(más abajo en castellano)
La Generalitat i Ferroser acomiaden a tota la plantilla del servei d’Scouts-Rastrejadors Covid-19 amb la col·laboració del sindicalisme subvencionat
El 28 de desembre de 2020 el Departament de Salut va anunciar en roda de premsa la seva intenció de rescindir el contracte amb Ferroser el 31 de gener de 2021 i passar a prestar el servei de rastrejadors COVID directament. Això suposava l’acomiadament dels aproximadament 850 treballadors subcontractats.
Davant els acomiadaments imminents, diversos treballadors de la plantilla es van organitzar a través de SUT constituint una secció sindical de SUT a Ferroser.
Plantejament del sindicalisme de classe
La taula reivindicativa que podia assegurar el manteniment dels llocs de treball era la conversió a indefinits de tots els contractes i la subrogació de la plantilla per part de l’empresa principal.
Per tenir una posició de força que permetés aconseguir aquesta taula reivindicativa el millor instrument de pressió era la vaga indefinida, sense serveis mínims.
La Secció Sindical de SUT va difondre diverses octavetes a la plantilla en les que es plantejava la necessitat de la vaga per poder aconseguir el pas a indefinits i la subrogació, advertint que els partits parlamentaris voldrien fer-nos servir per treure’n rèdit electoral (més encara, tenint en compte que estaven en precampanya), que el sindicalisme subvencionat té per funció castrar les lluites, i que ni els parlamentaris ni la premsa aconseguirien el manteniment dels nostres llocs de treball.
Ferroser i el Departament van reaccionar tractant de dividir a la plantilla oferint borses de treball a les quals podrien accedir una part dels treballadors un cop acomiadada (com finalment ha succeït). L’empresa també va imposar la figura del suposat “representant” de part de la plantilla, sense que hi hagués cap tipus d’elecció formal, amb l’objectiu de no haver de relacionar-se amb la totalitat de la plantilla i fer córrer el rellotge en la nostra contra, anestesiant la necessitat d’organitzar-se dels treballadors i profunditzant les diferències entre la plantilla.
La Secció Sindical de SUT va convocar i va realitzar un total de 6 assemblees, tant al local del Sindicat com a la porta dels centres de treball per plantejar col·lectivament les reivindicacions amb la resta dels treballadors i conformar la pinya per convocar una vaga que fos realment secundada per la plantilla sense sotmetre’s als serveis mínims que es dictessin, sense amagar que en cas de no aconseguir-ho només ens quedaria la via judicial.
El boicot del sindicalisme subvencionat
Aquesta labor d’organització de la Secció Sindical de SUT per organitzar la vaga indefinida va ser boicotejada des d’un inici pel sindicalisme subvencionat.
CCOO no va veure la possibilitat de fer negoci a través de les subvencions per representació al tenir la plantilla els dies comptats i simplement va ajudar en les seves suposades assessories jurídiques a sembrar dubtes sobre les possibilitats d’aconseguir guanyar la subrogació tant des d’un punt de vista sindical com jurídic.
En aquest cas qui va assumir veritablement el rol de desorganitzador del plantejament de classe i difusor de les il·lusions del parlamentarisme va ser la IAC. Aquesta organització agrupa a vàries empreses de serveis sindicals subcorporativistes del funcionariat de l’ensenyament o de l’administració com USTEC o CATAC, rep subvencions d’aquestes administracions, té alliberats i una estreta relació amb grups parlamentaris lligats al nacionalisme (català, en aquest cas), a més de defensar obertament la creació d’empreses cooperatives per part dels assalariats com a solució a les nostres problemàtiques laborals, com van fer amb els repartidors a domicili, i així convertir-nos en empresaris, el súmmum de l’anti-sindicalisme.
La IAC es va posicionar en contra de la vaga des del minut zero dient que era més efectiu fer concentracions davant del Departament, contactar amb els mitjans de comunicació, aconseguir el suport dels grups parlamentaris i oblidar-se de la vaga.
Per aquesta labor de boicot es va dotar de l’ajuda del bufet d’abocats Col·lectiu Ronda, que defensa també a empresaris contra treballadors (ells mateixos són empresaris…) que va organitzar una espècie de reunió informativa a tota pressa abans que es realitzessin les primeres assemblees convocades pel SUT per bàsicament dir que no es podia fer res per frenar el acomiadaments.
L’anti-vaga
La pretensió de la IAC era que l’arma de la vaga no estigués en mans dels treballadors organitzats en el Sindicat de Classe. Per això a més de boicotejar l’organització de la vaga havien d’assegurar-se el seu control: havien d’agafar l’arma amb les seves mans i a més treure la munició.
Així van esterilitzar l’arma de la vaga: mentre es posicionaven públicament en contra de la vaga en les assemblees organitzades per la Secció Sindical de SUT van registrar una convocatòria de vaga a esquenes de la plantilla; la taula reivindicativa de la convocatòria que van registrar NO incloïa el pas a indefinits dels treballadors ni la seva subrogació per part de la Generalitat sinó només que es prorroguessin els contractes fins el 31 de maig de 2021:
Dies més tard van repartir una enquesta, de la qual no van donar mai la participació real, per saber suposadament si els treballadors estaven a favor de la vaga o de fer concentracions; i llavors van comunicar que havien convocat vaga i es van atorgar la representació de la plantilla davant l’empresa en las suposades negociacions amb un Comitè de Vaga que NO va fer cap assemblea; vanacceptar, es van sotmetre i van sotmetre a la plantilla a un 90% de serveis mínims, i cridar a apuntar-se per Whatsapp a una llista per seguir o no la vaga de forma voluntària i amb complet “respecte” a fer d’esquirol:
L’existència de la seva convocatòria era una assegurança perquè, en el cas d’una altra convocatòria, se pogués mantenir el control sobre la direcció de la reivindicació evitant que es dirigís cap a la subrogació real. A més, tot el soroll mediàtic i en grups de WhatsApp que havien generat havia bloquejat la possibilitat que els plantejaments del sindicalisme de classe poguessin madurar en la plantilla.
La convocatòria els va permetre també fer varis actes de ressò mediàtic per enlairar noms i sigles i fer la campanya electoral a alguns sectors parlamentaris lligats a la IAC; com per exemple a un parlamentari de la CUP i advocat del Col·lectiu Ronda que, mentre el seu bufet per la porta de darrere boicotejava l’organització real en les seves reunions, es vanagloriava en la tribuna parlamentària de donar suport a la “vaga” per la subrogació dels treballadors, subrogació que ni tan sols estava a la taula reivindicativa... Una bona demostració de cretinisme parlamentari. El resultat ha estat que els parlamentaris que segons el sindicalisme subvencionat ens havien de salvar no ens han salvat i ni tan sols han allargat la duració del contracte. I no serà perquè no hagin fet sortir els seus noms en tots els famosos mitjans.
Què és i què no és una vaga?
Una vaga és una decisió col·lectiva d’una plantilla que deixa de treballar de forma coordinada per pressionar per la millora de les seves condicions. Una vaga NO és una qüestió que hagi de deixar-se a una decisió voluntària de cada treballador, aquest plantejament és l’anti-vaga. Precisament per la serietat que comporta la realització d’una vaga, els treballadors afiliats a SUT en Ferroser no van anar a treballar.
Si perquè la vaga pugui ser legal hem de sotmetre’ns a uns serveis mínims del 90% tenim dos camins, o denunciar la situació (i impugnar els serveis mínims) assumint que no podem anomenar vaga a una aturada del 10% de la plantilla, o bé no ens sotmetem als servei mínims en una decisió coordinada i conscient de les possibles conseqüències disciplinàries. Però no es pot anomenar vaga a una situació en la qual el 90% de la plantilla (o més) està treballant.
Les vagues no sempre es guanyen, però el que està clar és que si neixen castrades des d’un inici només poden dur a la impotència. Aquest és un dels resultats que busca el sindicalisme subvencionat i el cretinisme parlamentari: cremar als treballadors fent-los pensar que la vaga no serveix per res.
El negoci dels bufets d’advocats
Després dels acomiadaments han fet aparició plenament a l’escena els voltors dels advocats que pretenen fer negoci amb l’arbre caigut. Els mateixos que abans de l’acomiadament no veien opcions legals i s’oposaven a l’acció sindical…morta la vaga i executat l’acomiadament no volen perdre les restes que puguin caure de la impugnació individual de cada acomiadament (i són més de 800…aquí es veu perquè la vaga no suposava un negoci pels advocats), sense fer menció a més a l’impacte que pot tenir una demanda col·lectiva.
Lliçons i perspectiva
Companys i companyes, la patronal està en plena ofensiva i precisament per això una de les lliçons més importants que hem d’aprendre és que els treballadors hem d’estar organitzats en el sindicat de classe abans que vinguin els acomiadaments i les reduccions.
La Secció Sindical de SUT impugnarà col·lectivament l’acomiadament, però som conscients que, tot i que segons les pròpies lleis burgeses l’acomiadament hauria d’anul·lar-se i la plantilla ser subrogada, qualsevol reclamació judicial té una alta component arbitrària i de valoració política dels jutges i tribunals, i és per això que hem defensat la necessitat d’aconseguir la subrogació a través d’una vaga real des d’un principi.
Les actuacions que planteja el sindicalisme subvencionat ens porten a la desorganització i a la derrota, i ningú, ni cap parlamentari, ni cap mitjà, ni cap trepa, baixarà del cel per salvar-nos, i només el que puguem fer nosaltres mateixos té algun valor per millorar les nostres condicions en el capitalisme. Hem d’entendre que el motiu pel qual el sindicalisme subvencionat té com a funció castrar les nostres lluites és perquè no són sindicats sinó empreses de serveis sindicals, que a més reben subvencions tant de l’Estat com de la patronal i això fa no només que no mosseguin la mà que els dona de menjar, sinó que la manera d’assegurar-se que els continuïn donant de menjar és vendre a la classe obrera.
Per tot això, us animem a organitzar-vos en el Sindicat de Classe no subvencionat ni pel patró ni per l’Estat i sense alliberats, on es desmitifiqui i desemmascari el carrerisme polític o sindical i la il·lusió parlamentària en els centres de treball i en els ambients obrers. El sindicat de classe no pot donar suport a ningú, ni a persones ni a partits ni a coalicions, en les eleccions. Tots són i es presenten com administradors de la nostra explotació i, per tant, ajudants dels explotadors. Només amb aquests mitjans d’organització i de lluita podrem plantar cara als abusos de la patronal.
Per la independència del Sindicat de Classe!
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La Generalitat y Ferroser despiden a toda la plantilla del servicio de Scouts-Rastreadores Covid-19 con la colaboración del sindicalismo subvencionado
El 28 de diciembre de 2020 el Departament de Salut anunció en rueda de prensa su intención de rescindir el contrato con Ferroser el 31 de enero de 2021 y pasar a prestar el servicio de rastreadores COVID directamente. Esto suponía el despido de los aproximadamente 850 trabajadores subcontratados.
Ante los despidos inminentes, varios trabajadores de la plantilla se organizaron a través de SUT constituyendo una sección sindical de SUT en Ferroser.
Planteamiento del sindicalismo de clase
La tabla reivindicativa que podía asegurar el mantenimiento de los puestos de trabajo era la conversión a indefinidos de todos los contratos y la subrogación de la plantilla por parte de la empresa principal.
Para tener una posición de fuerza que permitiese conseguir esta tabla reivindicativa el mejor instrumento de presión era la huelga indefinida, sin servicios mínimos.
La Sección Sindical de SUT difundió varias octavillas a la plantilla en las que se planteaba la necesidad de la huelga para poder conseguir el paso a indefinidos y la subrogación, advirtiendo que los partidos parlamentarios iban a querer utilizarnos para sacar rédito electoral (más aún, teniendo en cuenta que estaban en precampaña), que el sindicalismo subvencionado tiene como función castrar las luchas, y que ni los parlamentarios ni la prensa iban a conseguir el mantenimiento de nuestros puestos de trabajo.
Ferroser y el Departament reaccionaron tratando de dividir a la plantilla ofreciendo bolsas de trabajo a las que podrían acceder una parte de los trabajadores tras el despido (como finalmente ha sucedido). La empresa también impuso la figura del supuesto “representante” de parte de la plantilla, sin que hubiera habido ningún tipo de elección formal, con el objetivo de no tener que relacionarse con la totalidad de la plantilla y hacer correr el reloj en contra nuestra, anestesiando la necesidad de organizarse de los trabajadores y profundizando las diferencias entre la plantilla.
La sección sindical de SUT convocó y realizó un total de 6 asambleas, tanto en el local del Sindicato como en la puerta de los centros de trabajo para plantear colectivamente las reivindicaciones con el resto de los trabajadores y conformar la piña para convocar una huelga que fuera realmente secundada por la plantilla sin someterse a los servicios mínimos que se dictaran, sin esconder que en caso de no lograrlo solo nos quedaría la vía judicial.
El boicot del sindicalismo subvencionado
Esta labor de organización de la Sección Sindical de SUT para organizar la huelga indefinida fue boicoteada desde un inicio por el sindicalismo subvencionado.
CCOO no vio posibilidad de negocio a través de las subvenciones por representación al tener la plantilla los días contados y simplemente ayudó en sus supuestas asesorías jurídicas a sembrar dudas sobre las posibilidades de que se consiguiera ganar la subrogación tanto desde un punto de vista sindical como jurídico.
En este caso quien asumió verdaderamente el rol de desorganizador del planteamiento de clase y difusor de las ilusiones del parlamentarismo fue la IAC. Esta organización agrupa a varias empresas de servicios sindicales subcorporativistas del funcionariado de la enseñanza o de la administración como USTEC o CATAC, recibe subvenciones de estas administraciones, tiene liberados y una estrecha relación con grupos parlamentarios ligados al nacionalismo (catalán, en este caso), además de defender abiertamente la creación de empresas cooperativas por parte de los asalariados como solución a nuestras problemáticas laborales, como hicieron con los repartidores a domicilio, y así convertirnos en empresarios, el colmo del anti-sindicalismo
La IAC se posicionó en contra de la huelga desde el minuto cero diciendo que era más efectivo hacer concentraciones delante del Departament, contactar con los medios de comunicación, conseguir el apoyo de los grupos parlamentarios y olvidarse de la huelga.
Para esta labor de boicot se dotó de la ayuda del bufete de abogados Col·lectiu Ronda, que defiende también a empresarios contra trabajadores (ellos mismos son empresarios…) quienes organizaron una especie de reunión informativa a toda prisa antes de que se realizaran las primeras asambleas convocadas por SUT para básicamente decir que no se podía hacer nada para frenar los despidos.
La anti-huelga
La pretensión de la IAC era que el arma de la huelga no estuviera en manos de los trabajadores organizados en el Sindicato de Clase. Para ello además de boicotear la organización de la huelga debían asegurarse su control: tenían que tomar el arma en sus manos y además sacarle la munición.
Así esterilizaron el arma de la huelga: mientras se posicionaban públicamente en contra de la huelga en las asambleas organizadas por la Sección Sindical de SUT registraron una convocatoria de huelga a espaldas de la plantilla; la tabla reivindicativa de la convocatoria que registraron NO incluía el paso a indefinidos de los trabajadores ni su subrogación por parte de la Generalitat sino solamente que se prorrogaran los contratos hasta el 31 de mayo de 2021:
Algunos días más tarde repartieron una encuesta, de la que no dieron nunca la participación real, para saber supuestamente si los trabajadores estaban a favor de la huelga o de hacer concentraciones; y entonces comunicaron que habían convocado huelga y se arrogaron la representación de la plantilla ante la empresa en las supuestas negociaciones con un Comité de Huelga que NO hizo asamblea alguna; aceptaron, se sometieron y sometieron a la plantilla a un 90% de servicios mínimos, y llamaron a apuntarse por Whatsapp a una lista para seguir o no la huelga de forma voluntaria y con completo “respeto” a hacer de esquirol:
La existencia de su convocatoria era un seguro para que, en caso de otra convocatoria, se pudiera mantener el control sobre la dirección de la reivindicación evitando que se dirigiera hacia la subrogación real. Además, todo el ruido mediático y en grupos de WhatsApp que habían generado había bloqueado la posibilidad de que los planteamientos del sindicalismo de clase pudiesen madurar en la plantilla.
La convocatoria les permitió también hacer varios actos de bombo mediático para ensalzar nombres y siglas y hacer la campaña electoral a algunos sectores parlamentarios ligados a la IAC; como por ejemplo a un parlamentario de la CUP y abogado del Col·lectiu Ronda que, mientras su bufete por la puerta de atrás boicoteaba la organización real con sus reuniones, se jactaba en la tribuna parlamentaria de dar apoyo a la “huelga” para la subrogación de los trabajadores, subrogación que ni siquiera estaba en la tabla reivindicativa... Una buena demostración de cretinismo parlamentario. El resultado ha sido que los parlamentarios que según el sindicalismo subvencionado nos tenían que salvar no nos han salvado y ni siquiera han alargado la duración del contrato. Y no será porque no hayan hecho salir sus nombres en todos los famosos medios.
¿Qué es y qué no es una huelga?
Una huelga es una decisión colectiva de una plantilla que deja de trabajar de forma coordinada para presionar por la mejora de sus condiciones. Una huelga NO es una cuestión que deba dejarse a una decisión voluntaria de cada trabajador, este planteamiento es la anti-huelga. Precisamente por la seriedad que conlleva la realización de una huelga, los trabajadores afiliados a SUT en Ferroser no fueron a trabajar.
Si para que la huelga pueda ser legal debemos someternos a unos servicios mínimos del 90% tenemos dos caminos, o denunciar la situación (e impugnar los servicios mínimos) asumiendo que no podemos llamar huelga a un paro del 10% de la plantilla, o bien no someternos a los servicios mínimos en una decisión coordinada y consciente de las posibles consecuencias disciplinarias. Pero no se le puede llamar huelga a una situación en la que el 90% de la plantilla (o más) está trabajando.
Las huelgas no siempre se ganan, pero lo que está claro es que si nacen castradas desde un inicio sólo pueden llevar a la impotencia. Este es uno de los resultados que busca el sindicalismo subvencionado y el cretinismo parlamentario: quemar a los trabajadores haciéndoles pensar que la huelga no sirve de nada.
El negocio de los bufetes de abogados
Tras los despidos han entrado plenamente en escena los buitres de los abogados que pretenden hacer negocio con el árbol caído. Los mismos que antes del despido no veían opciones legales y se oponían a la acción sindical…muerta la huelga y ejecutado el despido no quieren desperdiciar los restos que les puedan caer de la impugnación individual de cada despido (y son más de 800…aquí se ve por qué la huelga no suponía un negocio para los abogados), sin mencionar además el impacto que puede tener una demanda colectiva.
Lecciones y perspectiva
Compañeros y compañeras, la patronal está en plena ofensiva y precisamente por ello una de las lecciones más importantes que tenemos que aprender es que los trabajadores debemos estar organizados en el sindicato de clase antes de que vengan los despidos y las reducciones.
La Sección Sindical de SUT impugnará colectivamente el despido, pero somos conscientes de que, a pesar de que según las propias leyes burguesas el despido debería anularse y la plantilla ser subrogada, cualquier reclamación judicial tiene una alta componente arbitraria y de valoración política de los jueces y tribunales, y es por ello que hemos defendido la necesidad de lograr la subrogación a través de una huelga real desde un principio.
Las actuaciones que plantea el sindicalismo subvencionado nos llevan a la desorganización y a la derrota, y nadie, ni ningún parlamentario, ni ningún medio, ni ningún trepa, bajará del cielo para salvarnos, y solo lo que podamos hacer nosotros mismos tiene algún valor para mejorar nuestras condiciones en el capitalismo. Debemos entender que el motivo por el que el sindicalismo subvencionado tiene como función castrar nuestras luchas es porque no son sindicatos sino empresas de servicios sindicales, que además reciben subvenciones tanto del Estado como de la patronal y eso hace no sólo que no muerdan la mano que les da de comer, sino que el modo de asegurarse que les sigan dando de comer es vender a la clase obrera.
Por ello, os animamos a organizaros en el Sindicato de Clase no subvencionado ni por el patrón ni por el Estado y sin liberados, donde se desmitifique y desenmascare el carrerismo político o sindical y la ilusión parlamentaria en los centros de trabajo y en los ambientes obreros. El sindicato de clase no puede apoyar a nadie, ni a personas ni a partidos ni a coaliciones, en las elecciones. Todos son y se presentan como administradores de nuestra explotación y, por tanto, ayudantes de los explotadores. Sólo con estos medios de organización y de lucha podremos plantar cara a los abusos de la patronal.
¡Por la independencia del Sindicato de Clase!