Los trabajadores de UDON se están organizando en torno a la sección sindical de Solidaridad y Unidad de los Trabajadores (SUT) para reclamar la mejora de sus condiciones de trabajo. Se ha conseguido frenar la imposición unilateral de las vacaciones y organizar la resistencia contra la obligación de realizar horas extras sistemáticas y para poder comer caliente en jornadas de más de 5 horas, además de reclamar la readmisión de los 4 compañeros despedidos. Esto es intolerable para Jordi Vidal, gerente de UDON, y para sus amigos, que han emprendido una SANTA CRUZADA para erradicar la semilla de la solidaridad y el compañerismo.
La primera oleada de sanciones y despidos realizada en marzo, llevada a cabo con insultos y documentos inventados, se interrumpió temporalmente después de las acciones sindicales realizadas en varios centros y de una sentencia que admitía la intención de la empresa de impedir el desarrollo de la sección sindical. Pero la dirección de UDON, cual mandarín en su palacio de la Ciudad Prohibida, sigue empeñada en construir un Imperio de Fideos donde los trabajadores sólo puedan bajar la cabeza y trabajar como bestias, y donde cualquier conato de organización o muestra de solidaridad sea reprimido con el ahínco de los mejores tiempos del imperio patronal.
La gota que colmó el vaso fue ver que, pese a la campaña de aislamiento y la represión anti-sindical, otra compañera más decidió plantarse para luchar por las condiciones de los trabajadores. La respuesta de la empresa: cambio de centro de la trabajadora recién afiliada obligándola a trabajar domingo (día de descanso reconocido por contrato), sanción de tres días de empleo y sueldo, y despido disciplinario de la portavoz de la sección sindical de SUT.
¡Compañeros, hay que parar los abusos de la Patronal!
Hoy parecen muy fuertes, pero detrás de estas demostraciones de despotismo está escondida la inconfesable debilidad de la Patronal. Esta debilidad que se esfuerzan tanto en encubrir, difundiendo en todas partes y por todos los medios que no hay posibilidad de resistencia organizada y lucha contra la Patronal en las trincheras del centro de trabajo. No nos pueden eliminar porque viven de la explotación de nuestro trabajo y, por ello, la lucha de la clase obrera debe renacer y renacerá, cual ave fénix, con más fuerza por los golpes recibidos y las experiencias adquiridas. Esta debilidad suya es nuestra fuerza: nosotros lo hacemos todo, nosotros levantamos su mundo y nosotros nos lo podemos llevar por delante.
No han podido soportar que otra trabajadora más se haya “contaminado” (expresión literal de la empresa) demostrando con eso el inconfesable miedo que tienen a la extensión de la hiedra de la solidaridad y el compañerismo que amenaza cada vez con más fuerza a su Imperio del terror y la explotación.
Pero todas las murallas chinas que intenten levantar para proteger su Imperio son incapaces de parar la extensión de la lucha de la clase obrera y el desarrollo de la única alternativa real al agobio, la desesperación y el aislamiento que la Patronal nos impone. Esta es una lucha que no es de un día y que está llena de sacrificios. ¿Pero no está llena de sacrificios también la existencia a la que estamos condenados en el capitalismo? ¿No nos lo demuestra a cada paso la Patronal y sus Estados? Es una lucha en la que no tenemos nada que perder más que nuestras cadenas.
Cada día más compañeros van sintiendo la necesidad de organizarse para resistir y defenderse de los abusos del enemigo de clase y éste ciertamente no nos dejará otra opción. En este hecho y en la extensión de las luchas y la solidaridad de clase está el germen de nuestra fuerza futura y de una verdadera lucha de ofensiva POR LA ABOLICIÓN DEL TRABAJO ASALARIADO.
CONVOCAMOS UNA CONCENTRACIÓN DE APOYO A LOS DESPEDIDOS Y SANCIONADOS EL DOMINGO 10 DE JUNIO A LAS 13H EN UDON BORN (Princesa 23 esquina Montcada)
¡Acudid!
Croada Anti-Sindical a UDON
Els treballadors de UDON s'estan organitzant al voltant de la secció sindical de Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) per reclamar la millora de les seves condicions de treball. S'ha aconseguit frenar la imposició unilateral de les vacances i organitzar la resistència contra l'obligació de fer hores extres sistemàtiques i per poder menjar calent en jornades de més de 5 hores, a més de reclamar la readmissió dels 4 companys acomiadats. Això és intolerable per Jordi Vidal, gerent de UDON, i per als seus amics, que han emprès una SANTA CROADA per erradicar la llavor de la solidaritat i el companyerisme.
La primera onada de sancions i acomiadaments realitzada al març, duta a terme amb insults i documents inventats, es va interrompre temporalment després de les accions sindicals realitzades en diversos centres i d'una sentència que admetia la intenció de l'empresa d'impedir el desenvolupament de la secció sindical. Però la direcció de UDON, com mandarí en el seu palau de la Ciutat Prohibida, segueix obstinada a construir un imperi de Fideus on els treballadors només puguin baixar el cap i treballar com a bèsties, i on qualsevol conat d'organització o mostra de solidaritat sigui reprimit amb l'ànsia dels millors temps de l'imperi patronal.
La gota que va fer vessar el got va ser veure que, tot i la campanya d'aïllament i la repressió anti-sindical, una altra companya més va decidir plantar-se per lluitar per les condicions dels treballadors. La resposta de l'empresa: canvi de centre de la treballadora recentment afiliada obligant-la a treballar diumenge (dia de descans reconegut per contracte), sanció de tres dies de sou i feina, i acomiadament disciplinari de la portaveu de la secció sindical de SUT.
Companys, cal parar els abusos de la Patronal!
Avui semblen molt forts, però darrere d'aquestes demostracions de despotisme està amagada la inconfessable debilitat de la Patronal. Aquesta debilitat que s'esforcen tant en encobrir, difonent a tot arreu i per tots els mitjans que no hi ha possibilitat de resistència organitzada i lluita contra la Patronal a les trinxeres del centre de treball. No ens poden eliminar perquè viuen de l'explotació del nostre treball i, per això, la lluita de la classe obrera ha de renéixer i renaixerà, com au fènix, amb més força pels cops rebuts i les experiències adquirides. Aquesta debilitat seva és la nostra força: nosaltres ho fem tot, nosaltres aixequem el seu món i nosaltres ens el podem emportar per davant.
No han pogut suportar que una altra treballadora més s'hagi "contaminat" (expressió literal de l'empresa) demostrant amb això la inconfessable por que tenen a l'extensió de l'heura de la solidaritat i el companyerisme que amenaça cada vegada amb més força al seu Imperi del terror i l'explotació.
Però totes les muralles xineses que intentin aixecar per protegir el seu Imperi són incapaces d'aturar l'extensió de la lluita de la classe obrera i el desenvolupament de l'única alternativa real a l'angoixa, la desesperació i l'aïllament que la Patronal ens imposa. Aquesta és una lluita que no és d'un dia i que està plena de sacrificis. Però no és plena de sacrificis també l'existència a la qual estem condemnats en el capitalisme? No ens ho demostra a cada pas la Patronal i els seus Estats? És una lluita en la qual no tenim res a perdre més que les nostres cadenes.
Cada dia més companys van sentint la necessitat d'organitzar-se per resistir i defensar-se dels abusos de l'enemic de classe i aquest certament no ens deixarà una altra opció. En aquest fet i en l'extensió de les lluites i la solidaritat de classe hi ha el germen de la nostra força futura i d'una veritable lluita d'ofensiva PER L'ABOLICIÓ DEL TREBALL ASSALARIAT.
CONVOQUEM UNA CONCENTRACIÓ DE SUPORT ALS ACOMIADATS I SANCIONATS DIUMENGE 10 DE JUNY A LES 13H A UDON BORN (Princesa 23 cantonada Montcada)
¡Acudiu!