SUT: el sindicato de clase. No acepta subvenciones ni ayuda patrimoniales, ni del patrón ni del Estado.
Los núcleos que estamos conformando el sindicato, conformábamos en torno al 60% de Solidaridad Obrera. Antes de la expulsión de algunos compañeros/as se venia librando, desde hacía meses, toda una batalla política entre varias tendencias, que podemos sintetizar del siguiente modo:
Las tendencias expulsadas defendíamos la autonomía formal y estatutaria de Solidaridad Obrera. La corriente oficial defiende la supeditación formal y estatutaria de S.O. al partido Lucha Autónoma, su integración con los movimientos interclasistas del antifascismo, insumisión, lesbianas, gays, etc.
La tendencia oficial se distinguió imponiendo en el sindicato los postulados políticos de su partido burgués, resolviendo las divergencias sindicales y políticas con medidas represivas, estatutariamente recogidas:
"Artículo 2.º (pág. 28). Todo/a afiliado/a está obligado/a respetar y a no actuar públicamente contra estos estatutos, contra cuantos acuerdos emanen de su sindicato, de todos los órganos a los que se encuentre vinculado y de todos los que se tomen en los comicios de la organización".
Esta concepción organizativa no sólo es profundamente autoritaria sino que le concede el derecho de pernada en todo momento a la camarilla de dirigentes sobre el resto de los afiliados. Con este artículo (que por lo demás está en los estatutos de CCOO, UGT, CGT, etc.) pueden firmar los pactos sociales, los despidos, los aumentos de productividad y la pena de muerte, expulsando legalmente a todos los trabajadores asalariados que denuncien y se opongan públicamente a dichos acuerdos
El sindicato obrero de clase no puede ser estatutariamente monolítico, puesto que en él confluyen distintas corrientes de pensamiento. Siendo el sindicato un instrumento de lucha, de unión de los trabajadores asalariados, no puede ser ni un fin en si mismo ni un órgano de opresión de los afiliados.
El sindicato de clase no crea ni federa en su estructura asociaciones de trabajadores autónomos, es decir, asociaciones de pequeños comerciantes, de pequeños empresarios. El sindicato de clase no se dedica a formar empresas cooperativas ni autogestionadas ni teledirigidas. Dedicamos nuestras energías y medios a ayudar a organizarse a los trabajadores asalariados, apoyando las luchas obreras, buscando su extensión y coordinación.
No es función del sindicato de clase luchar por la legalización de las drogas. Sí es nuestra función indagar, explicar, denunciar y combatir las causas que empujan a los explotados a alcoholizarse, a engancharse a la cocaína-heroína, al juego, a la religión, al trabajo como la peor de todas las drogas.
Como en los próximos tiempos se va a agudizar cada vez más la contradicción entre explotados y explotadores; entre trabajo asalariado y capital, el sindicato de clase también debe velar por la independencia ideológica y práctica de la clase obrera frente a las corrientes interclasistas de la pequeña burguesía, que tratan y tratarán de desclasar las luchas y los movimientos obreros organizados.
***
Els nuclis que estem conformant el sindicat, conformàvem al voltant del 60% de Solidaritat Obrera.
Abans de l'expulsió d'alguns companys/es es venia lliurant, des de feia mesos, tota una batalla política
entre diverses tendències, que podem sintetitzar de la següent manera:
Les tendències expulsades defensàvem l'autonomia formal i estatutària de Solidaritat Obrera. El
corrent oficial defensa la supeditació formal i estatutària de S.O. al partit Lucha Autónoma, la seva
integració amb els moviments interclassistes de l'antifeixisme, insubmissió, lesbianes, gais, etc.
La tendència oficial es va distingir imposant els postulats polítics del seu partit burgès, resolent les
divergències sindicals i polítiques amb mesures repressives, estatutàriament recollides:
"Article 2.º (pàg. 28). Tot/a afiliat/da està obligat/da a respectar i a no actuar públicament contra
aquests estatuts, contra els acords que emanin del seu sindicat, de tots els òrgans als que es trobi
vinculat i de tots els que es prenguin en els comicis de l'organització".
Aquesta concepció organitzativa no només és profundament autoritària sinó que li concedeix el
dret de pernada en tot moment a la camarilla de dirigents sobre la resta dels afiliats. Amb aquest
article (que pel demés està als estatuts de CCOO, UGT, CGT, etc.) poden signar els pactes socials,
els acomiadaments, els augments de productivitat i la pena de mort, expulsant legalment tots els
treballadors assalariats que denunciïn i s'oposin públicament a tals acords.
El sindicat obrer de classe no pot ser estatutariàment monolític, ja que en ell conflueixen diverses
corrents de pensament. Essent el sindicat un instrument de lluita, d'unió dels treballadors assalariats,
no pot ser ni un fi en si mateix ni un òrgan d'opressió dels afiliats.
El sindicat de classe no crea ni federa a la seva estructura associacions de treballadors autònoms,
és a dir, associacions de petits comerciants, de petits empresaris. El sindicat de classe no es dedica
a formar empreses cooperatives ni autogestionades ni teledirigides. Dediquem les nostres energies
i mitjans a ajudar a organitzar-se als treballadors assalariats, donant suport a les lluites obreres,
buscant la seva extensió i coordinació.
No és funció del sindicat de classe lluitar per la legalització de les drogues. Sí que és la nostra funció
indagar, explicar, denunciar i combatre les causes que empenyen els explotats a alcoholitzar-se, a
enganxar-se a la cocaïna-heroïna, al joc, a la religió, i al treball com la pitjor de totes les drogues.
Com que en els pròxims temps s'aguditzarà cada cop més la contradicció entre explotats i explotadors;
entre treball assalariat i capital, el sindicat de classe també ha de vetllar per la independència
ideològica i pràctica de la classe obrera davant els corrents interclassistes de la petita burgesia, que
tracten i tractaran de desclassar les lluites i els moviments obrers organitzats.