalicions, en les eleccions. Tots són i es presenten com administradors de la nostra explotació i, per tant, ajudants dels explotadors. Només amb aquests mitjans d’organització i de lluita podrem plantar cara als abusos de la patronal.
Per la independència del Sindicat de Classe!
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La Generalitat y Ferroser despiden a toda la plantilla del servicio de Scouts-Rastreadores Covid-19 con la colaboración del sindicalismo subvencionado
El 28 de diciembre de 2020 el Departament de Salut anunció en rueda de prensa su intención de rescindir el contrato con Ferroser el 31 de enero de 2021 y pasar a prestar el servicio de rastreadores COVID directamente. Esto suponía el despido de los aproximadamente 850 trabajadores subcontratados.
Ante los despidos inminentes, varios trabajadores de la plantilla se organizaron a través de SUT constituyendo una sección sindical de SUT en Ferroser.
Planteamiento del sindicalismo de clase
La tabla reivindicativa que podía asegurar el mantenimiento de los puestos de trabajo era la conversión a indefinidos de todos los contratos y la subrogación de la plantilla por parte de la empresa principal.
Para tener una posición de fuerza que permitiese conseguir esta tabla reivindicativa el mejor instrumento de presión era la huelga indefinida, sin servicios mínimos.
La Sección Sindical de SUT difundió varias octavillas a la plantilla en las que se planteaba la necesidad de la huelga para poder conseguir el paso a indefinidos y la subrogación, advirtiendo que los partidos parlamentarios iban a querer utilizarnos para sacar rédito electoral (más aún, teniendo en cuenta que estaban en precampaña), que el sindicalismo subvencionado tiene como función castrar las luchas, y que ni los parlamentarios ni la prensa iban a conseguir el mantenimiento de nuestros puestos de trabajo.
Ferroser y el Departament reaccionaron tratando de dividir a la plantilla ofreciendo bolsas de trabajo a las que podrían acceder una parte de los trabajadores tras el despido (como finalmente ha sucedido). La empresa también impuso la figura del supuesto “representante” de parte de la plantilla, sin que hubiera habido ningún tipo de elección formal, con el objetivo de no tener que relacionarse con la totalidad de la plantilla y hacer correr el reloj en contra nuestra, anestesiando la necesidad de organizarse de los trabajadores y profundizando las diferencias entre la plantilla.
La sección sindical de SUT convocó y realizó un total de 6 asambleas, tanto en el local del Sindicato como en la puerta de los centros de trabajo para plantear colectivamente las reivindicaciones con el resto de los trabajadores y conformar la piña para convocar una huelga que fuera realmente secundada por la plantilla sin someterse a los servicios mínimos que se dictaran, sin esconder que en caso de no lograrlo solo nos quedaría la vía judicial.
El boicot del sindicalismo subvencionado
Esta labor de organización de la Sección Sindical de SUT para organizar la huelga indefinida fue boicoteada desde un inicio por el sindicalismo subvencionado.
CCOO no vio posibilidad de negocio a través de las subvenciones por representación al tener la plantilla los días contados y simplemente ayudó en sus supuestas asesorías jurídicas a sembrar dudas sobre las posibilidades de que se consiguiera ganar la subrogación tanto desde un punto de vista sindical como jurídico.
En este caso quien asumió verdaderamente el rol de desorganizador del planteamiento de clase y difusor de las ilusiones del parlamentarismo fue la IAC. Esta organización agrupa a varias empresas de servicios sindicales subcorporativistas del funcionariado de la enseñanza o de la administración como USTEC o CATAC, recibe subvenciones de estas administraciones, tiene liberados y una estrecha relación con grupos parlamentarios ligados al nacionalismo (catalán, en este caso), además de defender abiertamente la creación de empresas cooperativas por parte de los asalariados como solución a nuestras problemáticas laborales, como hicieron con los repartidores a domicilio, y así convertirnos en empresarios, el colmo del anti-sindicalismo
La IAC se posicionó en contra de la huelga desde el minuto cero diciendo que era más efectivo hacer concentraciones delante del Departament, contactar con los medios de comunicación, conseguir el apoyo de los grupos parlamentarios y olvidarse de la huelga.
Para esta labor de boicot se dotó de la ayuda del bufete de abogados Col·lectiu Ronda, que defiende también a empresarios contra trabajadores (ellos mismos son empresarios…) quienes organizaron una especie de reunión informativa a toda prisa antes de que se realizaran las primeras asambleas convocadas por SUT para básicamente decir que no se podía hacer nada para frenar los despidos.
La anti-huelga
La pretensión de la IAC era que el arma de la huelga no estuviera en manos de los trabajadores organizados en el Sindicato de Clase. Para ello además de boicotear la organización de la huelga debían asegurarse su control: tenían que tomar el arma en sus manos y además sacarle la munición.
Así esterilizaron el arma de la huelga: mientras se posicionaban públicamente en contra de la huelga en las asambleas organizadas por la Sección Sindical de SUT registraron una convocatoria de huelga a espaldas de la plantilla; la tabla reivindicativa de la convocatoria que registraron NO incluía el paso a indefinidos de los trabajadores ni su subrogación por parte de la Generalitat sino solamente que se prorrogaran los contratos hasta el 31 de mayo de 2021:
Algunos días más tarde repartieron una encuesta, de la que no dieron nunca la participación real, para saber supuestamente si los trabajadores estaban a favor de la huelga o de hacer concentraciones; y entonces comunicaron que habían convocado huelga y se arrogaron la representación de la plantilla ante la empresa en las supuestas negociaciones con un Comité de Huelga que NO hizo asamblea alguna; aceptaron, se sometieron y sometieron a la plantilla a un 90% de servicios mínimos, y llamaron a apuntarse por Whatsapp a una lista para seguir o no la huelga de forma voluntaria y con completo “respeto” a hacer de esquirol:
La existencia de su convocatoria era un seguro para que, en caso de otra convocatoria, se pudiera mantener el control sobre la dirección de la reivindicación evitando que se dirigiera hacia la subrogación real. Además, todo el ruido mediático y en grupos de WhatsApp que habían generado había bloqueado la posibilidad de que los planteamientos del sindicalismo de clase pudiesen madurar en la plantilla.
La convocatoria les permitió también hacer varios actos de bombo mediático para ensalzar nombres y siglas y hacer la campaña electoral a algunos sectores parlamentarios ligados a la IAC; como por ejemplo a un parlamentario de la CUP y abogado del Col·lectiu Ronda que, mientras su bufete por la puerta de atrás boicoteaba la organización real con sus reuniones, se jactaba en la tribuna parlamentaria de dar apoyo a la “huelga” para la subrogación de los trabajadores, subrogación que ni siquiera estaba en la tabla reivindicativa... Una buena demostración de cretinismo parlamentario. El resultado ha sido que los parlamentarios que según el sindicalismo subvencionado nos tenían que salvar no nos han salvado y ni siquiera han alargado la duración del contrato. Y no será porque no hayan hecho salir sus nombres en todos los famosos medios.
¿Qué es y qué no es una huelga?
Una huelga es una decisión colectiva de una plantilla que deja de trabajar de forma coordinada para presionar por la mejora de sus condiciones. Una huelga NO es una cuestión que deba dejarse a una decisión voluntaria de cada trabajador, este planteamiento es la anti-huelga. Precisamente por la seriedad que conlleva la realización de una huelga, los trabajadores afiliados a SUT en Ferroser no fueron a trabajar.
Si para que la huelga pueda ser legal debemos someternos a unos servicios mínimos del 90% tenemos dos caminos, o denunciar la situación (e impugnar los servicios mínimos) asumiendo que no podemos llamar huelga a un paro del 10% de la plantilla, o bien no someternos a los servicios mínimos en una decisión coordinada y consciente de las posibles consecuencias disciplinarias. Pero no se le puede llamar huelga a una situación en la que el 90% de la plantilla (o más) está trabajando.
Las huelgas no siempre se ganan, pero lo que está claro es que si nacen castradas desde un inicio sólo pueden llevar a la impotencia. Este es uno de los resultados que busca el sindicalismo subvencionado y el cretinismo parlamentario: quemar a los trabajadores haciéndoles pensar que la huelga no sirve de nada.
El negocio de los bufetes de abogados
Tras los despidos han entrado plenamente en escena los buitres de los abogados que pretenden hacer negocio con el árbol caído. Los mismos que antes del despido no veían opciones legales y se oponían a la acción sindical…muerta la huelga y ejecutado el despido no quieren desperdiciar los restos que les puedan caer de la impugnación individual de cada despido (y son más de 800…aquí se ve por qué la huelga no suponía un negocio para los abogados), sin mencionar además el impacto que puede tener una demanda colectiva.
Lecciones y perspectiva
Compañeros y compañeras, la patronal está en plena ofensiva y precisamente por ello una de las lecciones más importantes que tenemos que aprender es que los trabajadores debemos estar organizados en el sindicato de clase antes de que vengan los despidos y las reducciones.
La Sección Sindical de SUT impugnará colectivamente el despido, pero somos conscientes de que, a pesar de que según las propias leyes burguesas el despido debería anularse y la plantilla ser subrogada, cualquier reclamación judicial tiene una alta componente arbitraria y de valoración política de los jueces y tribunales, y es por ello que hemos defendido la necesidad de lograr la subrogación a través de una huelga real desde un principio.
Las actuaciones que plantea el sindicalismo subvencionado nos llevan a la desorganización y a la derrota, y nadie, ni ningún parlamentario, ni ningún medio, ni ningún trepa, bajará del cielo para salvarnos, y solo lo que podamos hacer nosotros mismos tiene algún valor para mejorar nuestras condiciones en el capitalismo. Debemos entender que el motivo por el que el sindicalismo subvencionado tiene como función castrar nuestras luchas es porque no son sindicatos sino empresas de servicios sindicales, que además reciben subvenciones tanto del Estado como de la patronal y eso hace no sólo que no muerdan la mano que les da de comer, sino que el modo de asegurarse que les sigan dando de comer es vender a la clase obrera.
Por ello, os animamos a organizaros en el Sindicato de Clase no subvencionado ni por el patrón ni por el Estado y sin liberados, donde se desmitifique y desenmascare el carrerismo político o sindical y la ilusión parlamentaria en los centros de trabajo y en los ambientes obreros. El sindicato de clase no puede apoyar a nadie, ni a personas ni a partidos ni a coaliciones, en las elecciones. Todos son y se presentan como administradores de nuestra explotación y, por tanto, ayudantes de los explotadores. Sólo con estos medios de organización y de lucha podremos plantar cara a los abusos de la patronal.
¡Por la independencia del Sindicato de Clase!
(más abajo en castellano)
Ahir 16 de desembre de 2020 l’empresa subcontractista Magmacultura va comunicar l’acomiadament de 231 treballadors i treballadores dels serveis d’atenció al públic i venta d’entrades de Sagrada Família (i uns altres 55 assignats a altres centres) al·legant la rescissió simultània de tots els quatre contractes de prestació de serveis que mantenia amb la Junta Constructora del Temple, entre d'altres.
Situació de vaga actualment vigent
La plantilla afectada per l’acomiadament ha estat en ERTO o secundant permanentment la vaga indefinida que es va convocar a la Sagrada Família el passat 26 de setembre de 2020 i que s’ha dut a terme tots els caps de setmana que el centre ha obert des de llavors. L’acomiadament col·lectiu es produeix amb la vaga encara convocada, amb la totalitat de la plantilla reafectada per l’ERTO i amb el centre tancat des del passat 7 de novembre de 2020.
Permanent substitució de vaguistes i repressió policial
En totes les ocasions en les que el centre ha obert mentre la vaga ha estat convocada el seguiment ha estat total entre la plantilla no afectada per l’ERTO, que ha vist com les seves funcions han estat realitzades per personal de seguretat i responsables de la subcontracta Magmacultura. A aquesta vulneració s’hi ha de sumar l’assetjament policial constant als piquets informatius de vaguistes concentrats davant del seu centre de treball, que va tenir el seu colofó el dia 7 de novembre, últim dia en el qual el centre va obrir i en el qual els vaguistes van ser desallotjats i retinguts per les Brimo.
Permanent negativa empresarial a negociar una solució al conflicte
Malgrat les reiterades propostes de reunió, l’empresa només va accedir parcialment a negociar davant d’una sol·licitud de mediació, inventant-se tota mena d’excuses per no assistir a les reunions i evitar tractar les reivindicacions de fons que motiven la vaga (calendaris laborals regulars, ampliació de la plantilla desafectada de l’ERTO, acabar amb la fraudulència dels contractes i un llarg etcètera d’irregularitats).
Magmacultura es creu i ven la llegenda de que el SUT convoca vagues sense motiu i es nega a negociar, però aquesta mentida cau pel seu propi pes en el moment en el qual és la plantilla qui decideix convocar i mantenir la vaga, precisament derivada de les pèssimes condicions que Magmacultura es nega a millorar.
Acord d’acomiadament amb un Comitè d’Empresa sense legitimitat
L’acord d’acomiadament col·lectiu ha estat signat per un Comitè d’Empresa que no va ser votat per la plantilla de la Sagrada Família, que va ser subrogada posteriorment a Magmacutura i que com a centre tenia una representació pròpia.
A més, el Comitè d’Empresa, format íntegrament per UGT, havia sofert un intent massiu de revocació per part de la plantilla bloquejat artificialment per l’empresa al·legant la negociació d’un conveni col·lectiu que porten allargant gairebé dos anys. De fet, el Comitè d’Empresa no està complet i, per tant, s’haguessin hagut de fer eleccions parcials per tal de completar-lo. Aquestes eleccions parcials van ser convocades pel sindicat SUT però van ser bloquejades per l’Empresa, el Comitè d’Empresa, CCOO i UGT. La convocatòria però va ser ratificada per Sentència del Jutjat Social nº28 de Barcelona i l’empresa ha incomplert tant la sentència com un laude arbitral posterior per evitar que es convoquin.
Croada antisindical a Magmacultura
L’assetjament antisindical contra el SUT a l’empresa s’ha vist agreujat recentment donada la massiva mobilització de la plantilla en torn del nostre sindicat i la propera finalització del mandat de quatre anys del Comitè d’Empresa, que obligarà tard o d’hora a celebrar eleccions a l’empresa. En aquest context, no és cap sorpresa que el Comitè d’Empresa d’UGT firmi un acord d’acomiadament col·lectiu amb el que s’intenta desfer d’una part important dels treballadors que conformen l’alternativa crítica sindical a l’Empresa i estan organitzats entorn del sindicat SUT.
De fet, aquest és el segon ERO consecutiu que signa aquest Comitè d’Empresa, després d’haver-ne signat un altre amb el que es van acomiadar 36 treballadors i treballadores del Museu Picasso, també organitzats massivament al SUT, el passat mes de juliol, la impugnació del qual està ara mateix pendent de resolució judicial.
Ara i sempre: la solidaritat és la nostra millor arma
L’actuació de Magmacultura i la Junta Constructora, com la de la resta de la patronal, només ens fa constatar que, organitzats en el sindicat de classe, els treballadors i treballadores podem arribar a tenir la força per imposar les millores que necessitem.
Magmacultura ha intentat recórrer a l’amputació d’una part important de l’empresa per intentar evitar que la solidaritat (que ells viuen com un càncer) s’estengui, però això no evitarà que, davant dels abusos que patim i les rebaixes que la patronal intenta i intentarà imposar-nos per superar la seva crisi, la solidaritat s’estengui com l’únic camí que tenim la classe obrera per fer-hi front.
LA NOSTRA MILLOR ARMA, LA SOLIDARITAT!
CAP ACOMIADAMENT, SENSE RESPOSTA!
Ayer 16 de diciembre de 2020 la empresa subcontratista Magmacultura comunicó el despido de 231 trabajadores y trabajadoras de los servicios de atención al público y venta de entradas de Sagrada Familia (y otros 55 asignados a otros centros) alegando la rescisión simultánea de los cuatro contratos de prestación de servicios que mantenía con la Junta Constructora del Templo, entre otros.
Situación de huelga actualmente vigente
La plantilla afectada por el despido ha estado en ERTE o secundando permanentemente la huelga indefinida que se convocó en la Sagrada Familia el pasado 26 de septiembre de 2020 y que se ha llevado a cabo todos los fines de semana que el centro ha abierto desde entonces. El despido colectivo se produce con la huelga aún convocada, con la totalidad de la plantilla reafectada por el ERTE y con el centro cerrado desde el pasado 7 de noviembre de 2020.
Permanente sustitución de huelguistas y represión policial
En todas las ocasiones en las que el centro ha abierto mientras la huelga ha estado convocada el seguimiento ha sido total entre la plantilla no afectada por el ERTE, que ha visto como sus funciones han sido realizadas por personal de seguridad y responsables de la subcontrata Magmacultura. A esta vulneración hay que sumar el acoso policial constante a los piquetes informativos de huelguistas concentrados delante de su centro de trabajo, que tuvo su colofón el día 7 de noviembre, último día en el que el centro abrió y en el que los huelguistas fueron desalojados y retenidos por las Brimo.
Permanente negativa empresarial a negociar una solución al conflicto
A pesar de las reiteradas propuestas de reunión, la empresa sólo accedió parcialmente a negociar ante una solicitud de mediación, inventándose todo tipo de excusas para no asistir a las reuniones y evitar tratar las reivindicaciones de fondo que motivan la huelga (calendarios laborales regulares, ampliación de la plantilla desafectada del ERTE, acabar con la fraudulencia de los contratos y un largo etcétera de irregularidades).
Magmacultura se cree y vende la leyenda de que el SUT convoca huelgas sin motivo y se niega a negociar, pero esta mentira cae por su propio peso en el momento en el que es la plantilla quien decide convocar y mantener la huelga, precisamente derivada de las pésimas condiciones que Magmacultura se niega a mejorar.
Acuerdo de despido con un Comité de Empresa sin legitimidad
El acuerdo de despido colectivo ha sido firmado por un Comité de Empresa que no fue votado por la plantilla de la Sagrada Familia, que fue subrogada posteriormente a Magmacutura y que como centro tenía una representación propia.
Además, el Comité de Empresa, formado íntegramente por UGT, había sufrido un intento masivo de revocación por parte de la plantilla bloqueado artificialmente por la empresa alegando la negociación de un convenio colectivo que llevan alargando casi dos años. De hecho, el Comité de Empresa no está completo y, por tanto, se hubieran tenido que hacer elecciones parciales para completarlo. Estas elecciones parciales fueron convocadas por el sindicato SUT pero fueron bloqueadas por la Empresa, el Comité de Empresa, CCOO y UGT. La convocatoria pero fue ratificada por Sentencia del Juzgado Social nº28 de Barcelona y la empresa ha incumplido tanto la sentencia como un laudo arbitral posterior para evitar que se convoquen.
Cruzada antisindical en Magmacultura
El acoso antisindical contra el SUT en la empresa se ha visto agravado recientemente dada la masiva movilización de la plantilla en torno a nuestro sindicato y la próxima finalización del mandato de cuatro años del Comité de Empresa, que obligará tarde o temprano a celebrar elecciones en la empresa. En este contexto, no es ninguna sorpresa que el Comité de Empresa de UGT firme un acuerdo de despido colectivo con el que se intenta deshacer de una parte importante de los trabajadores que conforman la alternativa crítica sindical en la empresa y están organizados en torno al sindicato SUT.
De hecho, este es el segundo ERE consecutivo que firma este Comité de Empresa, después de haber firmado otro con el que se despidieron 36 trabajadores y trabajadoras del Museo Picasso, también organizados masivamente en el SUT, el pasado mes de julio, la impugnación del cual está ahora mismo pendiente de resolución judicial.
Ahora y siempre: la solidaridad es nuestra mejor arma
La actuación de Magmacultura y la Junta Constructora, como la del resto de la patronal, sólo nos hace constatar que, organizados en el sindicato de clase, los trabajadores y trabajadoras podemos llegar a tener la fuerza para imponer las mejoras que necesitamos.
MagmaCultura ha intentado recurrir a la amputación de una parte importante de la empresa para intentar evitar que la solidaridad (que ellos viven como un cáncer) se extienda, pero esto no evitará que, ante los abusos que sufrimos y las rebajas que la patronal intenta e intentará imponernos para superar su crisis, la solidaridad se extienda como el único camino que tenemos la clase obrera para hacerles frente.
¡NUESTRA MEJOR ARMA, LA SOLIDARIDAD!
¡NINGÚN DESPIDO, SIN RESPUESTA!
La Casa Batlló ha penjat a la web un comunicat en què afirma que tanca les portes “per protegir d'actes vandàlics als seus empleats, visitants i a l'icònic edifici de Gaudí”.
Neguem rotundament que cap vaguista ni afiliat al sindicat SUT hagi realitzat cap de les actuacions descrites en la web de la Casa Batlló: ni amenaçat ni agredit ni realitzat cap acte vandàlic.
Els treballadors d’atenció al visitant de la Casa Batlló estan fent vaga indefinida des del 8 d’octubre lluitant per les seves condicions de treball i denunciant la substitució il·legal que realitza la Casa Batlló i Staffpremium.
Sobre l’incident del dissabte 24 al vespre
En el desenvolupament del piquet informatiu de dissabte passat, un cop havia entrat el públic, el piquet estava realitzant un moment de protesta i darrera del piquet algú va tirar un petard i una bengala i dos trossos d’una totxana llançada des de darrera que gairebé cauen a sobre de dos integrants del piquet.
Curiosament hi havia una dona preparada per gravar l’escena des de darrera, però només ambiguament, suficient per generar una certa confusió sobre qui havia estat. La conclusió dels integrants del piquet va ser bastant ràpida: un muntatge barato per part de la Casa Batlló per tal de treure-se’ns de sobre.
La dona a la que ens hem referit abans va ser gravada al seu torn per una integrant del piquet que va trobar molt sospitosa la coincidència i, per més coincidència, són precisament el vídeos d’aquest dona els que la Casa Batlló ha difós a la premsa, curiós. Aquesta circumstància i la instrumentalització posterior del fet per criminalitzar als vaguistes ens confirmen en la hipòtesis del muntatge per part d’ells mateixos.
Al dia següent, diumenge 25 es va desenvolupar el piquet davant de la Casa Batlló amb total normalitat. El que sí que va passar diumenge 25 va ser l’acció solidària a l’interior de la Sagrada Família.
En la resta de vídeos difosos per la Casa Batlló, es pot observar com el piquet simplement protesta davant de la Casa Batlló. La seva pretensió és trepitjar-nos completament i haver-ho fet durant anys, negar-se a negociar i substituir els vaguistes quan es fa vaga, però... els vaguistes haurien de protestar en alguna altra banda i, si pot ser, protestar sota de l’aigua. Això sí, els integrants de la família propietària poden passejar-se pel piquet increpant i fent vídeos als vaguistes mentre afirmen que “això és meu” i els hauríem de fer reverències. El que costen les seves sabates donarien per pagar els salaris de tots els vaguistes.
És molt simptomàtic de la mentalitat empresarial de la família Bernat, propietària de l’edifici, que considera literalment que el Passeig de Gràcia és seu:
És rellevant comentar també que el suposat “informe mèdic” que ha distribuït a Casa Batlló a la premsa és només el “parte” per anar a la mútua que van omplir i segellar ells mateixos. Aquest és el nivell de manipulació.
També entrarem a valorar algunes de les afirmacions que es fan a la seva web i fer algunes consideracions addicionals.
Per què estava oberta la Casa Batlló si tot el seu personal subcontractat d’atenció al visitant estava en vaga?
No és cert que es contractés vigilants de seguretat privada per protegir l’edifici, sinó que es va contractar vigilants de seguretat per suplantar il·legalment les funcions del personal vaguista: revisar els tiquets i gestionar les cues, com està àmpliament documentat.
La primera setmana va ser el personal de manteniment qui va substituir els vaguistes a les cues i, a la segona setmana, van contractar als vigilants de seguretat.
Per la seva banda, Staffpremium també ha substituït els vaguistes i, concretament, la seva “Ejecutiva de Cuentas” (sona a càrrec molt elevat, no?) ha estat fent jornades maratonianes en cap de setmana repartint audioguies en els dies de vaga.
Sobre la Covid-19 i altres incompliments
Afirmem taxativament que no es complien en el vestíbul de la Casa Batlló ni en les cues les distàncies de seguretat estipulades en relació a la Covid-19. No calia que els vaguistes ho descobrissin al públic, ho veien ells mateixos.
S’estan prenent mesures molt dràstiques sobre la població en general com perquè la Casa Batlló consideri que pot fer el que vulgui al respecte sent un establiment obert al públic.
Es poden valorar també les fulles de reclamacions que han estat posades contra la Casa Batlló aquests dies pels visitants i que la mateixa Casa Batlló ha difós: en solidaritat explícita amb els vaguistes o queixant-se del temps d’espera o de la insuficiència de les mesures sanitàries. Agraïm als que les heu posat i recomanem donar-los una ullada a qui llegeixi aquesta nota.
No només això, tots aquests dies l’entrada principal ha estat bloquejada per la pròpia Casa Batlló amb tres mampares de fusta instal·lades en el vestíbul per tal que la substitució de vaguistes no pogués ser documentada amb facilitat des de l’exterior. El resultat es que la Casa Batlló obstaculitzava així la sortida d’emergència prevista en el pla d’evacuació amb una demostració d’autèntica temeritat.
Els suposats concerts “interromputs”, el públic aplaudia als vaguistes
El dia 11 d’octubre, alguns afiliats del sindicat SUT van desplegar una pancarta amb el lema “Solidaritat Vaga Casa Batlló” al acabar una cançó i abans de començar-ne una altra. Aquesta actuació va motivar fins i tot que el cantant aplaudís ell mateix i demanés un aplaudiment de tot el públic, cosa que va succeir. Es pot veure l’actuació aquí.
No són només “problemes interns” amb Staffpremium
És cert que hi ha qüestions laborals d’àmbit intern amb Staffpremium entre les motivacions de la vaga, però no només, ja que Staffpremium no és una empresa autònoma sinó completament dependent del que decideixi la Casa Batlló a cada moment.
Si la Casa Batlló decideix d’un dia per l’altre reduir o ampliar horaris d’obertura, o si decideix reduir el nombre de treballadors per posició, etc. això té una afectació directa i normalment pejorativa en la plantilla subcontractada d’atenció al visitant. La Casa Batlló fa i desfà com considera i Staffpremium descarrega sobre els seus treballadors les conseqüències d’aquestes decisions capritxoses.
Això s’ha evidenciat en les dues reunions mantingudes amb la Direcció d’Staffpremium en les que el leitmotiv recurrent ha estat “ho hem de consultar amb el client”, “això ho a dir el client”. Amb la peculiaritat de que sota el concepte de “client” s’oculta l’”empresari principal” (arts. 42 i 43 ET).
La Casa Batlló ha rebutjat seure també a la taula de negociació abans que comencés la vaga i també després.
Reunions del Comitè de Vaga amb Staffpremium
Ahir dimarts 27 es va mantenir una reunió amb Staffpremium en les seves oficines en la que va haver-hi un apropament sobre diversos punts i està prevista una altra reunió per divendres 30 a les 11h.
Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT)
(más abajo en castellano)
Acció solidària a l’interior de la Sagrada Família en la 5a setmana de vaga del personal d’atenció al visitant
El personal d’atenció al visitant de la Sagrada Família, subcontractat per Magmacultura, ha realitzat la 5a setmana consecutiva de la vaga indefinida que va iniciar-se el 26 de setembre i que es desenvolupa els dissabtes i diumenges, que són els únics dies que la Sagrada Família obre al públic actualment.
També els treballadors d’atenció al visitant de la Casa Batlló, subcontractats per Staffpremium en aquest cas, estan fent vaga indefinida la qual mantenen des de fa 3 setmanes, de dijous a diumenge.
Substitució dels vaguistes a la Sagrada Família
Malgrat que el 100% del personal d’atenció al visitant i venda d’entrades desafectat de l’ERTO està en vaga, la Sagrada Família obre les portes i té, segons declaracions d’Esteve Camps publicades per La Vanguardia aquest diumenge 25 d’octubre, una mitjana de 1.200 visitants pel matí i 2.500 per la tarda. De fet, la Junta Constructora es vanta de ser el centre cultural més visitat malgrat la pandèmia.
Això succeeix perquè es suplanten les funcions del personal vaguista mitjançant personal de seguretat i d’altres serveis subcontractats que expandeixen les seves funcions. Així, les funcions del personal d’atenció al visitant en vaga les fan ara principalment vigilants de seguretat: informar de com comprar tiquets online, gestió de les cues, controlar el flux dels visitants, informar d’on és l’accés al recinte, filtrar que el visitant tingui tiquet, filtrar que no s’entri amb begudes o menjant, reconduir l’entrada de persones amb dificultat d’accés o cotxets, indicar on està el lavabo, informació sobre els horaris i la ubicació de cada espai, el desallotjament del final de la sessió del matí i de la tarda, etc.
Aquesta substitució general de les funcions del personal vaguista és una lesió greu del dret de vaga.
La negociació
Emparats per la impunitat de la substitució de vaguistes operada, ni la Sagrada Família ni Magmacultura es prenen seriosament la negociació amb el Comitè de Vaga.
Magmacultura en particular ha endarrerit l’entrega de les actes de les reunions per impedir que es realitzessin les següents i ha rebutjat els quatre possibles moments de reunió previstos per aquesta setmana amb l’excusa de no tenir disponibilitat i posposant la propera reunió fins el dia 10 de novembre.
Aquesta actuació obstaculitzadora de la negociació per part de Magmacultura ha motivat l’acció solidària d’aquest diumenge.
Acció solidària a l’interior de la Sagrada Família
Però malgrat la substitució general de les funcions del personal vaguista, hi ha coses que es queden sense fer. Per exemple, els torns on es validen els codis QR de les entrades estan inhabilitats i la suplantació dels vaguistes en el filtratge visual d’entrades és deficient, a part d’il·legal.
Això posa de manifest dos punts:
1. Que la Sagrada Família està obrint sense un control de l’aforament real.
2. Que qualsevol que s’ho proposi pot entrar a la Sagrada Família, la qual cosa suposa un forat de seguretat important.
Aquest diumenge 25 d’octubre per la tarda, una desena d’afiliats al sindicat SUT van entrar en tres grups per realitzar una actuació solidària a l’interior de la Sagrada Família desplegant dues pancartes de solidaritat amb els vaguistes i denunciant la substitució de vaguistes.
L’acció solidària del diumenge passat va posar en evidència, especialment, que obrir la Sagrada Família quan el 100% del personal d’atenció al visitant està en vaga no és nomes una vulneració del dret de vaga sinó que també és una actuació temerària des del punt de vista de la seguretat sanitària i general.
L’Hora Barcelona
Aquests dies hem pogut observar que hi ha un denominador comú entre els visitants que venen a les tardes a l’Hora Barcelona (entrada gratuïta), per tots ells és la primera vegada que visiten la Sagrada Família, la qual cosa és un fet de bastanta profunditat: ha fet falta una pandèmia mundial per tal que els treballadors que viuen a Barcelona hagin pogut visitar la Sagrada Família.
I això és perquè és un negoci en el que els treballadors que viuen a Barcelona no hi pintaven res, basat en vendre entrades a preus desorbitats mentre es pagaven salaris de misèria al personal de tots els serveis subcontractats: auxiliars, seguretat, neteja, manteniment, atenció al visitants, etc.
Col·lateralment, la Sagrada Família ha produït un encariment dels preus de tota la zona i amenaça d’enderrocar els habitatges del carrer Mallorca.
L’intent de rentar-se la cara de la Sagrada Família en relació als habitants de Barcelona es converteix paradògicament en tot el contrari a través de les converses amb els vaguistes i les explicacions que es van donant pels megàfons.
La identificació dels visitants (treballadors de Barcelona) amb les problemàtiques dels vaguistes fan que les aportacions solidàries a la caixa de resistència dels vaguistes siguin considerables i permetin encarar una vaga de llarga duració.
A més, després del primer dia de vaga i davant de l’allau de reclamacions formulades pels visitants, la Sagrada Família ha decidit deixar de donar el full oficial de reclamacions als visitants, en l’enèsim incompliment acumulat.
10 anys de la consagració de la Sagrada Família
El proper dissabte 7 de novembre està prevista la celebració dels 10 anys de la consagració de la Sagrada Família, mentre tota la plantilla del servei d’atenció al visitant està en vaga i la següent reunió està prevista per després.
El personal actualment en vaga és el que hauria d’estar als accessos donant la benvinguda i indicant als assistents que es posin gel a les mans i validant-los les entrades; a l’interior fent acomodació de les persones (tant si els seients van numerats com si no), indicant on es fan les comunions als feligresos, gestionant les cues a l’interior i retornant els assistents als seients, portant els ciris, fent la recaptació de les donacions i de les almoïnes, indicant on estan els serveis, obrint i tancant les portes de les entrades i sortides de la nau durant l’acte, realitzant el desallotjament, etc.
Per si ha passat desapercebut en l’enumeració de funcions, el personal de Magmacultura que està en vaga és també el que porta els ciris i fa la recaptació d’almoïnes i donacions en les misses que es fan a dins de la Basílica.
Fins a aquest punt ha arribat la dèria de la subcontractació!
Les reivindicacions de la vaga a la Sagrada Família són:
Acció solidària realitzada a la Casa Batlló:
https://twitter.com/vaga_magma/status/1315381568760885248
Acció solidària realitzada a la Sagrada Família:
Més informació:
Web: www.sindicatosut.org
Twitter: @sut_bcn, @vagaCasaBatllo, @vaga_magma
Acción solidaria en el interior de la Sagrada Familia en la 5ª semana de huelga del personal de atención al visitante
El personal de atención al visitante de la Sagrada Familia, subcontratado por Magmacultura, ha realizado la 5ª semana consecutiva de huelga indefinida que se inició el 26 de septiembre y que se desarrolla los sábados y domingos, que son los únicos días que la Sagrada Familia abre al público actualmente.
También los trabajadores de atención al visitante de la Casa Batlló, subcontratados por Staffpremium en este caso, están haciendo una huelga indefinida que mantienen desde hace tres semanas, de jueves a domingo.
Sustitución de los huelguistas en la Sagrada Familia
Pese a que el 100% del personal de atención al visitante y venta de entradas desafectado del ERTE está en huelga, la Sagrada Familia abre las puertas y tiene, según declaraciones de Esteve Camps publicadas por La Vanguardia este domingo 25 de octubre, una media de 1.200 visitantes por la mañana y 2.500 por la tarde. De hecho, la Junta Constructora se vanagloria de ser el centro cultural más visitado pese a la pandemia.
Esto sucede porque se suplantan las funciones del personal huelguista mediante personal de seguridad y de otros servicios subcontratados que expanden sus funciones. Así, las funciones del personal de atención al visitante en huelga las hacen ahora principalmente vigilantes de seguridad: informar de cómo comprar entradas online, gestión de las colas, controlar el flujo de los visitantes, informes de dónde está el acceso al recinto, filtrar que el visitante tenga entrada, filtrar que no se entre con bebidas o comiendo, reconducir la entrada de personas con dificultad de acceso o cochecitos, indicar dónde está al lavabo, información sobre los horarios y la ubicación de cada espacio, el desalojo del final de la sesión de la mañana y la tarde, etc.
Esta sustitución general de las funciones del personal huelguista es una lesión grave del derecho de huelga.
La negociación
Amparados por la impunidad de la sustitución de huelguistas operada, ni la Sagrada Familia ni Magmacultura se toman en serio la negociación con el Comité de Huelga.
Magmacultura en particular ha retrasado la entrega de las actas de las reuniones para impedir que se realizaran las siguientes y ha rechazado los cuatro posibles momentos de reunión previstos para esta semana con la excusa de no tener disponibilidad y posponiendo la próxima reunión hasta el día 10 de noviembre.
Esta actuación obstaculizadora de la negociación por parte de Magmacultura ha motivado la acción solidaria de este domingo.
Acción solidaria en el interior de la Sagrada Familia
Pero pese a la sustitución general de las funciones del personal huelguista, hay cosas que se quedan sin hacer. Por ejemplo, los tornos donde se validan los códigos QR de las entradas están inhabilitados y la suplantación de los huelguistas en el filtraje visual de entradas es deficiente, a parte de ilegal.
Esto pone de manifiesto dos puntos:
1. Que la Sagrada Familia está abriendo sin un control del aforo real.
2. Que cualquiera que se lo proponga puede entrar en la Sagrada Familia, la cual cosa supone un agujero de seguridad importante.
Este domingo 25 de octubre por la tarde, una decena de afiliados al sindicato SUT entró en tres grupos para realizar una actuación solidaria en el interior de la Sagrada Familia desplegando dos pancartas de solidaridad con los huelguistas y denunciando la sustitución de huelguistas.
La acción solidaria del domingo pasado puso en evidencia, especialmente, que abrir la Sagrada Familia cuando el 100% del personal de atención al visitante está en huelga no es solo una vulneración del derecho de huelga, sino que es también una actuación temeraria desde el punto de vista de la seguridad sanitaria y general.
La Hora Barcelona
Estos días hemos podido observar que hay un denominador común entre los visitantes que vienen por las tardes a la Hora Barcelona (entrada gratuita), para todos ellos es la primera vez que visitan la Sagrada Familia, la cual cosa es un hecho de bastante profundidad: ha sido necesaria una pandemia mundial para que los trabajadores que viven en Barcelona hayan podido visitar la Sagrada Familia.
Y esto es porque es un negocio en el que los trabajadores que viven en Barcelona no pintaban nada, basado en vender entradas a precios desorbitados mientras se pagaban salarios de miseria al personal de todos los servicios subcontratados: auxiliares, seguridad, limpieza, mantenimiento, atención al visitante, etc. Colateralmente, la Sagrada Familia ha producido un encarecimiento de los precios de toda la zona y amenaza con echar abajo las viviendas de la calle Mallorca.
El intento de lavarse la cara de la Sagrada Familia en relación a los habitantes de Barcelona se convierte paradójicamente en todo lo contrario a través de las conversaciones con los huelguistas y las explicaciones que se van dando por los megáfonos.
La identificación de los visitantes (trabajadores de Barcelona) con las problemáticas de los huelguistas hace que las aportaciones solidarias a la caja de resistencia de los huelguistas sean considerables y permitan encarar una huelga de larga duración.
Además, después del primer día de huelga y ante el alud de reclamaciones formuladas por los visitantes, la Sagrada Familia ha decidido dejar de dar la hoja oficial de reclamaciones a los visitantes, en el enésimo incumplimiento acumulado.
10 años de la consagración de la Sagrada Familia
El próximo sábado 7 de noviembre está prevista la celebración de los 10 años de la consagración de la Sagrada Familia, mientras toda la plantilla del servicio de atención al visitante está en huelga y la siguiente reunión está prevista para después.
El personal actualmente en huelga es el que debería estar en los accesos dando la bienvenida e indicando a los asistentes que se pongan gel en las manos y validándoles las entradas; en el interior acomodando a las personas (tanto si los asientos van numerados como si no), indicando donde se hacen las comuniones a los feligreses, gestionando las colas en el interior y devolviendo los asistentes a los asientos, llevando los cirios, haciendo la recaudación de las donaciones y de las limosnas, indicando donde están los servicios, abriendo y cerrando las puertas de las entradas y salidas de la nave durante el acto, realizando el desalojo, etc.
Por si ha pasado desapercibido en la enumeración de funciones, el personal de Magmacultura que está en huelga es también el que lleva los cirios y hace la recaudación de limosnas y donaciones en las misas que se hacen dentro de la Basílica.
¡Hasta este punto ha llegado la obsesión con la subcontratación!
Las reivindicaciones de la huelga en la Sagrada Familia son:
Acción solidaria realizada en la Casa Batlló:
https://twitter.com/vaga_magma/status/1315381568760885248
Acción solidaria realizada en la Sagrada Familia:
Más información:
Web: www.sindicatosut.org
Twitter: @sut_bcn, @vagaCasaBatllo, @vaga_magma
(más abajo en castellano)
Convocatòria de vaga a la Casa Batlló!
Les treballadores i treballadors del servei d’atenció al visitant de CASA BATLLÓ hem convocat VAGA a partir del dia 8 d’octubre.
Per què?
Els motius que ens han portat a convocar vaga són els següents:
- L’empresa només fa contractacions temporals fraudulentes i ens acomiaden als tres anys de servei per justificar la temporalitat (fraudulenta, igualment).
- No aplicació del conveni del sector en què treballem: el Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural i salaris d’acord a la categoria d’informadors/es.
- Els treballadors i treballadores desafectats no estem cobrant la totalitat del nostre salari mensual.
- Imposició i denegació de vacances de forma unilateral per part de l’empresa i manca d’un calendari laboral anual.
- S’ha abaixat el salari per hora de les “Nits Màgiques” de Casa Batlló.
- La Casa Batlló s’omple la boca amb les mesures anti-Covid19, però només rebem una mascareta al mes, o ni això. A més de patir retards en l’entrega. Per si no n’hi hagués prou, se’ns obliga a atendre el públic (parlant des d’una curta distància) en espais tancats amb molta afluència sense cap mampara protectora.
- L’empresa ha desafectat una part insuficient de la plantilla de l’ERTO i ha reafectat una altra part sense previ avís.
Què demanem?
Els punts principals que agrupen les nostres reivindicacions són els següents:
- Conversió a indefinits dels contractes temporals en frau de llei. Només dos treballadors tenen contractes indefinits. Com es justifica la temporalitat d’un personal necessari per a l’activitat normal? Estem farts de viure sota l’amenaça constant de l’acomiadament per la via de la finalització d’uns contractes fraudulents!
- Aplicació del Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural i reconeixement de categoria d’informadors. Fem tasques d’informadors en un centre cultural; l’aplicació del conveni d’hostesses és una estratègia tramposa per mantenir les nostres condicions a la baixa.
- Abonament del salari sencer. Des que han desafectat una part de la plantilla, han reduït el salari i les hores efectives de treball.
- Calendari laboral anual i respecte de les vacances. Actualment l’empresa ens canvia la distribució de la jornada a voluntat (seva), disposa del nostre temps com vol i imposa les nostres vacances.
- Recuperar el salari per hora de “les Nits Màgiques”. L’empresa no pot variar el sou unilateralment i molt menys a la baixa.
- Mesures sanitàries suficients. Les mesures sanitàries han de ser suficients però no podem permetre que sempre es facin seguint la lògica d'estalvi per l'empresa i imposant als treballadors que estiguem tota una jornada amb una incomoditat permanent i havent de reutilitzar la mateixa mascareta tots els dies. Entrega cada mes, sense retards, d’un mínim de dues mascaretes al mes i mampares protectores en aquelles zones tancades de gran afluència.
- Desafectació de més personal de l’ERTO. Malgrat la reducció horària del centre, la quantitat de treballadors disponible quan aquest està obert és totalment insuficient.
La xacra de la subcontractació
No és casual, ni un accident que Casa Batlló i la resta d’empreses principals recorrin a empreses subcontractistes per realitzar les seves activitats essencials. És premeditat i els serveix per reduir les nostres condicions de treball a partir de la imposició de condicions molt baixes i dividint la plantilla d’un mateix centre.
És per això que els treballadors i treballadores hem d’ignorar aquesta divisió artificiosa, hem d’estendre llaços de companyerisme i de solidaritat per poder acabar junts amb aquesta xacra que només fa que empitjorar cada dia les nostres condicions de treball, que són les nostres condicions de vida. Fora Ett’s i subcontractes! Tots a fixos de l’empresa principal!
PROU ABUSOS I PROU PRECARIETAT!
Què pots fer per donar-nos suport:
- DIFON LA VAGA (@sut_bcn, @vagaCasaBatllo)
- DÓNA SUPORT A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA, ALS PIQUETS O A TRAVÉS DEL NÚMERO DE COMPTE: ES56-0182-4003-17-0201538404
- DEMANA UNA DEVOLUCIÓ ENVIANT UN CORREU A: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. (adjunta el teu localitzador d’entrada).
- CONTACTA PER EXTENDRE LA VAGA AL TEU CENTRE DE TREBALL
(més amunt en català)
¡Convocatoria de huelga en la Casa Batlló!
Las trabajadoras y trabajadores del Servicio de atención al visitante de CASA BATLLÓ hemos convocado HUELGA a partir del día 8 de octubre.
¿Por qué?
Los motivos que nos han llevado a convocar huelga son los siguientes:
- La empresa sólo hace contrataciones temporales fraudulentas y nos despiden a los tres años de servicio para justificar la temporalidad (fraudulenta, igualmente).
- No aplicación del convenio del sector en el que trabajamos: el Convenio del Ocio Educativo y Sociocultural y salarios de acuerdo a la categoría de informadores/as.
- Los trabajadores desafectados no estamos cobrando la totalidad de nuestro salario mensual.
- Imposición y denegación de vacaciones de forma unilateral por parte de la empresa y falta de un calendario laboral anual.
- Se ha bajado el salario por hora de las “Nits Màgiques” de Casa Batlló.
- La Casa Batlló se llena la boca con las medidas anti-Covid19, pero sólo recibimos una mascarilla al mes, o ni eso. Además de sufrir retrasos en la entrega. Por si fuera poco, se nos obliga a atender al público (hablando desde una corta distancia) en espacios cerrados con mucha afluencia sin mampara protectora.
- La empresa ha desafectado a una parte insuficiente de la plantilla del ERTE y ha reafectado a otra parte sin previo aviso.
¿Qué reclamamos?
Los puntos principales que agrupan nuestras reivindicaciones son los siguientes:
- Conversión a indefinidos de los contratos temporales en fraude de ley. Sólo dos trabajadores tienen contratos indefinidos. ¿Cómo se justifica la temporalidad de un personal necesario para la actividad normal? ¡Estamos hartos de vivir bajo la amenaza constante del despido por la vía de la finalización de unos contratos fraudulentos!
- Aplicación del Convenio del Ocio Educativo y Sociocultural y reconocimiento de categoría de informadores. Hacemos tareas de informadores en un centro cultural; la aplicación del convenio de azafatas es una estrategia tramposa para mantener nuestras condiciones a la baja.
- Abono del salario completo. Desde que han desafectado a una parte de la plantilla, han reducido el salario y las horas efectivas de trabajo.
- Calendario laboral anual y respeto de las vacaciones. Actualmente la empresa nos cambia la distribución de la jornada a (su) voluntad, dispone de nuestro tiempo como quiere e impone nuestras vacaciones.
- Recuperar el salario por hora de "les Nits Màgiques". La empresa no puede variar el salario unilateralmente y mucho menos a la baja.
- Medidas sanitarias suficientes. Las medidas sanitarias tienen que ser suficientes pero no podemos permitir que siempre se hagan siguiendo la lógica de ahorro para la empresa e imponiendo a los trabajadores que estemos toda una jornada con una incomodidad permanente y teniendo que reutilizar la misma mascarilla todos los días. Entrega cada mes, sin retrasos, de un mínimo de dos mascarillas al mes y mamparas protectoras en aquellas zonas cerradas de gran afluencia.
- Desafectación de más personal del ERTE. A pesar de la reducción horaria del centro, la cantidad de trabajadores disponible cuando éste está abierto es totalmente insuficiente.
La lacra de la subcontratación
No es casual, ni un accidente que Casa Batlló y el resto de empresas principales recurran a empresas subcontratistas para realizar sus actividades esenciales. Es premeditado y les sirve para reducir nuestras condiciones de trabajo a partir de la imposición de condiciones muy bajas y dividiendo la plantilla de un mismo centro.
Es por eso que los trabajadores y trabajadoras debemos ignorar esta división artificiosa, debemos extender lazos de compañerismo y de solidaridad para poder acabar juntos con esta lacra que sólo hace que empeorar cada día nuestras condiciones de trabajo, que son nuestras condiciones de vida. ¡Fuera Ett’s y subcontratas! ¡Todos a fijos de la empresa principal!
¡BASTA DE ABUSOS Y BASTA DE PRECARIEDAD!
Qué puedes hacer para apoyarnos:
- DIFUNDE LA HUELGA (@sut_bcn, @vagaCasaBatllo)
- APOYA LA CAJA DE RESISTENCIA, EN LOS PIQUETES O A TRAVÉS DEL NÚMERO DE CUENTA: ES56-0182-4003-17-0201538404
- PIDE UNA DEVOLUCIÓN ENVIANDO UN CORREO A: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. (adjunta tu localizador de entrada).
- CONTACTA PARA EXTENDER LA HUELGA A TU CENTRO DE TRABAJO
(más abajo en castellano)
Convocatòria de vaga
La Secció Sindical de SUT a l’empresa Magmacultura ha convocat vaga indefinida a la “Sagrada Família” a partir de dissabte 26 de setembre de 2020 (en l’horari d’obertura actual del centre, es a dir, dissabtes i diumenges).
Els motius de la vaga
Els motius que ens han portat fins aquí són una llarga llista d’irregularitats que s’han anat acumulant al llarg de tots aquests anys. Al final d’aquesta nota trobareu la llista completa de les irregularitats que composen la taula reivindicativa, però volem aturar-nos en algunes que ens semblen especialment representatives.
Els treballadors de la Sagrada Família (subcontractats per Magmacultura) veníem treballant en unes condicions per sota de Conveni del Lleure i de l’Estatut dels Treballadors pel que fa a abusos en les jornades laborals, amb modificacions constants, sense un calendari laboral anual, la falta de compensació dels dies festius treballats, problemes i impagaments constants a les nòmines i una situació generalitzada de por a les represàlies davant de qualsevol reclamació a les empreses, fins que hem dit prou. La gota que ha fet vessar el vas haestatque al reobrir el centre de treball s’ha desafectat una part molt reduïda de la plantilla generant un augment de la càrrega de treball, la negació del gaudiment de les vacances, la no resposta de la empresa davant de nòmines i salaris erronis.
Tots aquests fets han impulsat a la Secció Sindical del SUT, organitzats amb la resta de treballadors a plantar-nos i convocar la vaga, però com dèiem són només “la punta de l’iceberg”:
Els treballadors i treballadores denunciem que la plantilla subcontractada de la “Sagrada Família” fins ara venen treballant moltes més hores de les que tenen per contracte mitjançant les hores complementàries i que per tant, això ha afectat a la seva prestació de l’ERTO perquè només cobren per la jornada que estan donats d’alta i no la real treballada.
Els treballadors no disposem del calendari laboral anual tal com marca el conveni i els seus horaris mensuals són modificats de forma constant fins i tot vàries vegades dins del propi mes. D’aquesta manera és impossible organitzar-se d’una banda i, de l’altra, acaba implicant els esmentats salaris reduïdíssims.
També reclamem que es desafecti de l’ERTO vigent a més treballadors ja que des de la reobertura del temple al públic i l’estimulació de les entrades per als barcelonins la Sagrada Família no ha fet més que incrementar l’aforament deixant només una desena de treballadors per torn quan abans n’eren uns 40 per a 1500-2000 visitants per hora. Un exemple d’això ha estat el darrer cap de setmana de portes obertes (18-20 setembre) en què 6 treballadors havíem d’informar, guiar, conduir a 1000 visitants per hora. A falta de la desafectació total de la plantilla es reclama que les empreses es comprometin al pagament d’un complement per als treballadors que segueixin afectats per l’ERTO.
Una altra conseqüència del fet que la plantilla desafectada és insuficientha estat que l’empresa ha negat als treballadors fer vacances perseguint aquells que ja les tenien pactades.
A més, l’empresa ha procedit a la desafectació de molts dels treballadors de la Sagrada Família per a treballar a d’altres centres i museus pels quals dóna servei, imposant a aquests la reducció de categoria, alguns sense ser avisats i d’altres que s’han vist obligats a acceptar per por de no tenir feina i l’angoixa econòmica que estem vivint.
Un altre abús que denunciem és que no gaudeixen del descans compensatori que regula el conveni. Així doncs porten anys i anys treballant gratuïtament els festius.
L’empresa no permet als treballadors seure durant la seva jornada, que han de fer íntegrament de peu. Si sortís a la premsa que a qualsevol presó de l’estat espanyol els presos han d’estar de peu durant jornades de 6 hores i més sota condicions meteorològiques com el sol de l’estiu, el vent o temporals com el Glòria, o que tenen cadires a la cel·la però no els deixen seure, hi hauria tot un escàndol: seria considerat amb raó una pràctica degradant i contrària a la integritat física. Però aquesta és justament la situació actual a la Sagrada Família!
És ara el “millor moment”?
La Sagrada Família ve de uns anys d’una elevadíssima facturació. De 2,7 milions de visitants al 2011 passant pels 3,2 del 2014 fins als 4,7 milions durant el 2017. Van guanyar 52 milions d’euros només amb venta d’entrades al 2016 generant uns ingressos anuals de 25 milions, que al 2019 es xifraven en més de 100 milions d’euros!
En aquests darrers anys de vaques grasses els treballadors no hem gaudit pas de millors condicions, ben al contrari han anat a pitjor. L’augment de la temporalitat, les modificacions de jornada constants i la falta de calendaris laborals per als treballadors han estat pensants per seguir reduint costos i guanyar-hi més diners encara.
Ara, davant d’una situació de màxima vulnerabilitat per a la classe obrera, la Sagrada Família que ve de gaudir aquest alt nivell de facturació segueix prioritzant el treball mort (un edifici) per sobre del treball viu (els treballadors), els quals han permès que facturessin aquelles elevades quantitats i aprofita per a seguir reduint les condicions. Per a la Patronal mai és el “millor moment” de reclamar i sempre ho és per al reduir les condicions de treball.
L’únic “millor moment” era al principi de tot, el millor hagués estat assegurar-se que el conveni s’aplicava correctament des del principi. Però no s’ha fet així i els responsables ara tiren pilotes fora.
El que sabem segur és que ara no és el “millor moment” per fer-nos treballar menys de la meitat de la plantilla amb aforaments cada cop més nombrosos, deixar-nos robar les vacances, els impagaments pels errors en les nòmines constants o de les hores fetes abans del 12 de març del 2020. Tampoc és el moment per prendre’ns el descans compensatori o per reduir-nos la categoria, ni la jornada, ni per mantenir els contractes temporals en frau de llei, entre altres coses que ja hem explicat.
Quins són els punts clau del conflicte?
Per solucionar un conflicte, cal solucionar el problema que el motiva. Les línies sobre les quals hem plantejat la solució del conflicte, són senzilles:
· Conversió a indefinits dels contractes temporals en frau de llei. Les clàusules de temporalitat són genèriques i incertes perquè no es corresponen a necessitats puntuals sinó a la activitat estructural normal.
· Calendari laboral anual en el qual es detalli la correcció de les irregularitats relatives a les jornades setmanals, compensació de festius, 12 hores de descans diari, respecte de les vacances, respecte del descans setmanal (48 hores juliol i agost i 36 hores la resta de l’any), jornades que no superin les màximes legals, etc. El conveni col·lectiu del Lleure obliga a tenir aquest calendari anual (art. 48.4), ja hauria d’estar fet des del principi de l’any.
· Increment de la plantilla desafectada per l’ERTO i compromís del pagament d’un complement per aquells treballadors encara afectats per l’ERTO. Ja s’ha detallat clarament com les empreses han aprofitat la situació d’estat d’alarma per a la reducció de la plantilla i l’augment de les càrregues de treball.
Els altres punts no és que no siguin importants i també s’han de resoldre però aquests tres són els claus.
El silenci de les empreses
El Comitè de Vaga ha sol·licitat una reunió a les empreses principal i subcontracta per poder resoldre els problemes plantejats. Aquestes, la Junta Constructora del Temple i Magmacultura, no només no han respost a la convocatòria sinó que han intentat bloquejar la vaga, negant-se a rebre’n la informació i vulnerant-ne el dret.
Aquesta situació de negació de la realitat ha impedit que la negociació ni tan sols comencés. El primer pas per resoldre un problema és admetre que existeix.
Desenvolupament de la vaga
La vaga està convocada a partir del dissabte 26 de setembre de 2020 en els dies actuals d’obertura de la Sagrada Família (dissabtes i diumenges) i, com sempre, es mantindrà fins que ho consideri l’assemblea de vaguistes.
Taula reivindicativa completa
- Conversió a indefinits dels contractes de la plantilla temporal en frau de llei.
- Incrementar el número de treballadors desafectats de l’ERTO.
- Pagament d’un complement per als treballadors encara afectats per l’ERTO.
- Revertir les reduccions de jornada imposades als treballadors desafectats.
- Reconeixement del dret al descans compensatori per treballar en festius per a la plantilla i dret gaudir-los durant el 2020, sense perjudici del pagament íntegre del plus festiu reflectit al conveni.
- Reconeixement del dret dels treballadors a realitzar les vacances d’aquest any 2020. Reconeixement del dret de la plantilla a poder-les demanar per a qualsevol moment del any que resta.
- Entrega als treballadors d’un calendari laboral anual (art. 48.4 conveni) que reculli i garanteixi la legalitat establerta en el conveni del Lleure i en l’Estatut dels treballadors
- Fi de les modificacions de jornades sense seguir el procediment previst ni justificar els requisits requerits en l’article 41 ET.
- Consolidació de les jornades de mitjana anual treballades, comptabilitzant les hores complementàries.
- Pagament de les hores complementàries fetes abans de l’ERTO.
- Noves mascaretes FFP2 amb la dotació suficient i recanvis per als treballadors.
- Compromís d’entrega firmada d’una còpia mensual dels registres de jornada segellada per l’empresa.
- Entrega a cada treballador per part de l’empresa de la còpia del registre de jornada dels anys 2018, 2019 i 2020.
- Reconeixement del dret d’anar al bany durant la jornada i facilitació per al treballadors.
- Quant a la prevenció de riscos laborals, realització de la formació necessària i participació de la plantilla en els simulacres necessaris.
- Fi de la prohibició d’asseure’s i proveïment dels tamborets necessaris d’acord amb els principis bàsics de prevenció de riscos i el dret a un entorn de treball adaptat i saludable.
- Elaboració de nòmines clares i sense errors.
- Pagament retroactiu de les quantitats degudes, pels conceptes exposats al llistat d’irregularitats, corresponents a la totalitat del 2019 i 2020.
- Abonament de la part dels salaris no pagats: per nòmines mal calculades, per la falta de respecte de l’article 30 ET.
- Compromís de manteniment el descans diari de 15 minuts retribuïts
- Dotació per als treballadors d’uniformes suficients de les talles adequades ( dos conjunts i el calçat requerit).
- Compliment de la formació anual prevista en l’article 23.3 ET.
- Transparència i informació en el cas de positius en Covid-19 i per a qualsevol tipus de malaltia contagiosa en la plantilla per tal que els treballadors puguin prendre les mesures necessàries.
- Neteja adequada de la zona de taquilles i vestuaris que utilitzen els treballadors no es neteja de forma freqüent durant el dia.
- Dotació de guixetes suficients, una per treballador.
- Consideració de jornada i per tant abonament del temps el dedicat al vestuari per posar-se l’uniforme.
- Reconeixement de la categoria i horari anterior per als treballadors desafectats de l’ERTO.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Convocatoria de huelga
La Sección Sindical del SUT en la empresa Magmacultura ha convocado huelga indefinida en la “Sagrada Familia” a partir del sábado 26 de septiembre de 2020 (en el horario de apertura actual del centro, es decir, sábados y domingos).
Los motivos de la huelga
Los motivos que nos han llevado hasta aquí son una larga lista de irregularidades que se han ido acumulando a lo largo de todos estos años. Al final de esta nota encontraréis la lista completa de las irregularidades que componen la tabla reivindicativa, pero queremos detenernos en algunas que nos parecen especialmente representativas.
Los trabajadores de la Sagrada Familia (subcontratados por Magmacultura) veníamos trabajando en unas condiciones por debajo del Convenio del Ocio y del Estatuto de los Trabajadores con relación a abusos en las jornadas laborales, con modificaciones constantes, sin un calendario laboral anual, no compensación de los días festivos trabajados, problemas e impagos constantes en las nóminas y una situación generalizada de miedo a las represalias ante cualquier reclamación a las empresas, hasta que hemos dicho basta. La gota que colma el vaso ha sido que al reabrir el centro de trabajo se ha desafectado a una parte muy reducida de la plantilla generando un aumento de la carga de trabajo, la negativa del disfrute de las vacaciones, la no respuesta de la empresa ante nóminas y salarios erróneos.
Todos estos hechos han impulsado a la Sección Sindical de SUT, organizados con la resta de trabajadores a plantarnos y convocar la huelga, pero como decíamos son sólo “la punta del iceberg”:
Los trabajadores y trabajadoras denunciamos que la plantilla subcontrata de la “Sagrada Familia” hasta ahora vienen trabajando muchas más horas de las que tienen por contrato por medio de horas complementarias y que, por lo tanto, esto ha afectado su prestación de ERTO porque sólo cobran por la jornada por la que están dados de alta y no la real trabajada.
Los trabajadores no disponemos de calendario laboral anual tal y como marca el convenio y sus horarios mensuales son modificados constantemente incluso varias veces dentro del propio mes. De esta manera es imposible organizarse, por un lado, y por el otro, acaba implicando los mencionados salarios reducidísimos.
También reclamamos que se desafecte del ERTE vigente a más trabajadores ya que desde de la reapertura del templo al público y la estimulaicón de las entradas para los barceloneses la Sagrada Familia no ha hecho más que incrementar el aforo dejando sólo una decena de trabajadores por turno cuando antes había unos 40 para 1500-2000 visitantes por hora. Un ejemplo de esto ha sido el último fin de semana de puertas abiertas (18-20 de septiembre) en que 6 trabajadores teníamos que informar, guiar, conducir a 1000 visitantes por hora. A falta de la desafectación total de la plantilla se reclama que las empresas se comprometan al abono de un complemento para los trabajadores que signa afectados por el ERTE.
Otra consecuencia del hecho que la plantilla desafectada es insuficiente ha sido que la empresa ha negado a los trabajadores la realización de vacaciones persiguiendo a aquellos que ya las tenían pactadas.
Además, la empresa ha procedido a la desafectación de muchos de los trabajadores de la Sagrada Familia para trabajar en otros centros y museos para los que da servicio, imponiéndoles la reducción de categoría, algunos sin ni siquiera ser avisados y otros que se han visto obligados a aceptar por miedo de no tener trabajo y la angustia económica que estamos viviendo.
Otro abuso que denunciamos es que no disfruten del descanso compensatorio que regula el convenio. Así pues, llevan años y años trabajando gratuitamente los festivos.
La empresa no permite a los trabajadores sentarse durante su jornada, que tienen que realizar íntegramente de pie. Si saliese en la prensa que en cualquier prisión del estado español los presos tienen que estar de pie durante jornadas de 6 horas y más bajo condiciones meteorológicas como a pleno sol en verano, viento o temporales como el Gloria, o que tienen sillas en su celda, pero no los dejan sentarse, habría un escándalo: sería considerado con razón una práctica degradante y contraria a la integridad física. ¡Pero esta es justamente la situación actual en la Sagrada Familia!
¿Es ahora el “mejor momento”?
La Sagrada Familia viene de unos años con una elevadísima facturación. De 2,7 millones de visitantes en el 2011 pasando por los 3,2 del 2014 hasta los 4,7 millones durante el 2017. Ganaron 52 millones de euros sólo con la venta de entradas en el 2016 generando unos ingresos anuales de 25 millones, ¡que en el 2019 se cifraban en más de 100 millones de euros!
En estos últimos años de vacas gordas, los trabajadores no hemos disfrutado de mejores condiciones, sino que han ido a peor. El aumento de la temporalidad, las modificaciones de jornada constantes y la falta de calendarios laborales para los trabajadores han sido pensados para seguir reduciendo costes y ganar más dinero todavía.
Ahora, ante una situación de máxima vulnerabilidad para la clase obrera, la Sagrada Familia, que ha estado disfrutando de este alto nivel de facturación sigue priorizando el trabajo muerto (un edificio) por encima del trabajo vivo (los trabajadores), quienes han permitido que facturasen esas elevadas cantidades y aprovecha para seguir reduciendo condiciones. Para la Patronal nunca es el “mejor momento” de reclamar y siempre lo es para reducir las condiciones de trabajo.
El único “mejor momento” era al principio de todo, lo mejor hubiera sido asegurarse que el convenio se aplicaba correctamente desde el principio. Pero no se ha hecho así y los responsables ara tiran pelotas fuera.
Lo que sabemos seguro es que ahora no es el “mejor momento” para hacernos trabajar menos de la mitad de la plantilla con aforos cada vez más numerosos, dejarnos robar las vacaciones, los impagos constantes por los errores en las nóminas o de las horas hechas antes del 12 de marzo 2020. Tampoco es el momento para quitarnos el descanso compensatorio o para reducirnos la categoría, ni la jornada, ni para mantener los contratos temporales en fraude de ley, entre otras cosas que ya hemos explicado.
¿Cuáles son los puntos clave del conflicto?
Para solucionar un conflicto, es necesario solucionar el problema que lo motiva. Las líneas sobre las que hemos planteado la solución del conflicto, son sencillas:
· Conversión a indefinidos de los contratos temporales en fraude de ley. Las cláusulas de temporalidad son genéricas e inciertas porque no corresponden a necesidades puntuales sino a la actividad estructural normal.
· Calendario laboral anual en el que se detalle la corrección de las irregularidades relativas a las jornadas semanales, compensación de festivos, 12 horas de descanso diario, respeto de las vacaciones, respecto del descanso semanal (48 horas julio y agosto y 36 horas el resto del año), jornadas que no superen las máximas legales, etc. El convenio colectivo del Ocio obliga a tener este calendario anual (art.48.4), ya debería estar hecho desde principios de año.
· Incremento de la plantilla desafectada por el ERTE y compromiso del abono de un complemento para aquellos trabajadores todavía afectados por el ERTE. Ya se ha detallado claramente como las empresas han aprovechado la situación de estado de alarma apara la reducción de la plantilla y el aumento de las cargas de trabajo.
Los otros puntos no es que no sean importantes y también se tienen que resolver, pero estos tres son los claves.
El silencio de las empresas
El Comité de Huelga ha solicitado una reunión a la empresa principal y subcontrata para poder resolver los problemas planteados. Éstas, la Junta Constructora del Templo y Magmacultura, no sólo no han respondido a la convocatoria, sino que han intentado bloquear la huelga, negándose a recibir la información y vulnerando su derecho.
Esta situación de negación de la realidad ha impedido que la negociación ni siquiera empezase. El primer paso para resolver un problema es admitir que existe.
Desarrollo de la huelga
La huelga está convocada a partir del sábado 26 de septiembre de 2020 en los días actuales de apertura de la Sagrada Familia (sábados y domingos) y, como siempre, se mantendrá hasta que lo considere la asamblea de huelguistas.
Tabla reivindicativa completa
- Conversión a indefinidos de los contratos de la plantilla temporal en fraude de ley.
- Incrementar el número de trabajadores desafectados por el ERTE.
- Pago de un complemento para los trabajadores todavía afectados por el ERTE.
- Revertir las reducciones de jornada impuestas a los trabajadores desafectados.
- Reconocimiento del derecho a descanso compensatorio por trabajar en festivos para la plantilla y derecho a disfrutarlos durante el 2020, sin perjuicio del pago íntegro del plus festivo reflejado en el convenio.
- Reconocimiento del derecho de los trabajadores a realizar las vacaciones de este año 2020. Reconocimiento del derecho de la plantilla a poderlas pedir para cualquier momento de lo que queda de año.
- Entrega a los trabajadores de un calendario laboral anual (art. 48.4 convenio) que recoja y garantice la legalidad establecida en el convenio del Ocio y en el Estatuto de los trabajadores.
- Fin de las modificaciones de jornadas sin seguir el procedimiento previsto ni justificar los requisitos requeridos en el artículo 47 ET.
- Consolidación de las jornadas de media anual trabajadas, contabilizando las horas complementarias.
- Abono de las horas complementarias hechas antes del ERTE.
- Nuevas mascarillas FFP2 con la dotación suficiente y repuestos para los trabajadores.
- Compromiso de entrega firmada de una copia mensual de los registros de jornada sellada por la empresa.
- Entrega a cada trabajador por parte de la empresa de la copia del registro de jornada de los años 2018, 2019 y 2020.
- Reconocimiento del derecho de ir al baño durante la jornada y facilitación para realizarlo.
- En cuanto a la prevención de riesgos laborales, realización de la formación necesaria y participación de la plantilla en los simulacros necesarios.
- Fin de la prohibición de sentarse y abastecimiento de los taburetes necesarios de acuerdo con los principios básicos de prevención de riesgos y el derecho a un entorno de trabajo adaptado y saludable.
- Elaboración de nóminas claras y sin errores.
- Pago retroactivo de las cantidades debidas, por los conceptos expuestos al listado de irregularidades, correspondientes a la totalidad de 2019 y 2020.
- Abono de la parte de los salarios no pagados: por nóminas mal calculadas, por la falta de respeto del artículo 30 ET.
- Compromiso de mantenimiento el descanso diario de 15 minutos retribuidos
- Dotación para los trabajadores de uniformes suficientes de las tallas adecuadas (dos conjuntos y el calzado requerido).
- Cumplimiento de la formación anual prevista en el artículo 23.3 ET.
- Transparencia e información en el caso de positivos en Covid-19 y para cualquier tipo de enfermedad contagiosa en la plantilla para que los trabajadores puedan tomar las medidas necesarias.
- Limpieza adecuada de la zona de taquillas y vestuarios que utilizan los trabajadores y que no se limpia de forma frecuente durante el día.
- Dotación de taquillas suficientes, una por trabajador.
- Consideración de jornada y por tanto abono del tiempo el dedicado al vestuario para ponerse el uniforme.
- Reconocimiento de la categoría y horario anterior para los trabajadores desafectados del ERTE.
En el segon dia de #vagaLaPedrera l’empresa ha cedit en diversos punts:
- L’empresa ha convertit TOTS els contractes en contractes indefinits (punt fonamental importantíssim, aconseguit).
- L’empresa ha renunciat a que la plantilla recuperi amb hores gratis el complement de l’ERTO (punt fonamental, aconseguit).
- L’empresa ha renunciat a les jornades d’11 hores (punt fonamental, aconseguit).
- L’empresa farà una regulació de categories (insuficient, mantenim la reivindicació inicial).
- Calendari laboral anual, amb els festius, vacances, descans diari i setmanal tal com marca el conveni (ens ho creurem quan ho veiem, tenen dues setmanes...).
- Cadires altes sense prohibició de seure-hi (punt fonamental, ens ho creurem quan les veiem in situ). Opció del treballador de cobrar en 12 o 14 pagues (aconseguit).
L’assemblea de vaguistes ha decidit suspendre cautelarment la vaga 2 setmanes per comprovar que l’empresa compleix i corregeix el que queda. Si no compleixen, hi tornarem!
Tot això ha estat possible gràcies a la pinya feta per la plantilla entorn de la secció sindical i a la solidaritat rebuda de companys i companyes d’altres empreses i sectors que han recolzat els piquets i fet possible la vaga.
La nostra millor arma, la solidaritat!
Més informació:
www.twitter.com/vagaLaPedrera