(més avall en català)

A toda la clase obrera

 

El miércoles 15 de octubre de 2025 hay varias convocatorias de paro laboral realizados por varias organizaciones y cuyos motivos son, entre otros, la situación de la población en Gaza y el incremento del gasto militar.

 

Nosotros no podemos suscribir sin más las convocatorias, las cuales omiten una serie de cuestiones como son: la represión por parte del propio Estado de Israel de la parte de la población israelí que se ha opuesto al desarrollo de la guerra, la corresponsabilidad en cuanto a la situación de la población en Gaza de aquellas organizaciones como Hamás y Yihad Islámica que – financiadas durante años por Catar a petición del propio Israel – han impuesto su puño de hierro sobre esta población, la existencia de toda una serie de otros conflictos en el mundo (Sudán, Ucrania, etc.) que se cobran la vida de miles de personas pero que no son relevantes en la agenda parlamentaria de los convocantes, la venta de armas por parte de España – noveno exportador mundial – no sólo a Israel sino a otros estados como Arabia Saudí, Turquía, Filipinas, Australia, Canadá y otros países europeos.

 

En Gaza y en todo Oriente Medio, en un contexto de intereses imperialistas cruzados por parte de potencias regionales y mundiales, de conflictos internos y de intervenciones militares extranjeras, sufre sobre todo la clase obrera que pierde el trabajo y es enrolada por la fuerza, utilizada como parapeto humano o como blanco por unos y otros.

 

Una de las condiciones fundamentales para superar esta pesadilla a la que está sometida la población en Oriente Medio es superar para siempre el enfrentamiento nacionalista con que se envenena a la clase obrera, la palanca con la que la burguesía maniobra unos contra otros a los distintos proletariados de la zona, de baño de sangre en baño de sangre. Y, por el contrario, el planteamiento de las convocatorias supura nacionalismo por todos los poros.

 

Por otro lado, no pensamos que pueda ponerse fin a esta situación con escenificaciones como las de la “flotilla” ni con paros de un día o de horas, que no han sido ni siquiera preparados desde los centros de trabajo sino que se decretan a toque de silbato. Estas escenificaciones sólo son idóneas como campaña de marketing parlamentaria de sus promotores. Se trata de hecho de una línea de Estado, del estado español, con discurso del Rey en la ONU incluido, coincidiendo con el fin anunciado de una fase del conflicto.

 

Por ello, no secundamos como organización la convocatoria, sin perjuicio de la decisión de cada afiliado de secundarla o no. Dicho esto, en los centros de trabajo donde una mayoría decida secundar la convocatoria, llamamos a los afiliados a SUT a mantener la unidad de la plantilla y a secundarla también para hacerla efectiva.

 

El mundo capitalista avanza a través de la exacerbación de la guerra comercial hacia la generalización de la militarización y de los conflictos por los mercados. Al mismo tiempo, el mundo capitalista avanza hacia un redoblamiento de la explotación y a la multiplicación de la masa de parados.

 

Para poder hacer frente a esta tendencia y sus consecuencias, necesitamos como clase obrera tejer una organización realmente enraizada en los centros de trabajo que se movilice para la lucha intransigente clasista para la defensa tanto de los intereses locales como internacionales de la clase obrera, que rechace apoyarse ni apoyar a ninguna fracción de la burguesía ni a ninguna agenda parlamentaria o nacionalista. Entonces habremos ganado primero la condición sin la cual estamos condenados a ser peones de tal o cual fracción de la burguesía, habremos ganado la independencia de clase.

 

Sólo entonces podremos oponernos con fuerza a los atropellos en los centros de trabajo, a los recortes de condiciones, a la militarización de la sociedad y a las guerras de la burguesía. Este es un proceso no exento de dificultades, contra corriente y fuera de atajos escénicos parlamentarios, pero es el único camino que puede llevar a la reanudación de la lucha de clase.

 

 

 

¡Contra la explotación del trabajo asalariado, el capitalismo, y sus guerras, recuperemos el sindicalismo de clase y el internacionalismo proletario!

 

 

 

-----------------------------------------

 

 

(arriba en castellano)

 

A tota la classe obrera

 

El dimecres 15 d'octubre de 2025 hi ha diverses convocatòries d'aturada laboral realitzades per diverses organitzacions i els motius de les quals són, entre altres, la situació de la població a Gaza i l'increment de la despesa militar.

 

Nosaltres no podem subscriure sense més les convocatòries, les quals ometen una sèrie de qüestions com són: la repressió per part del propi Estat d'Israel de la part de la població israeliana que s'ha oposat al desenvolupament de la guerra, la corresponsabilitat quant a la situació de la població a Gaza d'aquelles organitzacions com Hamàs i Jihad Islàmica que – finançades durant anys per Qatar a petició del mateix Israel – han imposat el seu puny de ferro sobre aquesta població, l'existència de tota una sèrie d'altres conflictes en el món (Sudan, Ucraïna, etc.) que es cobren la vida de milers de persones però que no són rellevants en l'agenda parlamentària dels convocants, la venda d'armes per part d'Espanya – novè exportador mundial – no sols a Israel sinó a altres estats com l'Aràbia Saudita, Turquia, Filipines, Austràlia, el Canadà i altres països europeus.

 

A Gaza i a tot l'Orient Mitjà, en un context d'interessos imperialistes creuats per part de potències regionals i mundials, de conflictes interns i d'intervencions militars estrangeres, sofreix sobretot la classe obrera que perd el treball i és enrolada per la força, utilitzada com a parapet humà o com a blanc pels uns i els altres.

 

Una de les condicions fonamentals per superar aquest malson a la qual està sotmesa la població a l'Orient Mitjà és superar per sempre l'enfrontament nacionalista amb què s'enverina a la classe obrera, la palanca amb la qual la burgesia maniobra els uns contra els altres als diferents proletariats de la zona, de bany de sang en bany de sang. I, pel contrari, el plantejament de les convocatòries supura nacionalisme per tots els porus.

 

D'altra banda, no pensem que pugui posar-se fi a aquesta situació amb escenificacions com les de la “flotilla” ni amb aturades d'un dia o d'hores, que no han estat ni tan sols preparats des dels centres de treball sinó que es decreten a toc de xiulet. Aquestes escenificacions només són idònies com a campanya de màrqueting parlamentària dels seus promotors. Es tracta de fet d'una línia d'Estat, de l'estat espanyol, amb discurs del Rei en l'ONU inclòs, coincidint amb la fi anunciada d'una fase del conflicte.

 

Per això, no secundem com a organització la convocatòria, sense perjudici de la decisió de cada afiliat de secundar-la o no. Dit això, en els centres de treball on una majoria decideixi secundar la convocatòria, cridem als afiliats del SUT a mantenir la unitat de la plantilla i a secundar-la també per fer-la efectiva.

 

El món capitalista avança a través de l'exacerbació de la guerra comercial cap a la generalització de la militarització i dels conflictes pels mercats. Al mateix temps, el món capitalista avança cap a un redoblament de l'explotació i a la multiplicació de la massa d'aturats.

 

Per poder fer front a aquesta tendència i les seves conseqüències, necessitem com a classe obrera teixir una organització realment arrelada en els centres de treball que es mobilitzi per la lluita intransigent classista per la defensa tant dels interessos locals com internacionals de la classe obrera, que rebutgi recolzar-se ni fer costat a cap fracció de la burgesia ni a cap agenda parlamentària o nacionalista. Llavors haurem guanyat primer la condició sense la qual estem condemnats a ser peons de tal o tal altra fracció de la burgesia, haurem guanyat la independència de classe.

 

Només llavors podrem oposar-nos amb força als atropellaments en els centres de treball, a les retallades de condicions, a la militarització de la societat i a les guerres de la burgesia. Aquest és un procés no exempt de dificultats, contra corrent i fora de dreceres escèniques parlamentàries, però és l'únic camí que pot portar a la represa de la lluita de classe.

 

 

 

Contra l'explotació del treball assalariat, el capitalisme, i les seves guerres, recuperem el sindicalisme de classe i l'internacionalisme proletari!