Novedades


Designed by:
SiteGround web hosting Joomla Templates

A tota la classe obrera

Si a qualsevol de nosaltres algú ens fiqués la mà a la butxaca per treure'ns la cartera, li deixaríem que ens robés sense oposar-nos-hi? Evidentment no, però, llavors... per què hem de permetre que la Patronal ens robi el nostre temps, el nostre salari, les nostres condicions, la nostra vida i la dels nostres?
Pot ser que sols no poguéssim evitar que ens treguin la cartera en el primer exemple i el mateix passa a la feina, però col·lectivament podem parar els peus a l'empresari: l'acció organitzada i decidida dels treballadors pot permetre'ns plantar cara als abusos de la Patronal. Això és el que estan fent els companys acomodadors de l'Auditori de Barcelona i per això la seva lluita reclama tot el suport de la resta de la classe obrera.

“la Llei ens burla i l’Estat oprimeix i sangra al productor, ens dóna drets irrisoris, no hi ha deures del senyor”

Aquesta estrofa de La Internacional descriu bé el que ha passat el dijous 21 de maig de 2015 quan els Mossos d'Esquadra han desallotjat el piquet informatiu conformat per vaguistes i treballadors solidaris que havien acudit de diverses empreses. El motiu no era ni tan sols cap pretès "dret al treball" (eufemisme per al "dret a rebentar la vaga") ja que el 100% de la plantilla dels acomodadors segueix la vaga indefinida. El motiu formal era garantir l'"espectacle". Però quina cultura pot néixer de l'explotació del treball assalariat, de la subcontractació i de la repressió policial? L'única cultura és una cultura tòxica i podrida, la cultura del Capital i de la militarització de la societat. El motiu real era garantir el negoci i que L'Auditori pogués realitzar el concert amb policia privada a l'interior substituint als vaguistes i això és el que va imposar a l'exterior la policia pública: l'Estat al servei de la Patronal. Aquest dijous els Mossos han exercit la violència directa contra els treballadors per emparar l'esclavitud i el robatori, han mostrat per enèsima vegada el seu veritable rostre.
 El lliure desenvolupament de la relació de forces entre els assalariats i la Patronal es posaria inevitablement a favor de la classe assalariada ja que som l'aclaparadora majoria i som els que produïm el seu guany: si nosaltres parem, els nostres xucla-sangs no poden seguir vivint del nostre treball. Per això, la Patronal necessita una força que controli, il·legalitzi i reprimeixi les reivindicacions dels assalariats. Aquesta força és l'Estat burgès amb els seus tribunals, Policia, Exèrcit, Seguretat Social, Sistema Educatiu, etc. que són els encarregats de encadenar als treballadors al jou de l'explotació, de la impotència i de la resignació.
 Quan diem que l'Estat està al servei de la Patronal, ho diem perquè és la crua realitat amb la qual topem una vegada sí i una altra també... Mentre subsisteixi el treball assalariat i la llei del valor, la "democràcia" (orgànica, parlamentària o popular) consisteix i consistirà només en això: és el teatre impúdic pel qual l'interès de la burgesia es disfressa d'interès general mentre que els interessos de la classe obrera es proscriuen i es posen al marge de la llei.


El dret és la força per imposar-lo

És igual que es reconegui formalment el dret de vaga, són igual els rius de tinta altisonants sobre el dret a no ser substituït: a l'hora de la veritat els mercenaris públics i privats de la Patronal són allà per imposar l'esquirolatge extern o per realitzar-lo ells mateixos. Un cos policial és un piquet de la Patronal...
    
Només se’n pot treure una lliçó: tot això és paper mullat si no tenim la força per fer-lo valer. L'oxigen de la lluita obrera és la seva extensió: l'extensió de la solidaritat, la paralització de la producció a gran escala.
Durant unes hores el piquet informatiu va defensar el seu dret a que ningú realitzés les seves funcions mentre es troba declarada la vaga, contra els cants de sirena d'uns i les amenaces velades d'altres, i això és una fita que ningú pot arrabassar als treballadors. Tampoc se'ns pot arrabassar la decisió i fortalesa demostrada pels vaguistes en els 22 dies que dura la vaga: seguirem lluitant.

-TOTS A FIXOS A L'EMPRESA PRINCIPAL.
-FORA LES SUBCONTRACTES I ETT'S.
-PROU PERÍODES DE PROVA FRAUDULENTS I PROU CONTRACTES TEMPORALS.
-PROU REPRESÀLIES ANTISINDICALS I CONTRA LES RECLAMACIONS DELS TREBALLADORS.

Per l’extensió de la lluita a tots els serveis subcontractats i sectors!
La nostra millor arma és la solidaritat!

 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A toda la clase obrera

¿Si a cualquiera de nosotros alguien nos metiera la mano en el bolsillo para quitarnos la cartera, le dejaríamos que nos robara sin oponernos a ello? Evidentemente no, pero, entonces... ¿por qué debemos permitir que la Patronal nos robe nuestro tiempo, nuestro salario, nuestras condiciones, nuestra vida y la de los nuestros?
Puede que solos no pudiéramos evitar que nos quiten la cartera en el primer ejemplo y lo mismo ocurre en el trabajo, pero colectivamente podemos parar los pies al empresario: la acción organizada y decidida de los trabajadores puede permitirnos plantar cara a los abusos de la Patronal. Esto es lo que están haciendo los compañeros acomodadores de L’Auditori de Barcelona y por esto su lucha reclama todo el apoyo del resto de la clase obrera.

“la Ley nos burla y el Estado oprime y sangra al productor, nos da derechos irrisorios, no hay deberes del señor”

Esta estrofa de La Internacional describe bien lo que ha sucedido el jueves 21 de mayo de 2015 cuando los Mossos de Esquadra han desalojado el piquete informativo conformado por huelguistas y trabajadores solidarios que habían acudido de varias empresas. El motivo no era ni siquiera ningún pretendido “derecho al trabajo” (eufemismo para el “derecho a reventar la huelga”) dado que el 100% de la plantilla de los acomodadores sigue la huelga indefinida. El motivo formal era garantizar el “espectáculo”. ¿Pero qué cultura puede nacer de la explotación del trabajo asalariado, de la subcontratación y de la represión policial? La única cultura es una cultura tóxica y podrida, la cultura del Capital y de la militarización de la sociedad. El motivo real era garantizar el negocio y que L’Auditori pudiera realizar el concierto con policía privada en el interior sustituyendo a los huelguistas y esto es lo que impuso en el exterior la policía pública: el Estado al servicio de la Patronal. Este jueves los Mossos ejercieron la violencia directa contra los trabajadores para amparar la esclavitud y el robo, mostraron por enésima vez su verdadero rostro.
El libre desarrollo de la relación de fuerzas entre los asalariados y la Patronal se pondría inevitablemente a favor de la clase asalariada dado que somos la aplastante mayoría y somos los que producimos su ganancia: si nosotros paramos, nuestros chupa-sangres no pueden seguir viviendo de nuestro trabajo. Por esto, la Patronal necesita una fuerza que controle, ilegalice y reprima las reivindicaciones de los asalariados. Esta fuerza es el Estado burgués con sus Tribunales, Policía, Ejército, Seguridad Social, Sistema Educativo, etc. que son los encargados de engrilletar a los trabajadores al yugo de la explotación, de la impotencia y de la resignación.
Cuando decimos que el Estado está al servicio de la Patronal, lo decimos porque es la cruda realidad con la que chocamos una vez sí y otra también... Mientras subsista el trabajo asalariado y la ley del valor, la “democracia” (orgánica, parlamentaria o popular) consiste y consistirá sólo en esto: es el teatro impúdico por el cual el interés de la burguesía se disfraza de interés general mientras que los intereses de la clase obrera se proscriben y se ponen al margen de la ley.


El derecho es la fuerza para imponerlo


Da igual que se reconozca formalmente el derecho de huelga, dan igual los ríos de tinta altisonantes sobre el derecho a no ser sustituido: a la hora de la verdad los mercenarios públicos y privados de la Patronal están allí para imponer el esquirolaje externo o para realizarlo ellos mismos. Un cuerpo policial es un piquete de la Patronal.


Sólo se puede sacar una lección: todo esto es papel mojado si no tenemos la fuerza para hacerlo valer. El oxígeno de la lucha obrera es su extensión: la extensión de la solidaridad, la paralización de la producción a gran escala.
Durante unas horas el piquete informativo defendió su derecho a que nadie realizara sus funciones mientras se encuentra declarada la huelga, contra los cantos de sirena de unos y las amenazas veladas de otros, y esto es un logro que nadie puede arrebatar a los trabajadores. Tampoco se nos puede arrebatar la decisión y fortaleza demostrada por los huelguistas en los 22 días que dura la huelga: seguiremos luchando.

-TODOS A FIJOS EN LA EMPRESA PRINCIPAL
-FUERA LAS SUBCONTRATAS Y ETT'S
-BASTA DE PERIODOS DE PRUEBA FRAUDULENTOS Y BASTA DE CONTRATOS TEMPORALES
-BASTA DE REPRESALIAS ANTISINDICALES Y CONTRA LAS RECLAMACIONES DE LOS TRABAJADORES.

Per l’extensió de la lluita a tots els serveis subcontractats i sectors!
La nostra millor arma: la solidaritat!

 

 

SUT , Powered by Joomla! and designed by SiteGround web hosting