(Més avall en català)
Los trabajadores y trabajadoras de las tres subcontratas de atención al visitante (Silicia, Magmacultura y Palacios y Museos) empezaron una huelga indefinida el pasado miércoles 26 de febrero de 2025.
Mientras el museo controla con precisión la temperatura y humedad a las que están expuestas sus obras, los trabajadores y trabajadoras de carne y hueso de todas las subcontratas están obligados a estar en posiciones expuestas a corrientes de aire en invierno, sin climatización, sin ropa de abrigo adecuada en invierno, pero con americana en verano y a aguantar hasta 9 horas al día de pie. ¿Qué cultura puede crecer sobre la base de la explotación y el atropello a las condiciones de trabajo y de vida?
Esta situación es común en muchos centros de trabajo, donde los trabajadores somos menos que meros objetos. Es contra estos abusos que se empezaron a organizar los trabajadores de las tres subcontratas organizados en el sindicato de clase SUT y a poner encima de la mesa la tabla reivindicativa:
- Climatización adecuada a la estación y fin de posiciones en corrientes de aire. Vestuario adecuado para las condiciones de frío y calor.
- Basta de posiciones estáticas y de pie toda la jornada: Sillas ergonómicas y rotación.
- Consolidación de jornada de toda la plantilla.
- Más personal, especialmente en fin de semana.
- Descanso efectivo de 20 minutos por jornadas de cinco horas. Actualmente con la falta de personal, si hay que dejar solo el espacio, en realidad no podemos descansar 20 minutos.
- Aplicación del Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya y reconocimiento de la categoría de informadores.
- Pago del plus festivo y compensación por festivo trabajado.
- Fin de la imposición de las vacaciones.
- Desglose de los conceptos de la nómina.
- Cumplimiento de la desconexión digital.
- Fin de los contratos temporales.
- Fin del acoso y amenazas, tanto por escrito como verbales, presenciales o por teléfono.
- ¡Todos fijos de la empresa principal!
Superación del subcorporativismo impuesto por la empresa principal
La subcontratación es una herramienta para que las empresas principales impongan unas condiciones a la baja e intentar dividir a los compañeros de un mismo centro como si no tuviésemos las mismas problemáticas y como si el origen del problema no fuera el mismo: que la ganancia de las empresas sale de nuestra fuerza de trabajo y por lo tanto siempre tienen un buen motivo para querer apretarnos incluso más de lo que la propia ley ya les permite.
Con esta división pretenden además que nos consideremos extraños entre compañeros, para evitar que sumemos fuerzas. Por eso, cuando los primeros trabajadores se empezaron a organizar y vinieron al sindicato se hizo una labor activa previa de hablar con compañeros de otras subcontratas, venir con más compañeros al sindicato, elaborar la tabla reivindicativa y sumar fuerzas para mejorar sus condiciones. Esto por sí solo es una victoria: en el museo se ha roto con el subcorporativismo y los trabajadores se han unido para tener más fuerza para reclamar las mejoras que necesitan.
Actuación antisindical e hipocresía del museo
Antes de empezar la huelga se han mantenido reuniones del comité de huelga con las subcontratas y con el propio museo, pero no aportaron soluciones a los puntos de la tabla revindicativa.
Hasta la fecha, la actuación del museo se ha basado en negar la realidad e intentar esconder el hecho de que los problemas son comunes a las tres subcontratas. El día después de recibir la comunicación de la huelga, el museo rompió el contrato con Magmacultura con la intención de mermar las fuerzas de la huelga, pero precisamente porque es un problema real que afecta a todos los trabajadores, esto no solo no ha parado la huelga, sino que ha reafianzado la necesidad de hacerla.
El primer día de huelga el museo abrió aumentando el número de seguridad privada y poniéndolos a hacer funciones de informador.
Es verdaderamente sorprendente la esquizofrenia en la que puede vivir la Dirección del Museo del Arte Prohibido que por un lado tiene un discurso y de la otra utiliza cuerpos de seguridad privada para sustituir a los huelguistas, al estilo de los camisas negras en Italia y en España o de los procedimientos gangsteriles con los cuales se sometió al sindicalismo en EE.UU., a principios de siglo XX.
Así, a pesar del marketing anti-represivo, los visitantes del Museo del Arte Prohibido eran recibidos por un vigilante de seguridad privada que, con la porra en la cintura, les daba los folletos y les explicaba la visita.
En paralelo, la directora de comunicación buscaba gente por la calle para que entrasen y fingir que podían mantener el museo abierto con normalidad, obteniendo como respuesta que se solidarizaban con la huelga y no querían entrar.
Al día siguiente el museo tuvo que rendirse a la evidencia de que no hay trabajadores porque están todos en huelga y cerrar las puertas.
La solidaridad y el compañerismo, ¡nuestra mejor arma!
En los piquetes, los compañeros y compañeras de Palacios y Museos y de Silicia, tienen el apoyo de sus compañeros de Magmacultura que vienen cada día a apoyar la lucha, aunque estén reubicados en otros centros.
Trabajadores y trabajadoras afiliados al sindicato de más de veinte empresas diferentes están viniendo a apoyar los piquetes informativos.
Los trabajadores en huelga son nuestros compañeros y compañeras, no están solos y apoyaremos en los piquetes y con la caja de resistencia todo el tiempo que sea necesario.
¡Nuestra mejor arma, la solidaridad!
(per llegir en català, fer clic a "Leer más")
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Els treballadors i les treballadores de les tres subcontractes d'atenció al visitant (Silícia, Magmacultura i Palaus i Museus) van començar una vaga indefinida el passat dimecres 26 de febrer de 2025.
Mentre el museu controla amb precisió la temperatura i humitat a què estan exposades les seves obres, els treballadors i treballadores de carn i os de totes les subcontractes estan obligats a estar en posicions exposades a corrents d'aire a l'hivern, sense climatització, sense roba d'abric adequada a l'hivern, però amb americana a l'estiu i a aguantar fins a 9 hores al dia. Quina cultura pot créixer sobre la base de l'explotació i l'atropellament a les condicions de treball i de vida?
Aquesta situació és comuna a molts centres de treball, on els treballadors som menys que mers objectes. És contra aquests abusos que es van començar a organitzar els treballadors de les tres subcontractes organitzats al sindicat de classe SUT ia posar damunt la taula la taula reivindicativa:
- Climatització adequada a l'estació i final de posicions en corrents d'aire. Vestuari adequat per a les condicions de fred i calor.
- Prou de posicions estàtiques i dempeus tota la jornada: cadires ergonòmiques i rotació.
- Més personal, especialment en cap de setmana.
- Descans efectiu de 20 minuts per jornades de cinc hores. Actualment amb la falta de personal, si s'ha de deixar sol l'espai, en realitat no podem descansar 20 minuts.
- Aplicació del Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya i reconeixement de la categoria d'informadors.
- Pagament del plus festiu i compensació per festiu treballat.
- Fi de la imposició de les vacances.
- Desglossament dels conceptes de la nòmina.
- Compliment de la desconnexió digital.
- Fi de los contractes temporals.
- Fi de l'assetjament i amenaces, tant per escrit com verbals, presencials o per telèfon.
- Tots a fixes de l'empresa principal!
Superació del subcorporativisme imposat per l'empresa principal
La subcontractació és una eina perquè les empreses principals imposin unes condicions a la baixa i intentar dividir els companys d'un mateix centre com si no tinguéssim les mateixes problemàtiques i com si l'origen del problema no fos el mateix: que el guany de les empreses surt de la nostra força de treball i per tant sempre tenen un bon motiu per voler pressionar-nos fins i tot més del que el.
Amb aquesta divisió pretenen a més que ens considerem estranys entre companys, per evitar que sumim forces. Per això, quan els primers treballadors es van començar a organitzar i van venir al sindicat, es va fer una tasca activa prèvia de parlar amb companys d'altres subcontractes, venir amb més companys al sindicat, elaborar la taula reivindicativa i sumar forces per millorar-ne les condicions. Això per si mateix és una victòria: al museu s'ha trencat amb el subcorporativisme i els treballadors s'han unit per tenir més força per reclamar les millores que necessiten.
Actuació antisindical i hipocresia del museu
Abans de començar la vaga s'han mantingut reunions del comitè de vaga amb les subcontractes i amb el museu, però no van aportar solucions als punts de la taula revindicativa.
Fins ara, l'actuació del museu s'ha basat a negar la realitat i intentar amagar el fet que els problemes són comuns a les tres subcontractes. L'endemà de rebre la comunicació de la vaga, el museu va trencar el contracte amb Magmacultura amb la intenció de minvar les forces de la vaga, però precisament perquè és un problema real que afecta tots els treballadors, això no només no ha parat la vaga, sinó que ha refermat la necessitat de fer-la.
El primer dia de vaga el museu va obrir augmentant el nombre de seguretat privada i els va posar a fer funcions d'informador.
És veritablement sorprenent l'esquizofrènia en què pot viure la Direcció del Museu de l'Art Prohibit que per una banda té un discurs i de l'altra utilitza cossos de seguretat privada per substituir els vaguistes, l'estil dels camises negres a Itàlia ia Espanya o dels procediments gangsterils amb què es va sotmetre al sindicalisme als Estats Units.
Així, malgrat el màrqueting antirepressiu, els visitants del Museu de l'Art Prohibit eren rebuts per un vigilant de seguretat privada que, amb la porra a la cintura, els donava els fulletons i els explicava la visita.
En paral·lel, la directora de comunicació buscava gent pel carrer perquè entressin i fingir que podien mantenir el museu obert amb normalitat, obtenint com a resposta que se solidaritzaven amb la vaga i no volien entrar.
L'endemà el museu va haver de rendir-se a l'evidència que no hi ha treballadors perquè tots estan en vaga i tancar les portes.
La solidaritat i el companyerisme, la nostra millor arma!
Als piquets, els companys i companyes de Palaus i Museus i de Silicia, tenen el suport dels seus companys de Magmacultura que vénen cada dia a recolzar la lluita, encara que estiguin reubicats en altres centres.
Treballadors i treballadores afiliats al sindicat de més de vint empreses diferents venen a recolzar els piquets informatius.
Els treballadors en vaga són els nostres companys i companyes, no estan sols i recolzarem els piquets i amb la caixa de resistència tot el temps que sigui necessari.
La nostra millor arma, la solidaritat!