Inicio
La manifestación de denuncia y protesta por la falta de pasos y vías para peatones al Polígono Pratense corta el tráfico durante una hora / La manifestació de denúncia i protesta per la falta de passos i vies per vianants al Polígon Pratenc talla el tràns
Més avall en català
Compañeros y compañeras de varias empresas del Polígono junto con afiliados y afiliadas del sindicato se manifestaron el día 29 de noviembre desde la rotonda de la parada de ZAL | Riu Vell hasta la rotonda de entrada al Polígono Pratense para denunciar el estado de los accesos, la falta de pasos de peatones y carriles bicis y el peligro que todo ello conlleva para quienes tenemos que ir diariamente allí a que nos curtan la piel.
A la inseguridad que sufrimos en el trabajo los trabajadores asalariados, hay que añadir la inseguridad en los accesos y en el desplazamiento, donde también cada año muertos y heridos se suman a los compañeros y compañeras muertos en el puesto de trabajo.
El año pasado en el estado español, a pesar de todos los confinamientos y restricciones, más de 800 compañeros y compañeras fueron asesinados por la patronal en los mal llamados accidentes laborales. Una auténtica sangría deliberadamente ocultada por los medios de comunicación.
Si no presionamos, las administraciones no harán nada hasta que atropellen a alguien, e incluso ni así. Ésta es la importancia que dan a las vidas obreras. Al capital le da igual que nos atropellen yendo al trabajo, porque en el capitalismo nuestra fuerza de trabajo sólo es una mercancía más y, además, reemplazable sin pérdida.
Hemos trasladado la situación reiteradamente a todas las administraciones implicadas y lo seguiremos haciendo, aunque por ahora siguen sin tomar medidas. Con la manifestación del día 29 conseguimos parar el tráfico al Polígono Pratense y al ZAL2 durante una hora. Si les da igual que terminemos debajo de un camión cuando vamos al campo de explotación: ¡Les seguiremos parando sus camiones!
¡BASTA DE ACCIDENTES: ACCESOS SEGUROS YA!
¡ACCIDENTE LABORAL: TERRORISMO PATRONAL!
Más información aquí.
Companys i companyes de diverses empreses del Polígon juntament amb afiliats i afiliades del sindicat es van manifestar el dia 29 de novembre des de la rotonda de la parada de ZAL | Riu Vell fins a la rotonda d'entrada al Polígon Pratenc per denunciar l'estat dels accessos, la manca de passos de vianants i carrils bicis i el perill que tot això comporta per als que hem d'anar diàriament allà que ens curteixin la pell.
A la inseguretat que patim a la feina els treballadors assalariats, cal afegir la inseguretat als accessos i en el desplaçament, on també cada any morts i ferits se sumen als companys i companyes morts al lloc de treball.
L'any passat a l'estat espanyol, malgrat tots els confinaments i restriccions, més de 800 companys i companyes van ser assassinats per la patronal en els mal anomenats accidents laborals. Una autèntica sagnia deliberadament amagada pels mitjans de comunicació.
Si no pressionem, les administracions no faran res fins que atropellin algú, i fins i tot ni així. Aquesta és la importància que donen a les vides obreres. Al capital li és igual que ens atropellin anant a la feina, perquè en el capitalisme la nostra força de treball només és una mercaderia més i, a més, reemplaçable sense pèrdua.
Hem traslladat la situació reiteradament a totes les administracions implicades i ho seguirem fent, encara que per ara segueixen sense prendre mesures. Amb la manifestació del dia 29 vam aconseguir aturar el trànsit al Polígon Pratenc i al ZAL2 durant una hora. Si els és igual que acabem sota un camió quan anem al camp d'explotació: els seguirem parant els camions!
PROU ACCIDENTS: ACCESSOS SEGURS JA!
ACCIDENT LABORAL: TERRORISME PATRONAL!
Més informació aquí.
Manifestació de protesta i denúncia per la falta de passos i vies per a vianants al Polígon Pratenc / Manifestación de protesta y denuncia por la falta de pasos y vías para peatones al Polígono Pratense
DESPRÉS DE TOTS AQUESTS ANYS FINALMENT OBREN EL METRO DE LA L10 SUD, PERÒ I ELS PASSOS DE VIANANTS?
Creuar des de la parada de ZAL/Riu Vell al Polígon Pratenc, a banda de ser una odissea, comporta un risc de lesió i fins i tot mort pels qui treballem allà, degut a l'absència de passos de vianants i l'estat dels vorals, més encara si plou. Per què a més del risc que vivim als llocs de treball hem d’arriscar la vida per arribar-hi?
Els mal anomenats "accidents de treball", que no paren de créxier, no són en realitat més que assassinats patronals. Un terrorisme patronal que comporta una sagnia per a la classe obrera completament silenciada pels mitjans de comunicació, i que no només passa al lloc de treball sinó també anant a que ens hi curteixin la pell. La seguretat en el desplaçament és tan important com en el lloc de treball, i la patronal i el seu estat són els únics responsables de la inseguretat que patim.
Des del Sindicat SUT ja hem tingut diverses reunions amb l'AMB, l'Ajuntament del Prat i el Departament de Territori i Sostenibilitat, i sempre s’han tirat la pilota els uns als altres sense fer absolutament res. Les estacions s'han obert finalment (per fi) però no s'han habilitat passos de vianants, ni parades de bus addicionals per poder accedir sense risc d'atropellament al Polígon Pratenc i altres parts del ZAL i del ZAL-2.
L'obertura de les parades ha comportat un augment de vianants i les administracions no es posaran les piles fins que realment atropellin algú. Per això cal exigir la instal·lació de passos de vianants i la millora del camí de vianants d'accés al Polígon Pratenc.
MANIFESTACIÓ DE DENÚNCIA PER LA FALTA DE PASSOS I VIES PER A VIANANTS
Estació ZAL/Riu Vell (L-10 Sud)
29 de novembre de 2021 a les 14h
PER NO HAVER DE JUGAR-NOS LA VIDA PER ARRIBAR A LA FEINA!
DINS I FORA DE LA FEINA: ORGANITZEM-NOS EN EL SINDICAT DE CLASSE!
-----------------------------------------------------
DESPUÉS DE TODOS ESTOS AÑOS FINALMENTE ABREN EL METRO DE LA L10 SUD, PERO ¿Y LOS PASOS DE PEATONES?
Cruzar desde la parada de ZAL/Riu Vell al Polígono Pratense, aparte de una odisea, conlleva un riesgo de lesión e incluso muerte para quienes trabajamos allí, ante la ausencia de pasos de peatones y el estado de los arcenes, más todavía si llueve. ¿Por qué además del riesgo que vivimos en los puestos de trabajo tenemos que arriesgar la vida para llegar al tajo?
Los mal llamados "accidentes de trabajo", que no paran de crecer, no son en realidad más que asesinatos patronales. Un terrorismo patronal que conlleva una sangría constante para la clase obrera completamente silenciada por los medios de comunicación, y que no solo ocurre en el lugar de trabajo sino también yendo allí a que nos curtan la piel. La seguridad en el desplazamiento es tan importante como en el puesto de trabajo, y la patronal y su estado son los únicos responsables de la inseguridad que sufrimos.
Desde el Sindicato SUT hemos tenido varias reuniones con el AMB, el Ayuntamiento del Prat, y el Departament de Territori i Sostenibilitat, y siempre se han tirado la pelota unos a otros sin hacer absolutamente nada. Las estaciones se han abierto finalmente (por fin) pero no se han habilitado pasos de peatones, ni paradas de bus adicionales para acceder sin riesgo de atropello al Polígono Pratense y otras partes del ZAL y del ZAL2.
La apertura de las paradas ha conllevado un aumento de peatones y las administraciones no se pondrán las pilas hasta que realmente atropellen a alguien. Por ello debemos exigir la instalación de pasos de peatones y carriles bici y la mejora del camino peatonal de acceso al Polígono Pratense.
MANIFESTACIÓN DE DENUNCIA POR LA FALTA DE PASOS Y VÍAS PARA PEATONES
Estación ZAL/Riu Vell (L-10 Sud)
29 de noviembre de 2021 a las 14h
¡PARA NO TENER QUE JUGARNOS LA VIDA PARA LLEGAR AL TRABAJO!
DENTRO Y FUERA DEL TRABAJO: ¡ORGANICÉMONOS EN EL SINDICATO DE CLASE!
Convocatoria de huelga en Osventos Innovación en Servizos SL (Museo Etnológico y de las Culturas de Barcelona)
(més avall en català)
¿Si a cualquiera de nosotros alguien nos metiera la mano en el bolsillo para quitarnos la cartera, le dejaríamos que nos robara sin oponernos a ello? Evidentemente que no, pero, entonces... ¿por qué debemos permitir que nuestro empresario nos robe nuestro tiempo, nuestro salario, nuestras condiciones, nuestra vida y la de los nuestros?
No hay ninguna diferencia: un empresario es un ladrón de nuestro tiempo y de nuestra fuerza de trabajo. Y es precisamente de la parte de nuestro tiempo de Trabajo que no retribuye que saca su ganancia.
Esto se ve claramente en la subcontratación, las empresas principales le dan un presupuesto a las subcontratas y le abonan un precio por cada hora de nuestro trabajo del que después nosotros solo recibimos miserables migajas que no nos permiten ni llegar a fin de mes mientras la subcontrata se lleva la ganancia que no sale más que de nuestros riñones.
No contenta con el plusvalor que ya extrae de cada hora de trabajo que nosotros realizamos, la empresa Osventos Innovación en Servizos SL, que empezó a gestionar el Servicio de atención al público del Museo Etnológico y de las Culturas el 20 de marzo de 2021, no ha pagado todos los salarios correspondientes a las horas realizadas por contrato, a las horas extras, a los pluses de festivo, a los pluses por cubrir posiciones de una mayor categoría...¡En tan solo un mes y medio, la empresa debe a la plantilla más de 3.000 euros!
No contenta con robarnos parte de nuestros salarios, además ha elaborado unos calendarios con los que reduce nuestras jornadas, nos cambia turnos, y ni tan solo incorpora en los calendarios a los compañeros con contratos temporales...
Pero, precisamente porque no dejaríamos que nadie nos sacara la cartera del bolsillo, la plantilla de atención al visitante del Museo Etnológico y de las Culturas ha dicho basta.
La Sección Sindical de SUT en Osventos Innovación en Servizos SL ha convocado huelga para la Noche de los Museos durante toda la jornada (15 de mayo) para reclamar que la empresa abone las deudas salariales, para que elabore nóminas comprensibles que permitan corroborar bien lo que nos están pagando, la conversión a indefinidos de los compañeros que están fraudulentamente en contratos temporales ¡A igual trabajo iguales condiciones de trabajo!;para que la empresa cubra las vacantes que hay en el centro de trabajo cuando los compañeros tienen algún permiso o están de baja; para que elabore calendarios laborales anuales que respeten las horas que tenemos por contrato y las vacaciones que hemos solicitado ¡Estamos en el mes de mayo y más de la mitad de la plantilla no sabe cuándo va a disfrutar este año de sus vacaciones!
De esta situación no solamente es responsable la empresa Osventos, el Ayuntamiento de Barcelona por medio del ICUB, subcontrata los servicios del Museo al mejor postor, rebajando el presupuesto licitación tas licitación y adjudicándole el servicio a la empresa que se lo haga más barato. Después de haber pasado por el servicio las subcontratas Magmacultura y Ciut’art que se vieron obligadas a mejorar las condiciones de la plantilla por las huelgas que los trabajadores de los museos estábamos llevando a cabo organizados en el Sindicato SUT, el ICUB ha decidido darle el servicio a una nueva empresa para que se encargue de rebajar nuestras condiciones. ¡El ICUB le ha adjudicado el servicio a la segunda empresa con la oferta económica más baja! ofreciéndole una rebaja del presupuesto del 5%... ¿de dónde sale esa rebaja? Claramente de las condiciones de trabajo de los trabajadores…y nuestras condiciones de trabajo no son más que nuestras condiciones de vida.
Por medio de la subcontratación el Museo se asegura tener a trabajadores y trabajadoras de tercera y cuarta categoría a los que va subastando cada dos años a ver quién los explota más barato. Además, de este modo se asegura que los trabajadores del mismo centro estemos divididos en diferentes subcontratas (atención al visitante, mantenimiento, limpieza, etc…), creando divisiones artificiales entre trabajadores contratados por el propio museo y subcontratados, entre temporales y fijos…
¡Compañeras y compañeros! Tenemos que romper con estos muros artificiales que nos intentan dividir para hacer caer nuestros salarios. Necesitamos organizarnos como un solo bloque, si nos enfrentamos todos juntos a los abusos a los que las subcontratas nos someten con el beneplácito y bajo la orden de la empresa principal podremos conseguir una mejora de nuestras condiciones laborales!
¡Basta de división entre fijos y subcontratados!
¡Todos a fijos de la empresa principal!
(más arriba en castellano)
Si a qualsevol de nosaltres algú ens fiqués la mà en la butxaca per a robar-nos la cartera, li deixaríem que ens robés sense oposar-nos-hi? Evidentment que no, però, llavors... per què hem de permetre que el nostre empresari ens robi el nostre temps, el nostre salari, les nostres condicions, la nostra vida i la dels nostres?
No hi ha cap diferència: un empresari és un lladre del nostre temps i de la nostra força de treball. I és precisament de la part del nostre temps de Treball que no retribueix que treu el seu guany.
Això es veu clarament en la subcontractació, les empreses principals li donen un pressupost a les subcontractes i li abonen un preu per cada hora del nostre treball del qual després nosaltres només rebem miserables engrunes que no ens permeten ni arribar a fi de mes mentre la subcontracta s'emporta el guany que no surt més que dels nostres ronyons.
No contenta amb el plusvalor que ja extreu de cada hora de treball que nosaltres realitzem, l'empresa Osventos Innovació en Servizos SL, que va començar a gestionar el Servei d'atenció al públic del Museu Etnològic i de les Cultures el 20 de març de 2021, no ha pagat tots els salaris corresponents a les hores realitzades per contracte, a les hores extres, als plusos de festiu, als plusos per cobrir posicions d'una major categoria...En tan sols un mes i mig, l'empresa deu a la plantilla més de 3.000 euros! No contenta amb robar-nos part dels nostres salaris, a més ha elaborat uns calendaris amb els quals redueix les nostres jornades, ens canvia torns, i ni tan sols incorpora en els calendaris als companys amb contractes temporals...
Però, precisament perquè no deixaríem que ningú ens tragués la cartera de la butxaca, la plantilla d'atenció al visitant del Museu Etnològic i de les Cultures ha dit basta.
La Secció Sindical de SUT en Osventos Innovació en Servizos SL ha convocat vaga per a la Nit dels Museus durant tota la jornada (15 de maig) per a reclamar que l'empresa aboni els deutes salarials, perquè elabori nòmines comprensibles que permetin corroborar bé el que ens estan pagant, la conversió a indefinits dels companys que estan fraudulentament en contractes temporals ¡A igual treball iguals condicions de treball!; perquè l'empresa cobreixi les vacants que hi ha en el centre de treball quan els companys tenen algun permís o estan de baixa; perquè elabori calendaris laborals anuals que respectin les hores que tenim per contracte i les vacances que hem sol·licitat ¡Estem el mes de maig i més de la meitat de la plantilla no sap quan gaudirà aquest any de les seves vacances!
D'aquesta situació no solament és responsable l'empresa Osventos, l'Ajuntament de Barcelona per mitjà de l’ICUB, subcontracta els serveis del Museu al millor postor, rebaixant el pressupost licitació tas licitació i adjudicant-li el servei a l'empresa que li ho faci més barat. Després d'haver passat pel servei les subcontractes Magmacultura i Ciut’art que es van veure obligades a millorar les condicions de la plantilla per les vagues que els treballadors dels museus estàvem duent a terme organitzats en el Sindicat SUT, l’ICUB ha decidit donar-li el servei a una nova empresa perquè s'encarregui de rebaixar les nostres condicions. L’ICUB li ha adjudicat el servei a la segona empresa amb l'oferta econòmica més baixa! oferint-li una rebaixa del pressupost del 5%... d'on surt aquesta rebaixa? Clarament de les condicions de treball dels treballadors…i les nostres condicions de treball no són més que les nostres condicions de vida.
Per mitjà de la subcontractació el Museu s'assegura tenir a treballadors i treballadores de tercera i quarta categoria als quals va subhastant cada dos anys a veure qui els explota més barat. A més, d'aquesta manera s'assegura que els treballadors del mateix centre estiguem dividits en diferents subcontractes (atenció al visitant, manteniment, neteja, etc…), creant divisions artificials entre treballadors contractats pel propi museu i subcontractats, entre temporals i fixos…
Companyes i companys! Hem de trencar amb aquests murs artificials que ens intenten dividir per a fer caure els nostres salaris. Necessitem organitzar-nos com un sol bloc, si ens enfrontem tots junts als abusos als quals les subcontractes ens sotmeten amb el beneplàcit i sota l'ordre de l'empresa principal podrem aconseguir una millora de les nostres condicions laborals!
Prou divisió entre fixos i subcontractats!
Tots a fixos de l'empresa principal!
Presentación sábado 3 de abril: "La crisis capitalista de sobreproducción"
El capitalismo intenta detener la DEFLACIÓN y la CAÍDA DE LA TASA DE GANANCIA inyectando billones de euros y dólares a la circulación capitalista. Todo este capital no encuentra un lugar donde invertirse productivamente, hinchando la BURBUJA ESPECULATIVA.
La capitalización bursátil mundial batió el récord en 100 billones de dólares, hay un EXCESO DE LIQUIDEZ de más de 3 billones en Europa, los estados y empresas emiten DEUDA CON INTERÉS NEGATIVO, etc., y lo único que pueden hacer es seguir inyectando más capital a una economía drogadicta.
¿Cómo pretenden salir de su crisis capitalista?
El capitalismo está enredado en una gran contradicción que sólo puede superar temporalmente con la DESTRUCCIÓN de una parte del propio capital y multiplicando la EXPLOTACIÓN de la clase obrera.
¿Pero cuál es la situación de nuestra clase, de la clase obrera?
Más de 4 millones de parados oficiales, 3,5 millones de trabajadores en ERTE, retrasos en el cobro de prestaciones, prolongación de jornadas, horas extras sin pagar, aumento de los ritmos y las tareas, falta de asistencia médica, trabajar enfermos, desahucios, etc. NO PODEMOS SEGUIR DEJÁNDONOS PISAR.
Si el capitalismo sobrevive reventando a la clase obrera ¡QUE REVIENTE EL CAPITALISMO!
ERO anti-vaguístic a la Sagrada Família / ERE anti-huelguístico en la Sagrada Familia
(más abajo en castellano)
Ahir 16 de desembre de 2020 l’empresa subcontractista Magmacultura va comunicar l’acomiadament de 231 treballadors i treballadores dels serveis d’atenció al públic i venta d’entrades de Sagrada Família (i uns altres 55 assignats a altres centres) al·legant la rescissió simultània de tots els quatre contractes de prestació de serveis que mantenia amb la Junta Constructora del Temple, entre d'altres.
Situació de vaga actualment vigent
La plantilla afectada per l’acomiadament ha estat en ERTO o secundant permanentment la vaga indefinida que es va convocar a la Sagrada Família el passat 26 de setembre de 2020 i que s’ha dut a terme tots els caps de setmana que el centre ha obert des de llavors. L’acomiadament col·lectiu es produeix amb la vaga encara convocada, amb la totalitat de la plantilla reafectada per l’ERTO i amb el centre tancat des del passat 7 de novembre de 2020.
Permanent substitució de vaguistes i repressió policial
En totes les ocasions en les que el centre ha obert mentre la vaga ha estat convocada el seguiment ha estat total entre la plantilla no afectada per l’ERTO, que ha vist com les seves funcions han estat realitzades per personal de seguretat i responsables de la subcontracta Magmacultura. A aquesta vulneració s’hi ha de sumar l’assetjament policial constant als piquets informatius de vaguistes concentrats davant del seu centre de treball, que va tenir el seu colofó el dia 7 de novembre, últim dia en el qual el centre va obrir i en el qual els vaguistes van ser desallotjats i retinguts per les Brimo.
Permanent negativa empresarial a negociar una solució al conflicte
Malgrat les reiterades propostes de reunió, l’empresa només va accedir parcialment a negociar davant d’una sol·licitud de mediació, inventant-se tota mena d’excuses per no assistir a les reunions i evitar tractar les reivindicacions de fons que motiven la vaga (calendaris laborals regulars, ampliació de la plantilla desafectada de l’ERTO, acabar amb la fraudulència dels contractes i un llarg etcètera d’irregularitats).
Magmacultura es creu i ven la llegenda de que el SUT convoca vagues sense motiu i es nega a negociar, però aquesta mentida cau pel seu propi pes en el moment en el qual és la plantilla qui decideix convocar i mantenir la vaga, precisament derivada de les pèssimes condicions que Magmacultura es nega a millorar.
Acord d’acomiadament amb un Comitè d’Empresa sense legitimitat
L’acord d’acomiadament col·lectiu ha estat signat per un Comitè d’Empresa que no va ser votat per la plantilla de la Sagrada Família, que va ser subrogada posteriorment a Magmacutura i que com a centre tenia una representació pròpia.
A més, el Comitè d’Empresa, format íntegrament per UGT, havia sofert un intent massiu de revocació per part de la plantilla bloquejat artificialment per l’empresa al·legant la negociació d’un conveni col·lectiu que porten allargant gairebé dos anys. De fet, el Comitè d’Empresa no està complet i, per tant, s’haguessin hagut de fer eleccions parcials per tal de completar-lo. Aquestes eleccions parcials van ser convocades pel sindicat SUT però van ser bloquejades per l’Empresa, el Comitè d’Empresa, CCOO i UGT. La convocatòria però va ser ratificada per Sentència del Jutjat Social nº28 de Barcelona i l’empresa ha incomplert tant la sentència com un laude arbitral posterior per evitar que es convoquin.
Croada antisindical a Magmacultura
L’assetjament antisindical contra el SUT a l’empresa s’ha vist agreujat recentment donada la massiva mobilització de la plantilla en torn del nostre sindicat i la propera finalització del mandat de quatre anys del Comitè d’Empresa, que obligarà tard o d’hora a celebrar eleccions a l’empresa. En aquest context, no és cap sorpresa que el Comitè d’Empresa d’UGT firmi un acord d’acomiadament col·lectiu amb el que s’intenta desfer d’una part important dels treballadors que conformen l’alternativa crítica sindical a l’Empresa i estan organitzats entorn del sindicat SUT.
De fet, aquest és el segon ERO consecutiu que signa aquest Comitè d’Empresa, després d’haver-ne signat un altre amb el que es van acomiadar 36 treballadors i treballadores del Museu Picasso, també organitzats massivament al SUT, el passat mes de juliol, la impugnació del qual està ara mateix pendent de resolució judicial.
Ara i sempre: la solidaritat és la nostra millor arma
L’actuació de Magmacultura i la Junta Constructora, com la de la resta de la patronal, només ens fa constatar que, organitzats en el sindicat de classe, els treballadors i treballadores podem arribar a tenir la força per imposar les millores que necessitem.
Magmacultura ha intentat recórrer a l’amputació d’una part important de l’empresa per intentar evitar que la solidaritat (que ells viuen com un càncer) s’estengui, però això no evitarà que, davant dels abusos que patim i les rebaixes que la patronal intenta i intentarà imposar-nos per superar la seva crisi, la solidaritat s’estengui com l’únic camí que tenim la classe obrera per fer-hi front.
LA NOSTRA MILLOR ARMA, LA SOLIDARITAT!
CAP ACOMIADAMENT, SENSE RESPOSTA!
Ayer 16 de diciembre de 2020 la empresa subcontratista Magmacultura comunicó el despido de 231 trabajadores y trabajadoras de los servicios de atención al público y venta de entradas de Sagrada Familia (y otros 55 asignados a otros centros) alegando la rescisión simultánea de los cuatro contratos de prestación de servicios que mantenía con la Junta Constructora del Templo, entre otros.
Situación de huelga actualmente vigente
La plantilla afectada por el despido ha estado en ERTE o secundando permanentemente la huelga indefinida que se convocó en la Sagrada Familia el pasado 26 de septiembre de 2020 y que se ha llevado a cabo todos los fines de semana que el centro ha abierto desde entonces. El despido colectivo se produce con la huelga aún convocada, con la totalidad de la plantilla reafectada por el ERTE y con el centro cerrado desde el pasado 7 de noviembre de 2020.
Permanente sustitución de huelguistas y represión policial
En todas las ocasiones en las que el centro ha abierto mientras la huelga ha estado convocada el seguimiento ha sido total entre la plantilla no afectada por el ERTE, que ha visto como sus funciones han sido realizadas por personal de seguridad y responsables de la subcontrata Magmacultura. A esta vulneración hay que sumar el acoso policial constante a los piquetes informativos de huelguistas concentrados delante de su centro de trabajo, que tuvo su colofón el día 7 de noviembre, último día en el que el centro abrió y en el que los huelguistas fueron desalojados y retenidos por las Brimo.
Permanente negativa empresarial a negociar una solución al conflicto
A pesar de las reiteradas propuestas de reunión, la empresa sólo accedió parcialmente a negociar ante una solicitud de mediación, inventándose todo tipo de excusas para no asistir a las reuniones y evitar tratar las reivindicaciones de fondo que motivan la huelga (calendarios laborales regulares, ampliación de la plantilla desafectada del ERTE, acabar con la fraudulencia de los contratos y un largo etcétera de irregularidades).
Magmacultura se cree y vende la leyenda de que el SUT convoca huelgas sin motivo y se niega a negociar, pero esta mentira cae por su propio peso en el momento en el que es la plantilla quien decide convocar y mantener la huelga, precisamente derivada de las pésimas condiciones que Magmacultura se niega a mejorar.
Acuerdo de despido con un Comité de Empresa sin legitimidad
El acuerdo de despido colectivo ha sido firmado por un Comité de Empresa que no fue votado por la plantilla de la Sagrada Familia, que fue subrogada posteriormente a Magmacutura y que como centro tenía una representación propia.
Además, el Comité de Empresa, formado íntegramente por UGT, había sufrido un intento masivo de revocación por parte de la plantilla bloqueado artificialmente por la empresa alegando la negociación de un convenio colectivo que llevan alargando casi dos años. De hecho, el Comité de Empresa no está completo y, por tanto, se hubieran tenido que hacer elecciones parciales para completarlo. Estas elecciones parciales fueron convocadas por el sindicato SUT pero fueron bloqueadas por la Empresa, el Comité de Empresa, CCOO y UGT. La convocatoria pero fue ratificada por Sentencia del Juzgado Social nº28 de Barcelona y la empresa ha incumplido tanto la sentencia como un laudo arbitral posterior para evitar que se convoquen.
Cruzada antisindical en Magmacultura
El acoso antisindical contra el SUT en la empresa se ha visto agravado recientemente dada la masiva movilización de la plantilla en torno a nuestro sindicato y la próxima finalización del mandato de cuatro años del Comité de Empresa, que obligará tarde o temprano a celebrar elecciones en la empresa. En este contexto, no es ninguna sorpresa que el Comité de Empresa de UGT firme un acuerdo de despido colectivo con el que se intenta deshacer de una parte importante de los trabajadores que conforman la alternativa crítica sindical en la empresa y están organizados en torno al sindicato SUT.
De hecho, este es el segundo ERE consecutivo que firma este Comité de Empresa, después de haber firmado otro con el que se despidieron 36 trabajadores y trabajadoras del Museo Picasso, también organizados masivamente en el SUT, el pasado mes de julio, la impugnación del cual está ahora mismo pendiente de resolución judicial.
Ahora y siempre: la solidaridad es nuestra mejor arma
La actuación de Magmacultura y la Junta Constructora, como la del resto de la patronal, sólo nos hace constatar que, organizados en el sindicato de clase, los trabajadores y trabajadoras podemos llegar a tener la fuerza para imponer las mejoras que necesitamos.
MagmaCultura ha intentado recurrir a la amputación de una parte importante de la empresa para intentar evitar que la solidaridad (que ellos viven como un cáncer) se extienda, pero esto no evitará que, ante los abusos que sufrimos y las rebajas que la patronal intenta e intentará imponernos para superar su crisis, la solidaridad se extienda como el único camino que tenemos la clase obrera para hacerles frente.
¡NUESTRA MEJOR ARMA, LA SOLIDARIDAD!
¡NINGÚN DESPIDO, SIN RESPUESTA!