La publicació de la resolució de concurs de trasllat LEN/002/16 al desembre del 2016 va comportar que s’oferissin les places d’educador d’educació especial (EEE), ocupades majoritàriament per personal interí (en un 85,49%, segons la pròpia Generalitat, i que a més, en molts casos, porta molts anys en aquesta situació), al personal fix laboral autonòmic.
Al no oferir-se al personal interí, entre ell el qui actualment ocupa les places, en cas de que algun treballador fix demani la plaça d’un EEE interí, aquest es veurà al carrer sense indemnització al final de curs (el 31 d’agost). A això s’hi suma, a més, que per accedir a les places es requereix al personal fix no titulat que realitzi un examen en el que es poden portar apunts, mentre que a partir de l’1 de setembre s’exigirà l’obtenció d’un títol específic a tot el personal que s’incorpori a partir de llavors, incloent els interins que ara s’acomiadin i després es puguin tornar a nomenar.
Aquest moviment, que no és una excepció, persegueix buidar de personal fix certs sectors de l’administració (conserges, auxiliars, etc.), que es consideren més fàcilment externalitzables, oferint-los el trasllat a d’altres sectors on el número d’interins és molt alt, de manera que quan se’n buidi un número substancial de fixos, el següent pas pugui ser licitar-los en forma de lots d’escoles (servei de consergeria, d’auxiliars, etc.), tal com ja es fa actualment amb la neteja, el servei de menjador, vetlladors, etc., i com l’administració pretén fer en molts altres sectors en un futur proper.
Com hem arribat a aquesta situació?
Des de Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) creiem que aquesta situació, com moltes d’altres, no és una fatalitat, i que podem i hem d’organitzar-nos per enfrontar-la, però que per fer-ho cal que entenguem també que aquests atacs, com en general la rebaixa sistemàtica de les condicions de treball de la classe obrera a l’Estat espanyol, es donen de la mà i amb la col·laboració activa dels sindicats subvencionats (o millor dit empreses de serveis sindicals: CCOO, UGT, CATAC, etc.). En el cas dels EEE tant la publicació de la resolució, com de l’acord de les proves d’accés i el canvi en els requisits, porten la seva empremta. Només podrem afrontar amb possibilitats d’èxit aquest tipus de situacions si aconseguim organitzar-nos fora i contra les organitzacions subvencionades, que són els responsables últims i reals de les rebaixes que venim patint.
Acabem amb la temporalitat i la subcontractació
No fa tant de temps a les escoles i instituts tothom estava contractat per l’empresa o institució principal de forma indefinida. La subcontractació allibera a les empreses principals i a les institucions d’encarregar-se dels acomiadaments i de la contractació. Amb això, aconsegueixen rebaixar salaris, dificultar l’organització sindical, reduir plantilles. Tot això és un atac a les nostres condicions de treball i de vida.
La línia de la patronal és única: menys treballadors han de fer igual o més treball. La Patronal ens divideix entre subcontractats i no subcontractats, entre fixos i interins, per sectors, categories, etc. La nostra línia doncs també ha de ser única: hem de trencar amb aquesta divisió!
Què hem de fer davant aquesta situació?
Rebutjar aquestes divisions corporativistes: tots treballem al mateix centre i només unint les diferents lluites podrem pressionar a l’empresa principal per acabar amb la subcontractació i la contractació temporal fraudulenta És possible enfrontar-se a la subcontractació i a la temporalitat,però no serveixen els actes purament escènics d’un dia (promoguts per organitzacions especialitzades en donar-se bombo aprofitant les desgràcies dels demés), i menys encara amb el curs acabat, o una petició de reunió amb els responsables del Departament (perfectament conscients de la situació), com no serveixen les il·lusions en aquest o qualsevol altre gestor.No hi ha dreceres.
Mentrestant cal igualment que intentem defensar-nos davant dels atacs que patim, i per això DES DEL SUT VAM IMPUGNAR LA RESOLUCIÓ DEL CONCURS DE TRASLLAT ABANS DE QUE ACABÉS EL TERMINI (febrer de 2017) i actualment estem a l’espera de sentència. Tant si la sentència (que en qualsevol cas es podrà recórrer) ens dóna la raó com si no, calia fer aquest pas per intentar repel·lir l’atac, malgrat les poques esperances de que la justícia burgesa ens resolgui el problema.
El primer pas és oposar-nos a tots els abusos quotidians i organitzar-nos per plantar-los cara, posant-nos en contacte amb la resta de companys que tenen contractes fraudulents i reclamar que ens passin a indefinits. El segon és estendre la solidaritat i el companyerisme a ultrança. Organitzem col·lectivament el sindicat de classe, sense subvencions ni alliberats, estenent la lluita a tots els centres, empreses i sectors. Aquesta és la única forma amb la qual podrem plantar cara a la Patronal i l’Estat.