Inicio
La vaga de La Pedrera ha aconseguit els seus objectius
Desconvocada la vaga indefinida a La Pedrera
La plantilla de l’atenció al visitant va convocar vaga indefinida a partir del 22 de desembre de 2021 (inclòs) a través de la Secció Sindical de Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) i del propi sindicat per les problemàtiques i taula reivindicativa exposades que es poden trobar en aquesta notícia.
Després de 3 dies consecutius de vaga, l’Assemblea de Vaguistes ha decidit desconvocar la vaga amb efectes d’avui 24 de desembre a les 23h ja que l’empresa ha cedit i ha acceptat els següents punts:
- Augments sobre els salaris anuals:
- control de sales: 14.000 => 16.500 (+17,86%)
- venta d’entrades: 15.152,53 => 17.000 (+12,19%)
- coordinació: 18.493 => 20.000 (+8,15%)
- Abonament del plus del 60% en cas de treballar en festiu (a més del dia compensatori)
- Descans en caps de setmana alterns
- Remuneració de 20’ dins de l’hora de dinar
- Conversió a indefinits dels contractes temporals
D’aquesta manera es redueixen les diferències salarials entre categories, elevant les pitjor pagades a una quantitat substancialment superior a la del conveni sectorial amb augments del 17,86% i del 12,19% respectivament.
No volem amagar que segueixen sent salaris baixos pel volum de beneficis que obté La Pedrera i pel cost de la vida a Barcelona, però al mateix temps és obvi que és una millora substancial en relació a la situació anterior.
Més informació aquí.
Seguiment complet i l’intent de substitució de vaguistes
Com sempre, quan hi ha vaga l’empresa descobreix qui fa la feina realment necessària, la que realment mou el centre de treball, i intenta substituir els vaguistes utilitzant tots els que normalment no fan res mentre cobren sous més alts, corren a contractar nous treballadors per tal que facin d’esquirols, etc.
Davant del seguiment complet per part de la plantilla, l’empresa va recórrer a aquestes estratègies en el primer dia.
La vaga va començar el seu segon dia amb un requeriment de la Inspecció de Treball que instava a l’empresa a “restablir íntegrament el dret a la vaga dels treballadors vaguistes (...) cessant en la pràctica d’atribució de funcions de treballadors vaguistes a llocs d’altres departaments o grups professionals superiors, així com la de treballadors contractats amb posterioritat a la convocatòria de vaga.”. Cal notar que aquest requeriment s’emet “sense perjudici de la possible proposta de sanció que pugui correspondre” al tractar-se d’una infracció tipificada com a molt greu en l’article 8.10 LISOS castigada amb multes d’entre 7.000€ i 100.000€.
Més informació aquí.
La importància de la solidaritat de classe
La possibilitat de superar les tretes de l’empresa es troba en la solidaritat de classe.
En primer lloc, dins de la pròpia plantilla amb el suport massiu de les reivindicacions que afecten a les categories pitjor pagades.
En segon lloc, els piquets informatius han estat possibles gràcies a la participació del conjunt dels treballadors organitzats en el sindicat de classe Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT), independentment de l’empresa o del sector on treballen. És fonamental trencar les barreres artificials amb les que la burgesia ens intenta separar i aïllar en diferents empreses, sectors i categories per tal que no puguem ser prou forts per plantar-li cara.
En tercer lloc, la solidaritat dels propis visitants i dels treballadors que passaven pel piquet a peu de carrer. Tan uns com altres han col·laborat àmpliament amb la caixa de resistència per si la vaga s’allargava més. La solidaritat dels visitants, molts d’ells treballadors en els seus països d’origen, s’ha manifestat en la negativa a entrar a un centre en vaga i l’exigència de la devolució dels diners a La Pedrera.
Les decisions de l’assemblea de vaguistes
La Fundació Catalunya La Pedrera i la seva empresa testaferro han hagut de rendir-se a l’evidència de que no podien mantenir l’activitat malgrat les seves tretes, ni tan sols saltant-se el requeriment de la Inspecció, per falta de personal i pel rebuig general dels propis visitants.
En aquesta tessitura, l’empresa va prometre el dimarts al vespre que augmentaria els salaris de control de sales a 16.000€, els de venta d’entrades a 17.000€ i els de coordinació a 20.000€.
Quan al dia següent, tercer dia de vaga, els treballadors han començat a muntar el piquet, el Director ha sortit al carrer sorprenent-se de que la vaga continués.
El motiu és senzill, els vaguistes havien considerat insuficient el comunicat de l’empresa ja que deixava sense resoldre diversos punts de la taula reivindicativa i han decidit mantenir la convocatòria de vaga.
Després de diverses negociacions entre el Comitè de Vaga i l’Empresa durant el dia de vaga, l’empresa ha accedit als punts que encapçalen aquesta notícia i s’ha convocat una Assemblea general de vaguistes per valorar l’oferta de l’empresa. L’Assemblea de vaguistes ha decidit per unanimitat acceptar la proposta i desconvocar la vaga amb efectes de final del dia
Les empreses s’han hagut de rendir a l’evidència
Això és una demostració de la força de la classe obrera quan actua de forma organitzada. D’aquesta evidència ens hem de convèncer sectors cada cop més amplis de la classe obrera i a aquesta evidència hem de fer rendir sectors cada cop més amplis de la Patronal.
Contra la prepotència de la patronal, vaga indefinida!
Per l'extensió de la lluita a tots els centres, empreses i sectors!
La manifestación de denuncia y protesta por la falta de pasos y vías para peatones al Polígono Pratense corta el tráfico durante una hora / La manifestació de denúncia i protesta per la falta de passos i vies per vianants al Polígon Pratenc talla el tràns
Més avall en català
Compañeros y compañeras de varias empresas del Polígono junto con afiliados y afiliadas del sindicato se manifestaron el día 29 de noviembre desde la rotonda de la parada de ZAL | Riu Vell hasta la rotonda de entrada al Polígono Pratense para denunciar el estado de los accesos, la falta de pasos de peatones y carriles bicis y el peligro que todo ello conlleva para quienes tenemos que ir diariamente allí a que nos curtan la piel.
A la inseguridad que sufrimos en el trabajo los trabajadores asalariados, hay que añadir la inseguridad en los accesos y en el desplazamiento, donde también cada año muertos y heridos se suman a los compañeros y compañeras muertos en el puesto de trabajo.
El año pasado en el estado español, a pesar de todos los confinamientos y restricciones, más de 800 compañeros y compañeras fueron asesinados por la patronal en los mal llamados accidentes laborales. Una auténtica sangría deliberadamente ocultada por los medios de comunicación.
Si no presionamos, las administraciones no harán nada hasta que atropellen a alguien, e incluso ni así. Ésta es la importancia que dan a las vidas obreras. Al capital le da igual que nos atropellen yendo al trabajo, porque en el capitalismo nuestra fuerza de trabajo sólo es una mercancía más y, además, reemplazable sin pérdida.
Hemos trasladado la situación reiteradamente a todas las administraciones implicadas y lo seguiremos haciendo, aunque por ahora siguen sin tomar medidas. Con la manifestación del día 29 conseguimos parar el tráfico al Polígono Pratense y al ZAL2 durante una hora. Si les da igual que terminemos debajo de un camión cuando vamos al campo de explotación: ¡Les seguiremos parando sus camiones!
¡BASTA DE ACCIDENTES: ACCESOS SEGUROS YA!
¡ACCIDENTE LABORAL: TERRORISMO PATRONAL!
Más información aquí.
Companys i companyes de diverses empreses del Polígon juntament amb afiliats i afiliades del sindicat es van manifestar el dia 29 de novembre des de la rotonda de la parada de ZAL | Riu Vell fins a la rotonda d'entrada al Polígon Pratenc per denunciar l'estat dels accessos, la manca de passos de vianants i carrils bicis i el perill que tot això comporta per als que hem d'anar diàriament allà que ens curteixin la pell.
A la inseguretat que patim a la feina els treballadors assalariats, cal afegir la inseguretat als accessos i en el desplaçament, on també cada any morts i ferits se sumen als companys i companyes morts al lloc de treball.
L'any passat a l'estat espanyol, malgrat tots els confinaments i restriccions, més de 800 companys i companyes van ser assassinats per la patronal en els mal anomenats accidents laborals. Una autèntica sagnia deliberadament amagada pels mitjans de comunicació.
Si no pressionem, les administracions no faran res fins que atropellin algú, i fins i tot ni així. Aquesta és la importància que donen a les vides obreres. Al capital li és igual que ens atropellin anant a la feina, perquè en el capitalisme la nostra força de treball només és una mercaderia més i, a més, reemplaçable sense pèrdua.
Hem traslladat la situació reiteradament a totes les administracions implicades i ho seguirem fent, encara que per ara segueixen sense prendre mesures. Amb la manifestació del dia 29 vam aconseguir aturar el trànsit al Polígon Pratenc i al ZAL2 durant una hora. Si els és igual que acabem sota un camió quan anem al camp d'explotació: els seguirem parant els camions!
PROU ACCIDENTS: ACCESSOS SEGURS JA!
ACCIDENT LABORAL: TERRORISME PATRONAL!
Més informació aquí.
Manifestació de protesta i denúncia per la falta de passos i vies per a vianants al Polígon Pratenc / Manifestación de protesta y denuncia por la falta de pasos y vías para peatones al Polígono Pratense
DESPRÉS DE TOTS AQUESTS ANYS FINALMENT OBREN EL METRO DE LA L10 SUD, PERÒ I ELS PASSOS DE VIANANTS?
Creuar des de la parada de ZAL/Riu Vell al Polígon Pratenc, a banda de ser una odissea, comporta un risc de lesió i fins i tot mort pels qui treballem allà, degut a l'absència de passos de vianants i l'estat dels vorals, més encara si plou. Per què a més del risc que vivim als llocs de treball hem d’arriscar la vida per arribar-hi?
Els mal anomenats "accidents de treball", que no paren de créxier, no són en realitat més que assassinats patronals. Un terrorisme patronal que comporta una sagnia per a la classe obrera completament silenciada pels mitjans de comunicació, i que no només passa al lloc de treball sinó també anant a que ens hi curteixin la pell. La seguretat en el desplaçament és tan important com en el lloc de treball, i la patronal i el seu estat són els únics responsables de la inseguretat que patim.
Des del Sindicat SUT ja hem tingut diverses reunions amb l'AMB, l'Ajuntament del Prat i el Departament de Territori i Sostenibilitat, i sempre s’han tirat la pilota els uns als altres sense fer absolutament res. Les estacions s'han obert finalment (per fi) però no s'han habilitat passos de vianants, ni parades de bus addicionals per poder accedir sense risc d'atropellament al Polígon Pratenc i altres parts del ZAL i del ZAL-2.
L'obertura de les parades ha comportat un augment de vianants i les administracions no es posaran les piles fins que realment atropellin algú. Per això cal exigir la instal·lació de passos de vianants i la millora del camí de vianants d'accés al Polígon Pratenc.
MANIFESTACIÓ DE DENÚNCIA PER LA FALTA DE PASSOS I VIES PER A VIANANTS
Estació ZAL/Riu Vell (L-10 Sud)
29 de novembre de 2021 a les 14h
PER NO HAVER DE JUGAR-NOS LA VIDA PER ARRIBAR A LA FEINA!
DINS I FORA DE LA FEINA: ORGANITZEM-NOS EN EL SINDICAT DE CLASSE!
-----------------------------------------------------
DESPUÉS DE TODOS ESTOS AÑOS FINALMENTE ABREN EL METRO DE LA L10 SUD, PERO ¿Y LOS PASOS DE PEATONES?
Cruzar desde la parada de ZAL/Riu Vell al Polígono Pratense, aparte de una odisea, conlleva un riesgo de lesión e incluso muerte para quienes trabajamos allí, ante la ausencia de pasos de peatones y el estado de los arcenes, más todavía si llueve. ¿Por qué además del riesgo que vivimos en los puestos de trabajo tenemos que arriesgar la vida para llegar al tajo?
Los mal llamados "accidentes de trabajo", que no paran de crecer, no son en realidad más que asesinatos patronales. Un terrorismo patronal que conlleva una sangría constante para la clase obrera completamente silenciada por los medios de comunicación, y que no solo ocurre en el lugar de trabajo sino también yendo allí a que nos curtan la piel. La seguridad en el desplazamiento es tan importante como en el puesto de trabajo, y la patronal y su estado son los únicos responsables de la inseguridad que sufrimos.
Desde el Sindicato SUT hemos tenido varias reuniones con el AMB, el Ayuntamiento del Prat, y el Departament de Territori i Sostenibilitat, y siempre se han tirado la pelota unos a otros sin hacer absolutamente nada. Las estaciones se han abierto finalmente (por fin) pero no se han habilitado pasos de peatones, ni paradas de bus adicionales para acceder sin riesgo de atropello al Polígono Pratense y otras partes del ZAL y del ZAL2.
La apertura de las paradas ha conllevado un aumento de peatones y las administraciones no se pondrán las pilas hasta que realmente atropellen a alguien. Por ello debemos exigir la instalación de pasos de peatones y carriles bici y la mejora del camino peatonal de acceso al Polígono Pratense.
MANIFESTACIÓN DE DENUNCIA POR LA FALTA DE PASOS Y VÍAS PARA PEATONES
Estación ZAL/Riu Vell (L-10 Sud)
29 de noviembre de 2021 a las 14h
¡PARA NO TENER QUE JUGARNOS LA VIDA PARA LLEGAR AL TRABAJO!
DENTRO Y FUERA DEL TRABAJO: ¡ORGANICÉMONOS EN EL SINDICATO DE CLASE!
Convocatoria de huelga en Osventos Innovación en Servizos SL (Museo Etnológico y de las Culturas de Barcelona)
(més avall en català)
¿Si a cualquiera de nosotros alguien nos metiera la mano en el bolsillo para quitarnos la cartera, le dejaríamos que nos robara sin oponernos a ello? Evidentemente que no, pero, entonces... ¿por qué debemos permitir que nuestro empresario nos robe nuestro tiempo, nuestro salario, nuestras condiciones, nuestra vida y la de los nuestros?
No hay ninguna diferencia: un empresario es un ladrón de nuestro tiempo y de nuestra fuerza de trabajo. Y es precisamente de la parte de nuestro tiempo de Trabajo que no retribuye que saca su ganancia.
Esto se ve claramente en la subcontratación, las empresas principales le dan un presupuesto a las subcontratas y le abonan un precio por cada hora de nuestro trabajo del que después nosotros solo recibimos miserables migajas que no nos permiten ni llegar a fin de mes mientras la subcontrata se lleva la ganancia que no sale más que de nuestros riñones.
No contenta con el plusvalor que ya extrae de cada hora de trabajo que nosotros realizamos, la empresa Osventos Innovación en Servizos SL, que empezó a gestionar el Servicio de atención al público del Museo Etnológico y de las Culturas el 20 de marzo de 2021, no ha pagado todos los salarios correspondientes a las horas realizadas por contrato, a las horas extras, a los pluses de festivo, a los pluses por cubrir posiciones de una mayor categoría...¡En tan solo un mes y medio, la empresa debe a la plantilla más de 3.000 euros!
No contenta con robarnos parte de nuestros salarios, además ha elaborado unos calendarios con los que reduce nuestras jornadas, nos cambia turnos, y ni tan solo incorpora en los calendarios a los compañeros con contratos temporales...
Pero, precisamente porque no dejaríamos que nadie nos sacara la cartera del bolsillo, la plantilla de atención al visitante del Museo Etnológico y de las Culturas ha dicho basta.
La Sección Sindical de SUT en Osventos Innovación en Servizos SL ha convocado huelga para la Noche de los Museos durante toda la jornada (15 de mayo) para reclamar que la empresa abone las deudas salariales, para que elabore nóminas comprensibles que permitan corroborar bien lo que nos están pagando, la conversión a indefinidos de los compañeros que están fraudulentamente en contratos temporales ¡A igual trabajo iguales condiciones de trabajo!;para que la empresa cubra las vacantes que hay en el centro de trabajo cuando los compañeros tienen algún permiso o están de baja; para que elabore calendarios laborales anuales que respeten las horas que tenemos por contrato y las vacaciones que hemos solicitado ¡Estamos en el mes de mayo y más de la mitad de la plantilla no sabe cuándo va a disfrutar este año de sus vacaciones!
De esta situación no solamente es responsable la empresa Osventos, el Ayuntamiento de Barcelona por medio del ICUB, subcontrata los servicios del Museo al mejor postor, rebajando el presupuesto licitación tas licitación y adjudicándole el servicio a la empresa que se lo haga más barato. Después de haber pasado por el servicio las subcontratas Magmacultura y Ciut’art que se vieron obligadas a mejorar las condiciones de la plantilla por las huelgas que los trabajadores de los museos estábamos llevando a cabo organizados en el Sindicato SUT, el ICUB ha decidido darle el servicio a una nueva empresa para que se encargue de rebajar nuestras condiciones. ¡El ICUB le ha adjudicado el servicio a la segunda empresa con la oferta económica más baja! ofreciéndole una rebaja del presupuesto del 5%... ¿de dónde sale esa rebaja? Claramente de las condiciones de trabajo de los trabajadores…y nuestras condiciones de trabajo no son más que nuestras condiciones de vida.
Por medio de la subcontratación el Museo se asegura tener a trabajadores y trabajadoras de tercera y cuarta categoría a los que va subastando cada dos años a ver quién los explota más barato. Además, de este modo se asegura que los trabajadores del mismo centro estemos divididos en diferentes subcontratas (atención al visitante, mantenimiento, limpieza, etc…), creando divisiones artificiales entre trabajadores contratados por el propio museo y subcontratados, entre temporales y fijos…
¡Compañeras y compañeros! Tenemos que romper con estos muros artificiales que nos intentan dividir para hacer caer nuestros salarios. Necesitamos organizarnos como un solo bloque, si nos enfrentamos todos juntos a los abusos a los que las subcontratas nos someten con el beneplácito y bajo la orden de la empresa principal podremos conseguir una mejora de nuestras condiciones laborales!
¡Basta de división entre fijos y subcontratados!
¡Todos a fijos de la empresa principal!
(más arriba en castellano)
Si a qualsevol de nosaltres algú ens fiqués la mà en la butxaca per a robar-nos la cartera, li deixaríem que ens robés sense oposar-nos-hi? Evidentment que no, però, llavors... per què hem de permetre que el nostre empresari ens robi el nostre temps, el nostre salari, les nostres condicions, la nostra vida i la dels nostres?
No hi ha cap diferència: un empresari és un lladre del nostre temps i de la nostra força de treball. I és precisament de la part del nostre temps de Treball que no retribueix que treu el seu guany.
Això es veu clarament en la subcontractació, les empreses principals li donen un pressupost a les subcontractes i li abonen un preu per cada hora del nostre treball del qual després nosaltres només rebem miserables engrunes que no ens permeten ni arribar a fi de mes mentre la subcontracta s'emporta el guany que no surt més que dels nostres ronyons.
No contenta amb el plusvalor que ja extreu de cada hora de treball que nosaltres realitzem, l'empresa Osventos Innovació en Servizos SL, que va començar a gestionar el Servei d'atenció al públic del Museu Etnològic i de les Cultures el 20 de març de 2021, no ha pagat tots els salaris corresponents a les hores realitzades per contracte, a les hores extres, als plusos de festiu, als plusos per cobrir posicions d'una major categoria...En tan sols un mes i mig, l'empresa deu a la plantilla més de 3.000 euros! No contenta amb robar-nos part dels nostres salaris, a més ha elaborat uns calendaris amb els quals redueix les nostres jornades, ens canvia torns, i ni tan sols incorpora en els calendaris als companys amb contractes temporals...
Però, precisament perquè no deixaríem que ningú ens tragués la cartera de la butxaca, la plantilla d'atenció al visitant del Museu Etnològic i de les Cultures ha dit basta.
La Secció Sindical de SUT en Osventos Innovació en Servizos SL ha convocat vaga per a la Nit dels Museus durant tota la jornada (15 de maig) per a reclamar que l'empresa aboni els deutes salarials, perquè elabori nòmines comprensibles que permetin corroborar bé el que ens estan pagant, la conversió a indefinits dels companys que estan fraudulentament en contractes temporals ¡A igual treball iguals condicions de treball!; perquè l'empresa cobreixi les vacants que hi ha en el centre de treball quan els companys tenen algun permís o estan de baixa; perquè elabori calendaris laborals anuals que respectin les hores que tenim per contracte i les vacances que hem sol·licitat ¡Estem el mes de maig i més de la meitat de la plantilla no sap quan gaudirà aquest any de les seves vacances!
D'aquesta situació no solament és responsable l'empresa Osventos, l'Ajuntament de Barcelona per mitjà de l’ICUB, subcontracta els serveis del Museu al millor postor, rebaixant el pressupost licitació tas licitació i adjudicant-li el servei a l'empresa que li ho faci més barat. Després d'haver passat pel servei les subcontractes Magmacultura i Ciut’art que es van veure obligades a millorar les condicions de la plantilla per les vagues que els treballadors dels museus estàvem duent a terme organitzats en el Sindicat SUT, l’ICUB ha decidit donar-li el servei a una nova empresa perquè s'encarregui de rebaixar les nostres condicions. L’ICUB li ha adjudicat el servei a la segona empresa amb l'oferta econòmica més baixa! oferint-li una rebaixa del pressupost del 5%... d'on surt aquesta rebaixa? Clarament de les condicions de treball dels treballadors…i les nostres condicions de treball no són més que les nostres condicions de vida.
Per mitjà de la subcontractació el Museu s'assegura tenir a treballadors i treballadores de tercera i quarta categoria als quals va subhastant cada dos anys a veure qui els explota més barat. A més, d'aquesta manera s'assegura que els treballadors del mateix centre estiguem dividits en diferents subcontractes (atenció al visitant, manteniment, neteja, etc…), creant divisions artificials entre treballadors contractats pel propi museu i subcontractats, entre temporals i fixos…
Companyes i companys! Hem de trencar amb aquests murs artificials que ens intenten dividir per a fer caure els nostres salaris. Necessitem organitzar-nos com un sol bloc, si ens enfrontem tots junts als abusos als quals les subcontractes ens sotmeten amb el beneplàcit i sota l'ordre de l'empresa principal podrem aconseguir una millora de les nostres condicions laborals!
Prou divisió entre fixos i subcontractats!
Tots a fixos de l'empresa principal!
Presentación sábado 3 de abril: "La crisis capitalista de sobreproducción"
El capitalismo intenta detener la DEFLACIÓN y la CAÍDA DE LA TASA DE GANANCIA inyectando billones de euros y dólares a la circulación capitalista. Todo este capital no encuentra un lugar donde invertirse productivamente, hinchando la BURBUJA ESPECULATIVA.
La capitalización bursátil mundial batió el récord en 100 billones de dólares, hay un EXCESO DE LIQUIDEZ de más de 3 billones en Europa, los estados y empresas emiten DEUDA CON INTERÉS NEGATIVO, etc., y lo único que pueden hacer es seguir inyectando más capital a una economía drogadicta.
¿Cómo pretenden salir de su crisis capitalista?
El capitalismo está enredado en una gran contradicción que sólo puede superar temporalmente con la DESTRUCCIÓN de una parte del propio capital y multiplicando la EXPLOTACIÓN de la clase obrera.
¿Pero cuál es la situación de nuestra clase, de la clase obrera?
Más de 4 millones de parados oficiales, 3,5 millones de trabajadores en ERTE, retrasos en el cobro de prestaciones, prolongación de jornadas, horas extras sin pagar, aumento de los ritmos y las tareas, falta de asistencia médica, trabajar enfermos, desahucios, etc. NO PODEMOS SEGUIR DEJÁNDONOS PISAR.
Si el capitalismo sobrevive reventando a la clase obrera ¡QUE REVIENTE EL CAPITALISMO!
 Cartel presentación Crisis de sobreproducción.pdf | [ ] | 279 kB |